Arxiu de la categoria: Política

Consell General de les Valls d’Andorra

8 Respostes

(Andorra, 11 febrer 1419 – )

Cambra parlamentària. Successora de l’antic Consell de la Terra aprovat pel bisbe Francesc de Tovià (1419) i, des del 1993, òrgan legislatiu de l’estat andorrà.

Després de la reforma del 1978, el componien 28 consellers, quatre per cada parròquia, elegits per sufragi universal, i llur mandat durava 4 anys. Davant seu prestaven jurament els coprínceps, els veguers, els batlles i el jutge d’apel·lacions, que tenien cura de fer observar els privilegis, els usos i els costums de les Valls.

Li pertocava de nomenar els càrrecs oficials dels mateix consell, sancionar les infraccions dels reglaments i arbitrar els recursos presentats pels particulars. També pertanyia al Consell de declarar l’obertura i la clausura del Tribunal de Corts i de convocar, en casos excepcionals, l’assemblea magna.

El decret dels coprínceps del 1981 inicià un procés de reformes encaminades a convertir el Consell en una assemblea parlamentària amb competències legislatives i de control, que culminà el 1993 amb l’aprovació de la Constitució.

La seu és -com ho fou tradicionalment en l’antic sistema- a la Casa de la Vall, a Andorra la Vella.

Consell General de la Universitat de Menorca *

Deixa un comentari

Veure> Universitat i Consell General de Menorca  (organisme, segle XIII-1835).

Consell d’Investigació Pedagògica *

Deixa un comentari

(Catalunya)

Nom donat el 1916 al Consell de Pedagogia  (organisme, 1913-24).

Consell de Trenta -Mallorca-

Deixa un comentari

(Mallorca, segle XIV – ? )

(o Consell Menor)  Assemblea consultiva ordinària del govern de l’illa de Mallorca constituïda com a diputació permanent del Gran i General Consell.

Des del 1392 fou constituïda per trenta membres representants dels estaments (dos del de cavallers, quatre de cadascun dels de ciutadà, mercader i menestral, deu de la part forana, i els sis jurats de Palma de Mallorca).

Entenia en les qüestions encomanades pel ple i podia prendre acords per majoria de tres quartes parts sempre que hi fossin presents almenys tres forans.

Conjunció

2 Respostes

(País Valencià, 1932 – 1933)

Acord pres entre diversos partits polítics -entre els quals, a més d’altres grups menors, l’Agrupació Valencianista Republicana (posteriorment incorporada al Partit Valencianista d’Esquerra), el PSOE i el Partit Radical Socialista- a favor de l’Estatut d’Autonomia del País Valencià, aprofitant la reacció “provincialista” del blasquisme (Partit d’Unió Republicana Autonomista) i de la Dreta Regional Valenciana.

Les activitats promogudes per la Conjunció foren interrompudes a causa dels canvis polítics originats per les eleccions del 1933.

Confederació Regional del Treball de Llevant

1 Resposta

(València, 1 desembre 1919 – 1939)

Organització obrera. Agrupà els sindicats adherits a la CNT del País Valencià, Múrcia i Albacete. Constituïda gràcies a la Federació de Treballadors Agrícoles de Llevant i a la Federació de Societats Obreres del Grau. El seu òrgan de premsa era “Solidaridad Obrera” de València.

Celebrà el seu primer congrés a València els dies del 1 al 3 de desembre de 1919, amb delegats de 142.943 obrers. En un segon congrés (Castelló de la Plana, desembre 1922) els treballadors afiliats foren 42.517. A partir del 1931 fou dominada majoritàriament pels trentistes.

Després del quart congrés (Alcoi, setembre 1932), amb delegats de 70.295 treballadors, els principals sindicats de València s’uniren als Sindicats d’Oposició.

Iniciada la guerra civil demanà el dret d’autodeterminació per a la “regió valenciana” (novembre 1936). El seu acord amb la UGT afavorí el desenvolupament de la col·lectivització agrària al País Valencià.

Confederació Regional del Treball de Balears

3 Respostes

(Palma de Mallorca, 22 octubre 1922 – 1939)

Organització que agrupà els sindicats obrers de les Illes Balears adherits a la CNT. Celebrà el seu primer congrés a Palma, amb delegats de la ciutat, Manacor, Inca, Andratx i Alaior en nom de 1.113 afiliats.

En fou elegit secretari general Miquel Rigo. El seu òrgan de premsa fou “Cultura Obrera”. Fou reorganitzada el 1931 a Mallorca i, durant la guerra civil, pel febrer de 1938, a Menorca.

Comunitat Valenciana *

Deixa un comentari

Nom oficial donat a partir del 1982 al País Valencià.

Comunitat de les Illes Balears *

Deixa un comentari

Nom oficial donat a partir del 1983 a les Illes Balears.

Compilació del dret civil especial de Balears

Deixa un comentari

(Illes Balears, 1880 – 19 abril 1961)

Text legal. Ordenador del text civil vigent a cadascuna de les Illes Balears, aprovat per llei de l’estat espanyol.

La compilació fou iniciada el 1880 amb una memòria elevada a la comissió general de codificació del jurista Pere Ripoll i Palou, que serví de base a tots els treballs posteriors, entre els quals es destaquen el projecte d’apèndix al codi civil espanyol, del 1903, l’informe preceptiu del Col·legi d’Advocats de Balears, emès el 1921 en un sentit més conservador del dret propi, i l’avantprojecte de compilació fet el 1949 per una comissió de juristes mallorquins.

El text definitiu estableix el règim econòmic matrimonial, amb separació de béns, les donacions universals i la successió testada, la imprescriptibilitat del capital dels censos, i normes per a la redempció de l’alou.

La inclusió de les millores i les edificacions fetes posteriorment en el càlcul del valor de la propietat ha estat considerada una innovació regressiva.