Antic terme (2,31 km2), a la costa, enclavat entre els termes de Massalfassar (del qual depèn eclesiàsticament) i Massamagrell.
Era format per les caseries de Rafalell i de Vistabella.
Rafalell i Vistabella
2 Respostes
Arxiu de la categoria: Història
Rafal, marquesat de
(País Valencià, segle XVII – )
Títol senyorial, concedit el 1636 a Jeroni de Rocamora i Tomàs, senyor de Rafal (Baix Segura), de la Pobla de Rocamora i de Benferri.
Passà als Fernández de Heredia. A la vuitena marquesa, Antonia Fernández de Heredia i Rocamora, comtessa de la Granja, li fou annexada la grandesa d’Espanya el 1789. Passà després als Melo de Portugal, marquesos de Vellisca, i als Pardo-Manuel de Villena, barons de Monte-Villena.
El catorzè marquès, Alfonso Pardo y Manuel de Villena, marquès de Villa Alegre de Castilla, i diputat a corts, és autor, entre altres obres, d’El marqués de Rafal y el levantamiento de Orihuela en la guerra de sucesión (1706) (Madrid, 1910).
Ràbita, la *
(Guardamar del Segura, Baix Segura)
Veure> la Fonteta (assentament fenici).
Rabassa, aeroport de la
Antic aeroport, situat 3 km al nord de la ciutat, vora el límit amb el terme de Sant Vicent del Raspeig.
Obert al tràfic el 1951 i substituït, per insuficient, el 1967 per l’aeroport d’Alacant, situat a l’Altet.
Quisi, baronia de
(Sardenya, Itàlia, segle XVII)
Jurisdicció senyorial que al segle XVII pertanyia als Manca.
Quermançó, castell de * -Alt Empordà-
Veure> castell de Carmençó (antic castell).
Quermançó * -Noguera-
Veure> Espadella (despoblat i antic castell).
Quart, batalla de -Horta, 1094-
(Quart de Poblet, Horta, 25 octubre 1094)
Fet d’armes, en el qual s’enfrontaren les tropes del Cid i l’exèrcit almoràvit de Muhammad ibn al-Hagg.
El Cid, sense esperar els reforços que havia demanat a Castella i Aragó, atacà amb èxit el campament enemic i aconseguí la victòria.
Purroi, baronia de
(Ribagorça, segle XVI – )
Jurisdicció senyorial que el 1591 pertanyia als Luna, barons d’Illueca i Gotor. El 1591 li fou confiscada al justícia d’Aragó Juan de Luna Celrán, i el 1609 fou atorgada a Juan Chávarri Larrain.
Passà als Albizu, als Bonfill (el 1673, per adjudicació), als Molina, als Zamora, Dara, Franquet, Sirera i als Pérez.
Puritat de València, la
(València, Horta, segle XIII – segle XIX)
Convent de monges franciscanes clarisses de la ciutat, fundat entre el 1239 i el 1249 al barri del Tossal, en un terreny cedit per Eiximèn Peris d’Arenós. Dedicat a santa Elisabet d’Hongria, en fou decidit protector Pere Boïl i d’Aragó, senyor de Manises. Vers el 1530 es denominà per butlla de Climent VII convent de la Puritat i de la Concepció de la Mare de Déu.
Exclaustrat el 1836, fou enderrocat i les religioses es traslladaren a la casa i capella de la confraria de Sant Jaume, obra del segle XIII, un dels edificis més antics de la ciutat (l’església ha estat reformada diverses vegades), on encara resideixen.
Entre els molts privilegis que tenia el convent, hi havia el de perdonar cada any un condemnat a mort.
Dades dels Països Catalans 