(València, 1962 – 1967)
Revista d’art i arquitectura, sense periodicitat. Fundada pel crític Vicent Aguilera i Cerni, en la seva redacció figurava importants especialistes.
Assolí un gran prestigi i influí notablement en la introducció de nous corrents estètics i crítics.
Publicà números extraordinaris sobre el País Valencià i sobre el Principat, entre altres.
(València, 5 setembre 1847 – 28 novembre 1847)
Setmanari humorístic. Dirigit per Josep Bernat i Baldoví. Publicà tretze números, que foren redactats pel seu director, juntament amb Pasqual Pérez i Rodríguez. El conjunt dels escrits del setmanari és humorístic i costumista.
L’any 1877 en sortí una segona edició, facsímil, realitzada per la llibreria Pasqual Aguilar, amb uns apunts biogràfics sobre Pérez i Rodríguez a càrrec de Constantí Llombart.
(Sóller, Mallorca, 11 juliol 1885 – )
Setmanari. Fundat i dirigit per Joan Marquès i Arbona. D’excel·lent presentació tipogràfica, en la seva secció De l’agre de la terra, en català, aglutinà pràcticament tots els escriptors mallorquins. En morir el fundador el 1955, el seguí com a director el seu fill Miquel Marquès i Coll.
El 1973 Pere Antoni Serra i Bauzà n’adquirí la propietat. Foren particularment remarcables els números extraordinaris amb què celebrà les noces d’or el 1935 i les de diamant el 1960.
Enllaç web: Setmanari Sóller
(València, març 1919 – Alcoi, Alcoià, 17 juliol 1936)
Periòdic. Òrgan de la Confederació Regional de Llevant. Fou bisetmanal i el dirigí Eusebi C. Carbó. Hagué de suspendre la seva publicació arran de l’assassinat del comte de Salvatierra.
Posteriorment, es convertí en diari, òrgan de la CNT, en substitució de “Solidaridad Obrera” de Barcelona (maig 1922 – 1923). Fou llavors Felipe Alaiz el director.
Finalment, tornà a ésser setmanari, òrgan de la regional de la CNT al País Valencià, i es publicà a Alcoi (1931, 1933 i 1935).
(Perpinyà, 2 febrer 1902 – 24 gener 1915)
Setmanari socialista. Fou administrat sempre per Joan Manalt.
(València, juliol 1958 – desembre 1959)
Revista mensual. Publicada per Nicolau Primitiu Gómez i Serrano.
Il·lustrada, incloïa articles en català i castellà, especialment de temàtica valenciana, però amb una certa atenció per la producció bibliogràfica de la resta dels Països Catalans.
Tingué destacats col·laboradors de l’època.
(Palma de Mallorca, 2 desembre 1820 – 8 juny 1822)
Publicació en català. Dirigit i redactat en la seva major part per Joan Josep Amengual.
Fou substituït per “Es Prat i sa Bofera” (1822).
(Palma de Mallorca, 2 octubre 1809 – 3 abril 1810)
Publicació liberal. Bilingüe, tingué un caràcter més literari que polític.
Fou continuat pel “El Extraordinario Político Mallorquín“, també setmanal (1810).
(Palma de Mallorca, 1779 – 1820)
Publicació. Denominació de l’òrgan de la Societat Econòmica Mallorquina d’Amics del País, iniciada amb el nom de “Noticias Periódicas de los Precios Corrientes en la Semana…”.
Fou denominat també “Semanario Económico” el 1799 i del 1816 al 1820, que deixà de publicar-se.
En fou el principal impulsor Bernat Contestí.
(Palma de Mallorca, 30 juliol 1812 – 28 juliol 1814)
Publicació setmanal. Sorgida per tal de combatre les idees liberals i especialment la publicació “Aurora Patriótica Mallorquina”.
Fou dirigida per Ramon Strauch i Vidal -franciscà, empresonat diverses vegades pels seus articles-.
Dades dels Països Catalans 