Arxiu de la categoria: Monuments

Mur, col·legiata de

(Guàrdia de Noguera, Pallars Jussa)

Canònica regular agustiniana (Santa Maria de Mur). El 1592 es convertí en col·legiata secular. Erigida pels comtes de Pallars, prop del seu castell, està situada a la banda de ponent de la conca de Tremp o Pallars Jussà.

Fou immune a la jurisdicció del bisbe d’Urgell fins al 1851, perquè el comte Pere Ramon va oferir-la al papa Urbà II el 1099.

L’església, de tipus llombard, tenia tres naus i tres absis, decorats a mitjan segle XII pel mestre de Mur.

El temple i una part del claustre es troben en un relatiu bon estat de conservació, però les altres dependències són pràcticament enrunades.

Munts, santuari dels -Osona-

(Sant Agustí de Lluçanès, Osona)

Santuari (Mare de Déu dels Munts), de la parròquia de Sant Boi de Lluçanès, situat a 1.059 m, al cim del tossal dels Munts.

És esmentat ja el 1170 (Santa Maria de Monte).

L’església ha sofert moltes reformes i ampliacions; l’actual fou iniciada el segle XVII. La imatge, força renovada, recorda la primitiva icona romànica.

Hi ha un hostal regentat per un capellà custodi. És un centre viu de devoció popular.

Munts, els -Tarragonès-

(Altafulla, Tarragonès)

Antiga possessió i vil·la romana, una de les més importants de Catalunya, en la qual s’ha trobat, a més del cos principal de la casa i de les termes privades, unes altres termes marines, comunicades directament amb la platja.

Construïda en principi com a residència nobiliària al camp, esdevingué un centre d’activitat agrícola durant el baix Imperi.

Moro, coll del

(Gandesa, Terra Alta)

Recinte fortificat, construït al principi del segle IV aC.

Hom hi ha trobat edificacions superposades: les unes d’època romano-republicana i imperials, però també una necròpoli tumulària d’incineració.

Hom n’inicià la construcció al final del segle IX aC i començament del VIII aC i l’acabà pels volts del 500 aC.

Ofereix una seqüència ininterrompuda d’ocupació, raó per la qual documenta l’evolució dels pobladors -que mantenen contactes amb els de les àrees del Priorat, del baix Segre i, especialment, amb els del Matarranya i Baix Aragó- durant més de tres segles, des de l’època dels camps d’urnes de l’edat de bronze, fins a l’època ibèrica.

Hom hi ha trobat ceràmica feta amb torn de mitjan segle VII aC, representada per importacions orientalitzants, i objectes de ferro.

Montsoriu, castell de

(Arbúcies, Selva)

Antic castell termenal (637 m alt), al límit amb el municipi de Sant Feliu de Buixalleu, situat en un contrafort del massís del Montseny, a l’interfluvi de les rieres de Breda i d’Arbúcies.

En resta la torre de l’homenatge i importants murs i torres dels seus tres recintes murallats.

Propietat dels vescomtes de Girona, que es cognominarem Montsoriu, en 1011-35 passà per aliança als Cabrera, que el convertiren en centre dels seus dominis gironins (administrats a través de la batllia de n’Orri) i en residència pròpia.

Assetjat durant les guerres de Pere III contra Bernat de Cabrera, resistí el setge i el 1371 hom hagué d’arribar a una concòrdia.

La decadència s’inicià amb la guerra dels Remences i l’allunyament de la casa de Cabrera.

Montserbós

(Tremp, Pallars Jussà)

Santuari (999 m alt) (la Mare de Déu de Montserbós), de l’antic municipi de Fígols de la Conca, aturonat vora l’antic camí i la carretera de Tremp al Pont de Montanyana.

Depenia de la parròquia de Castissent.

Mont-ros -Garrotxa-

(Sant Joan les Fonts, Garrotxa)

Santuari (la Mare de Déu de Mont-ros), situat al cim del Mont-ros (632 m alt), contrafort nord-occidental de la serra de Sant Julià del Mont. Depèn de la parròquia de Begudà.

Esmentat ja el 1240, constituïa l’església de l’antic castell de Mont-ros, del comtat de Besalú, que fou possessió dels vescomtes de Bas i és ja esmentat el 1126.

Formà part posteriorment de la baronia de Castellfollit de la Roca.

Montjuïc, castell de

(Barcelona, Barcelonès)

Fort construït al cim de la muntanya de Montjuïc.

La primera fortificació hi fou erigida l’any 1640. L’actual castell data del principi del segle XVIII. Consta d’un doble recinte emmurallat que encercla un gran pati central envoltat de diverses dependències.

Durant el franquisme fou presó i lloc d’afusellament de molts republicans i antifranquistes, com el president de la Generalitat, Lluís Companys.

Convertit en museu militar, l’any 2007 fou traspassat per l’estat a l’ajuntament de Barcelona.

Montgròs, turó del -Osona-

(el Brull, Osona)

Poblat ibèric. És situat sobre una península de 746 m alt als contraforts occidentals del Montseny.

De superfície plana i d’unes 9 ha, queda netament delimitat per cingles, excepte pel costat oriental, on es construí durant el segle IV aC una potent muralla de 150 m de longitud.

L’interior de l’assentament és mal conegut, excepte algunes cases adossades a la muralla.

Sota les construccions ibèriques s’ha detectat un assentament del bronze final datat als segles X-IX aC.

Montgoi

(Vilaverd, Conca de Barberà)

Santuari (la Mare de Déu de Montgoi), aturonat, al nord de la vila.

És esmentat el 1214 (la imatge és, segons la tradició, una marededéu trobada).

L’edifici, gòtic en el seu origen, ha sofert diverses restauracions.