(Ripollès)
Antic nom del poble i municipi de Campdevànol.
Veure> Almatà (nucli antic de la ciutat).
Antiga església, esmentada ja el 1025, al límit amb el terme de Cornellà de Conflent, de la qual només hi ha restes de l’absis.
(Sant Cebrià de Rosselló, Rosselló, febrer 1939 – ? 1939)
Camp de concentració organitzat a la platja pel govern francès, destinat, com el proper camp d’Argelers, a les tropes de la República Espanyola que arribaven al territori de l’estat francès durant l’evacuació de Catalunya als darrers mesos de la guerra civil.
S’hi concentraren 30.000 homes, els quals foren traslladats, al cap de pocs mesos, en una gran part, al camp del Barcarès.
A la mateixa platja ha estat aixecat un monument en honor al president de la Generalitat de Catalunya Lluís Companys.
Antiga fortificació, era auxiliar del gran castell de Sant Felip, que s’assenta damunt la punta de Sant Carles (límit meridional de la bocana del port de Maó i septentrional de la cala de Sant Esteve).
Actualment hi ha un far.
Veure> Rascanya (antiga alqueria islàmica).
Poblat ibèric. Situat a la serra de Sant Cristòfol, al turó de Sant Antoni, al sud del poble. És un dels més grans i més ben coneguts de la comarca.
Excavat extensament pel Servei d’Excavacions de l’Institut d’Estudis Catalans, sota la direcció de Pere Bosch i Gimpera (1915-19) i publicat en detall per Francesca Pallarès (1965).
És protegit per una bona muralla; conserva diversos carrers i els conjunts de cases corresponents. Fou habitat durant els segles V-III aC. Els materials es conserven al Museu d’Arqueologia de Barcelona.
(la Vall de Gallinera, Marina Alta)
Antic monestir de franciscans alcantarins del poble de Benissivà, fundat el 1612.
Durà fins a l’exclaustració del 1835, després de la qual s’arruïnà i el solar fou convertit en un calvari públic.
Veure> Sant Jordi de Cercs (antiga església parroquial).
Antiga abadia benedictina, situada a la vall de Barravés. La fundació és desconeguda; hom sap, però, que la seva església fou consagrada pel bisbe Ató de Pallars vers el 930. El 1017 depenia del bisbat de Ribagorça, i el seu abat Sanillà assistí aquell any a l’elecció del bisbe de Vic Borrell.
Decaigué molt aviat; el 1068 fou cedida com a dotació de la catedral de Sant Vicenç de Roda, i el 1094, sense comunitat, era incorporada definitivament a Lavaix.
Hom creu que ocupava el solar de l’actual parroquial de Santa Llúcia de Senet de Barravés, que s’hi traslladà el 1632, després que una allau destruí l’antiga parròquia de Senet.
Dades dels Països Catalans 