(Barcelona, 1916 – 1917)
Revista d’avantguarda artística. Editada i dirigida per Josep Maria Junoy.
Publicà sis números, els dos darrers dirigits per J.V. Foix. Inserí dibuixos de Miró, Lagar, Ynglada, Ricart, Gleizes i Burty.
(Barcelona, 1916 – 1917)
Revista d’avantguarda artística. Editada i dirigida per Josep Maria Junoy.
Publicà sis números, els dos darrers dirigits per J.V. Foix. Inserí dibuixos de Miró, Lagar, Ynglada, Ricart, Gleizes i Burty.
(Catalunya, 1858)
Col·lecció de poesies catalanes d’autors contemporanis editada per Salvador Manero i recollides per Antoni de Bofarull que aparegué, en fascicles.
El seu objecte explícit era de donar testimoniatge del nou esperit literari i, a la vegada, la recuperació de la història i els costums catalans.
Incloïa un total de 136 composicions i 35 autors, i entre aquests les figures més representatives del moment (Bonaventura C. Aribau, Aguiló, Manuel Milà, Rubió i Ors, el mateix Bofarull -aquest amb 15 composicions-, Balmes i Urpià, etc.).
(Catalunya, 1859)
Col·lecció de poesies catalanes. Publicades per Salvador Manero, arran de l’èxit obtingut per la precedent de Los Trobadors Nous.
Aquesta vegada la tria (29 autors i 70 composicions) fou feta per Víctor Balaguer, que, juntament amb l’editor, pretengué de donar-li un caràcter més progressista que la seva antecedent.
Autors com Bonaventura C. Aribau, Aguiló, Antoni de Bofarull, Rubió i Ors o Balmes i Urpià no hi eren inclosos, i hi eren incorporats, en canvi, Bernat i Baldoví, F.P. Briz, Vicent Boix, J.A. Clavé i Eduard Vidal.
(Barcelona, 11 agost 1931 – 11 octubre 1931)
Diari en castellà. Publicat com a òrgan de l’Agrupació Socialista local, aleshores escindida de la Federació Catalana del Partido Socialista Obrero Español.
De contingut violentament anticenetista, preocupat sobretot per la pugna interna del partit, i molt poc sensible a la realitat catalana, el diari acabà desapareixent per consumpció, poc abans de la reunificació de les dues branques del PSOE a Catalunya.
En fou director Josep Vila i Cuenca.
(Catalunya, 1982 – )
Revista en català i cicle de conferències anuals, especialitzada en arqueologia. Publicada pel Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya.
Fou creada amb la finalitat de difondre els resultats de les excavacions fetes a Catalunya, sense excloure la publicació de treballs sobre jaciments destacats d’altres àrees.
Els anys 1990 s’hi publicaren també treballs referents a la conservació i difusió dels béns patrimonials.
La revista apareix amb una periodicitat anual.
Enllaç web: Tribuna d’Arqueologia
(Barcelona, 30 març 1903 – 20 juliol 1931)
Diari en castellà, independent. Canvià diverses vegades de format.
Concedia força importància a l’art -Manuel Sarmiento hi era atent a les novetats-, a la cultura i a l’esport, a part les cròniques d’actualitat. Fou un diari àgil però de caire espanyolista. Des del 1911 inclogué pàgines de fotogravat.
Baixà de to vers el 1916 i fou clausurat el setembre de 1919. Pel gener de 1921 tornà a sortir trencant tots els seus lligams amb l’etapa anterior.
Fou, de fet, substituït per “La Noche”.
(Barcelona, 1973 – 1 desembre 2011)
Revista infantil. Continuadora de “L’Infantil”, que l’any 1968 passà a dependre de les Publicacions de l’Abadia de Montserrat, el 1973 adoptà el nom actual i, a partir del 1995, amb Montserrat Ginesta com a directora, passà a ser mensual.
La revista tenia un tiratge de 8.000 exemplars (2008). El 1988 li fou atorgada la Creu de Sant Jordi.
Al desembre de 2011 l’editorial anuncià que deixava de publicar la revista.
(Barcelona, 25 gener 1917 – novembre 1924)
“391” Revista fundada per Francis Picabia, que en fou el director. El primer número s’imprimí als tallers d’Oliva de Vilanova. La redacció i l’administració eren a les Galeries Dalmau.
Des del 5 de juny de 1917 passà a publicar-se a Nova York (números 5-7) i després a Zuric (número 8) i a París (números 9-19).
Amb “Dada” de Tzara, constitueix la principal publicació periòdica del dadaisme. Hi col·laboraren importants intel·lectuals de l’època.
El 1960 Michel Sanouillet en féu una reedició integral a París, acompanyada d’un important estudi, i el 1977 foren reeditats fotostàticament a Barcelona els quatre primers números.
(Catalunya, 1972 – )
Estudis publicats per la Secció homònima de l’Institut d’Estudis Catalans.
Formen una sèrie monogràfica, paral·lela a les “Memòries” de la Secció Històrico-Arqueològica i als “Arxius” de la Secció de Ciències.
Els primers volums editats contenen obres d’Albert Pérez i Baró, Agustí Altisent, Enric Jardí, Encarna Roca i Lluís Recolons i Arquer.
(Barcelona, 21 juliol 1936 – )
Diari en català, òrgan del PSUC. El partit d’incauta dels tallers del diari “El Matí” i publicà el seu periòdic fins al gener de 1939.
Després passà a la clandestinitat i tingué una sortida irregular a l’estranger i a Barcelona. Des de l’abril de 1977 s’edità legalment a Barcelona com a setmanari, periodicitat que canvià a quinzenal el 1982.
El 1991 va sorgir en el si d’Iniciativa per Catalunya, la formació on s’integrà el PSUC, la publicació “Iniciativa i Treball”, que pot considerar-se com la seva successora.