(Barcelona, 22 juny 1842 – segle XIX)
Periòdic. Aparegué sota l’impuls de Francesc de Paula Coello i d’Abdó Terradas.
Vingué a continuar l'”Hoja Volante” i se significà per l’aferrissada campanya contra Espartero.
El setembre de 1842 publicà el famós Pla de la Revolució (La Campana) de Terradas.
Hi escriviren també Joan Manuel Carsy, Narcís Monturiol i Joan Tutau.
(Catalunya, segle XIV)
Peça dramàtica en versos apariats, referent a la mort i assumpció de la Mare de Déu.
Escrita i representada a les comarques tarragonines al segle XIV, fou publicada en bona part al final del segle XIX per Joan Pié.
Té força interès des del punt de vista escènic i musical, per les seves acotacions.
Fou representada de nou el 1963, al Tinell de Barcelona, sota la direcció de Josep Romeu i Figueras.
(Barcelona, inici segle XV)
Peça dramàtica del cicle nadalenc.
És l’escenificació de la llegenda romana de l’Aracaeli, segons la qual l’emperador Octavi hauria tingut una visió misteriosa de la Mare de Déu amb el Fill en braços, visió que li fou explicada per la Sibil·la Tiburtina.
En són conegudes diverses versions catalanes dels segles XV i XVI, fragmentàries o barrejades amb la processó dels profetes i l’adoració dels pastors.
(Catalunya, 1492)
Conjunt de breus normes d’ús de mots, sovint reduïdes a la simple inserció del mot considerat incorrecte seguit pel correcte.
Una primera part de 173 normes fou ordenada a partir de materials sobre el lèxic valencià de Bernat Fenollar pel barceloní Pere Miquel Carbonell, que hi afegí notes pròpies; una segona part, de 150 normes, és obra de Jeroni Pau. Sembla que tot el conjunt era ja redactat entre el 1492 i el 1497.
En general, els autors condemnen els arcaismes i neologismes i especialment els vulgarismes i formes populars i dialectalismes, però sovint no exclouen castellanismes i llatinismes.
(Barcelona, 15 octubre 1895 – 18 febrer 1898)
Quinzenari catalanista. Editat per l’Associació Popular Catalanista. Mantingué una volguda actitud antipolítica i publicà seccions de literatura, història, etc.
El seu redactor en cap fou J. Morera i Borés.
Fou substituït per “La Nació Catalana” (15 març 1898 – 15 abril 1902).
(Catalunya, 1887)
Obra de Joan Mañé i Flaquer. Inicialment escrita en forma d’articles adreçats des del “Diario de Barcelona” a l’escriptor castellà Gaspar Núñez de Arce, i publicada com a volum l’any 1887.
Mañé i Flaquer hi exposa la teoria d’un regionalisme històric, conservador i catòlic, que ja havia formulat en les Cartas provinciales adreçades a Cánovas del Castillo (1875) i, sobretot, a El catalanismo, conjunt d’articles adreçats a Jaume Collell i també publicats com a llibre (1878).
El regionalismo denunciava els abusos administratius i polítics del centralisme madrileny i afirmava que el regionalisme català era una base per a construir un nou Estat espanyol.
(Manresa, Bages, 30 desembre 1978 – )
Periòdic d’informació intercomarcal (Berguedà, Solsonès, Bages i la Cerdanya). Editat per l’empresa Edicions Intercomarcal SA amb accionariat popular.
Inicià la seva publicació com a bisetmanal, però el 1980 es convertí en trisetmanal i el 1982 edità un quart número setmanal com a revista de cap de setmana. Posteriorment, el 1983, esdevingué diari de dilluns a dissabte.
El 1995 es va crear una edició a Igualada.
Enllaç web: Regió 7
(Blanes, Selva, 5 octubre 1920 – )
Publicació fundada per Salvador Cornellà amb el títol de “Recull d’Or”.
Primer quinzenal i després setmanal. Velografiat i realitzat a mà en la primera època, passà a ésser imprès el mateix any i va perdre el qualificatiu “d’Or”.
Entre els primers redactors, hi figuraren escriptors i il·lustradors que li van donar un gran prestigi.
Redactada en català, fou eminentment literària, encara que, de tendència catòlica social, féu nombroses campanyes en defensa del sindicalisme catòlic. La guerra civil en provocà la suspensió.
Tornà a sortir, en castellà, el 1950, dirigida per Josep Figueres i Turró, i, progressivament, recuperà l’ús de la llengua catalana. Es continua editant i organitzà, anualment, des del 1965, els premis literaris Recull.
Enllaç: Recvll
(Catalunya, 1839 – 1888)
Col·lecció de llibres. Seguint la línia de les relacions de viatges i dels llibres de litografies, aleshores molt d’actualitat, es proposava donar a conèixer les antiguitats i monuments d’Espanya acompanyats de comentaris literaris i històrics.
La idea sorgí de Francesc Xavier Parcerisa, que s’encarregà de les litografies, i comptà amb l’ajuda de Pau Piferrer per a la part literària.
El primer sobre Cataluña aparegué, per fascicles i amb gran èxit de públic, redactat amb un marcat to romàntic i sense gaire objectivitat històrica, que augmentà, però, notablement en el volum de Mallorca (1842) i posteriors.
La mort de Piferrer deixà incompleta el segon volum de Cataluña i el d’Aragón, que foren acabats, respectivament, per Francesc Pi i Margall i J. M. Quadrado.
Del 1888 al 1891 es féu una segona edició en la qual figuraven dos volums de València (1887-89) de Teodor Llorente, i el de Mallorca fou ampliat per Quadrado amb el títol de Las Islas Baleares (1888); fou il·lustrada de nou per diversos autors, especialment Xumetra.
Modernament han estat fetes edicions facsímils dels volums de Cataluña (1939, 1948), Mallorca (1949) i Las Islas Baleares (1969).
(Catalunya, s XVII)
Manuscrit recopilat per Baptista Mirambell, que fou incorporat el segle XVIII a un altre manuscrit titulat Curiositat catalana o Recreo i jardí del Parnàs.
Dades dels Països Catalans 