Arxiu de la categoria: Política

CREA *

Deixa un comentari

Sigla del Comitat Rossellonès d’Estudis i d’Animació  (organisme polític, 1970-72).

Cos de Filats de Cotó

Deixa un comentari

(Barcelona)

Nom donat el 1773 a la Companyia de Filats de Cotó, fundada l’any anterior, juntament amb el qualificatiu i privilegi de reial.

Corts Valencianes -1982/ –

20 Respostes

(País Valencià, 1982 – )

Òrgan legislatiu i de control polític de la Generalitat Valenciana, que representa el poble dins aquesta institució. Té la seu al palau de Benicarló, de València. Creades per l’Estatut d’Autonomia, consten de 89 diputats elegits per sufragi universal cada quatre anys.

Llurs funcions, entre d’altres, són les d’aprovar els pressupostos de la Generalitat, controlar l’acció del Govern, elegir el president de la Generalitat, exercir el control parlamentari sobre l’administració autonòmica, interposar recursos d’inconstitucionalitat, i designar els senadors que han de representar el País Valencià.

Les primeres eleccions a Corts se celebraren el 8 de maig de 1983.

Enllaç web: Corts Valencianes

Cort de la Seu, la *

Deixa un comentari

Altre nom del Tribunal de les Aigües de València  (tribunal de les sèquies de l’Horta, 1238 – ).

Corporació General de Treballadors *

Deixa un comentari

Veure> Unió de Sindicats Lliures (organització sindical de la patronal catalana, 1919-31).

Consell Sobirà del Rosselló

10 Respostes

(Perpinyà, 1660 – 1789)

Òrgan de justícia i de govern. Creat per Lluís XIV de França, amb plena jurisdicció sobre el comtat de Rosselló i la part del de Cerdanya incorporada a França pel tractat dels Pirineus (1659), en substitució del tribunal del governador.

Exercia una magistratura independent del poder central i era cort d’apel·lació de darrera instància. En principi, el president, els consellers i l’advocat general eren del país o barcelonins refugiats; només el procurador general era francès.

Fins el 1676, l’idioma utilitzat fou el català. Jutjava segons les Constitucions de Catalunya i els Costums de Perpinyà, protegia els interessos generals, vetllava per la moralitat pública, dirigia l’ensenyament, arma eficaç de francesització.

Dugué a terme amb particular rigor la repressió contra la resistència dels rossellonesos a acceptar el nou règim. Exercia, per tant, un poder polític similar al dels parlaments de les províncies franceses.

Persistí fins a la Revolució Francesa.

Consell Secret *

Deixa un comentari

Altre nom del Consell General d’Eivissa  (consell de la universitat d’Eivissa, 1299-1718)

Consell Insular d’Eivissa i Formentera *

2 Respostes

(Eivissa)

Veure> Eivissa i Formentera, Consell Insular d’  (unitat administrativa, 1983 – ).

Consell General d’Eivissa

1 Resposta

(Eivissa, 1299 – 1718)

(o Consell Secret)  Consell de la universitat d’Eivissa fundat per Jaume II de Mallorca, d’acord amb els consenyors eclesiàstics. Era format per tres jurats (jurat en cap, segon i tercer, un per cada mà: major, mitjana i forana) elegits pels batlles dels consenyoris o per deu consellers elegits pels jurats. Elegia el mostassaf i els oficials de la sal.

Amb el règim d’insaculació (1454), fou adjuntada una quarta juraderia entre els cessants de les dues primeres juraderies, i els consellers del Consell Secret foren insaculats: dos (un dels quals a la vegada escrivà de la sal) per a la mà major, dos (un dels quals mostassaf) per a la mitjana i dos (un dels quals tercer arbitrador de la sal), a més del clavari, l’obrer i el guàrdia de la sal, que es rellevaven entre la mà major i la mà mitjana.

Perdurà fins als decrets de Nova Planta.

Consell General de València

3 Respostes

(València, 1238 – 1707)

Assemblea consultiva i deliberativa del govern municipal de la ciutat. Aconsellava els jurats i els oficials reials i el seu dictamen era decisiu en les qüestions econòmiques i administratives. Nomenava els jurats, el racional, el síndic, els advocats i altres oficis municipals.

Fou organitzat per Jaume I el Conqueridor i ratificat aquest o modificat lleugerament el 1266, el 1418, el 1510 i el 1633. Era constituït bàsicament per més de 130 consellers, però el nombre varià amb el temps: quatre per cada una de les dotze parròquies de València, dos per cada un dels oficis aprovats, quatre lletrats, quatre cavallers i els sis jurats cessants.

Els representants de les parròquies, nomenats pels jurats, el racional, el síndic, l’advocat i l’escrivà de la sala havien d’ésser ciutadans honrats, juristes o generosos; els dels oficis, nomenats per ells mateixos, menestrals.

L’elecció tenia lloc la vigília i l’endemà de la festa de la Santíssima Trinitat. Fou abolit amb la implantació del nou règim borbònic del decret de Nova Planta.