Nom antic del poble de Santa Llocaia.
(Barcelona, 1731)
Membres de la congregació religiosa de les Germanes Franciscanes Missioneres de la Nativitat de Nostra Senyora, que té per finalitat el servei de malalts.
Tingué el seu origen en la donació que féu el metge Francesc Darder de tots els seus béns a la Causa Pia Darder, per al manteniment d’una associació de dones seglars que havien d’atendre les malaltes pobres de l’Hospital de la Santa Creu.
El 1883 esdevingué congregació religiosa, afiliada al Tercer Orde Franciscà, de la qual fou fundadora i primera superiora Isabel Ventosa (1876-95). El bisbe Salvador Casañas en féu les primeres constitucions (1894), i el 1909 n’obtingué l’aprovació pontifícia.
(País Valencià, segle XIX)
Títol, concedit el 1892 a l’enginyer forestal Vicent Dasí i Puigmoltó, fill del sisè marquès de Dosaigües.
(País Valencià, segle XVI – )
Jurisdicció senyorial, vinculada el 1566, prèvia facultat reial, per Jaume de Masquefa i la seva muller Aldonça de Rocafull i Requesens, filla del senyor d’Albatera.
Passà als Rabassa de Perellós, marquesos de Dosaigües, als Marimon, marquesos de Cerdanyola, i als Arrúspide.
Antic castell.
(País Valencià, segle XVIII – )
Títol senyorial, concedit el 1705 sobre la vila de Cullera (Ribera Baixa), juntament amb la senyoria de l’Albufera, pel rei-arxiduc Carles III a la mare del general Joan Baptista Basset i Ramos, com a mèrit de l’entrada d’aquest a València al començament de la guerra de Successió.
El 1707 fou concedit, d’altra banda, per Felip V de Borbó a Cristóbal de Moscoso y Zayas (mort el 1749), en record de la conquesta de la vila als austriacistes el 1705. La senyoria de l’Albufera fou reincorporada a la corona per Carles III de Borbó, fill de Felip V.
El títol ha passat als Osorio, ducs d’Alburquerque.
(Cullera, Ribera Baixa, 19 setembre 1911)
Disturbis socials. Les protestes contra la guerra del Marroc i la repressió contra les vagues portaren a la CNT a decretar una vaga general, que tingué un gran ressò al País Valencià.
El dia 19 foren morts a Cullera el jutge, l’actuari i l’agutzil de Sueca.
Després de la suspensió de garanties constitucionals decretada pel govern Canalejas (dia 20), foren empresonats un cert nombre d’obrers, i sis d’ells condemnats a mort (entre ells Joan Jover) en un consell de guerra celebrat del 7 al 9 de desembre de 1912, i indultats posteriorment, gràcies a una violenta campanya general contra el govern pels mals tractes donats als presos.
Antic nom del poble de Capsec.
(Cuba, segle XIX)
Títol atorgat el 1833 a Francesc Dionís de Vives i Planes, marquès de la Tranquil·litat, capità general de Cuba, de Catalunya i del País València.
(País Valencià)
Antiga sigla de la província de Castelló de la Plana a les matrícules dels vehicles.
Dades dels Països Catalans 