Veure> Nyòvols (antic castell).
(Torrefeta i Florejacs, Segarra)
Antiga quadra de l’antic municipi de Florejacs.
(Menorca)
Nom donat durant l’ocupació dels anglesos a la població d’es Castell.
(Sardenya, Itàlia, segle XVIII)
Títol, concedit el 1774 pel rei de Sardenya a Pere Ripoll.
Antic poble, al sud del cap del municipi.
(País Valencià, segle XVI – )
Títol concedit el 1557 a Pere Lluís Galceran de Borja i de Castre-Pinòs, sobre la baronia de Navarrés, que li havia concedit el rei.
Passà als Pròixida, comtes d’Almenara, als Gurrea, barons de Gurrea, als Bardaixí, barons de Pertusa i marquesos de Cañizar, als Rebolledo de Palafox, marquesos de Lazán, als Mencos i als Álvarez de Toledo, comtes de Villapaterna.
Poblat ibèric, situat dins el municipi, a l’antiga Ilercavònia. S’estén a la falda d’un turó, a 4,5 km de la línia de costa actual. Destruït en part per les extraccions de calcàries, ha estat excavat a partir del 1975 per Arturo Oliver i Francesc Gusi, que n’han publicat la monografia.
Ocupat des dels segles VIII-VII aC (bronze final) per grups ramaders semi-sedentaris amb influències culturals dels camps d’urnes, durant el ferro antic s’hi construïren les primeres cases de planta rectangular i s’hi detecta l’influx del comerç fenici del sud peninsular.
A la meitat del segle V aC, època de màxima esplendor, l’assentament fou remodelat completament i s’estructurà una nova xarxa urbana i el sistema defensiu. Al començament del segle IV aC fou abandonat pacíficament.
Jaciment paleontològic, situat al nord de la ciutat, ric en vertebrats fòssils dipositats en una bretxa càrstica, les restes dels quals han permès conèixer la fauna menorquina del Miopliocè.
Un dels organismes endèmics fou un lepòrid gegant (conill), el qual presenta interessants modificacions en l’esquelet.
Antic nom del poble de Coll de Nargó.
(Nàquera, Camp de Túria, segle XV – )
Jurisdicció senyorial, comprada el 1446 per Joan Roís de Corella i que, per reial facultat, fou vinculada, el 1474, per Pere Roís de Corella, germà del comte de Cocentaina.
En morir sense fills Margarida Roís de Corella, baronessa de Nàquera, passà a la seva neboda Anna Pardo de la Casta i de Corella, que l’aportà al seu marit, Melcior de Figuerola, i a llur fill Francesc de Figuerola i Pardo de la Casta.
Passà als Boïl d’Arenós, marquesos de Boïl, als Marimon, marquesos de Cerdanyola, i als Arráspide.
Dades dels Països Catalans 