Antic nom de l’església parroquial de Sant Fruitós de Brunyola.
Sant Fruitós de Mont-rodon *
Deixa un comentari
Arxiu de la categoria: Història
Sant Francesc de València
Antic convent franciscà, situat prop de l’actual casa de la ciutat, al solar ocupat després per la plaça de Castelar.
Fou fundat el 1239 per frares que acompanyaren Jaume I a la conquesta de València, dirigits per fra Il·luminat, als quals el rei cedí uns terrenys prop del camí de Russafa i la porta de la Boatella. Fou un gran centre d’irradiació d’espiritualitat.
L’església fou renovada vers el 1360 segons el projecte de Berenguer de Codinacs, transformada al segle XVII i restaurada el 1814. El convent i el claustre també foren reedificats al segle XVIII. El 1805 els fou ocupat per força l’hort per transformar-lo en plaça pública. Des del 1835 el convent es convertí en caserna.
Fou demolit el 1891 i transformat en parc i plaça pública. El 1892 els franciscans retornaren a València i construïren un convent nou prop de l’església de Sant Llorenç, antiga parròquia de la ciutat fins aleshores.
Sant Francesc, castell de -Andratx-
(Andratx, Mallorca Tramuntana)
Antic castell que defensava el port, era una torre quadrada que s’alçava a la costa, davant el far.
Existent ja el 1739, fou venut per l’estat el 1889.
Sant Feliu, comtat de
(Rosselló, segle XVII)
Títol concedit el 1680 a Francesc de Ros i d’Alemany per Lluís XIV de França, sobre les senyories de Sant Feliu d’Amunt i Sant Feliu d’Avall, que havia comprat el 1666 als Rocabertí-Pau.
Sant Felip, raval de * -Maó-
Veure> sa Raval de Sant Felip (antic raval del port).
Sant Felip, castell de -es Castell-
Antic castell, damunt la punta de Sant Carles, al sud de la bocana del port de Maó, la qual protegia. La construcció fou ordenada per Carles I després del saqueig de Maó del 1535 i construït des del 1555 per l’arquitecte italià Giambattista Calvi, però no s’acabà fins el 1608.
Ben aviat sorgí davant els glacis del castell sa Raval de Sant Felip (o de Sant Felipet), actualment lligada a la vida i a la guarnició militars. El 1756 restà molt afectat per l’acció de set setmanes de setge per part dels francesos, en apoderar-se de l’illa; el 1763 els anglesos el referen. El 1781 constava de 4 forts, 4 baluards, 4 revellins, envoltat tot plegat per uns enormes valls.
El castell fou enderrocat per ordre del govern borbònic en dues etapes, el 1782 i en 1803-05, després de la segona i la tercera dominacions britàniques, error que obligà a la substitució d’aquesta fortalesa pel castell o fort de la Mola, acabat el 1852.
Sant Esteve, baronia de
(Rosselló, segle XVII – )
Jurisdicció senyorial adquirida el 1650 per Antoni de Generes i Hitié (mort el 1670). Li fou confiscada el 1653 i donada a Josep de Margarit, marquès d’Aguilar, però la recuperà més tard.
Passà per enllaç als Despàs, marquesos de Sant Marçal.
Sant Domènec de Mallorca
(pop: Sant Domingo) Antic convent dominicà. Després de la seva fundació (1230) adquirí una gran importància en la vida ciutadana, sobretot pel caràcter dels dominicans de procuradors de la inquisició, i foren notables els seus atacs contra la comunitat jueva de la ciutat, tolerada pels reis i les autoritats.
Entre el 1296 i el 1359 construïren una gran església gòtica de set trams de voltes ogivals, amb un absis poligonal i deu capelles per banda. Fou planejada pel mestre de cases Jaume Fabre i feta amb l’ajuda del cardenal Nicolau Rossell, antic frare del convent.
Fou demolida el 1835 amb l’exclaustració. El 1972 els dominicans s’establiren de nou en un altre indret de Palma de Mallorca.
Sant Cristòfol de València
Antic convent de monges agustinianes, fundat a la ciutat, sobre una antiga sinagoga jueva, el 1409 per una comunitat procedent del monestir de Santa Bàrbara d’Alzira.
L’antic convent fou aterrat el 1868, i les monges, després d’estatjar-se a diversos establiments provisionals, el 1899 iniciaren la construcció del convent actual al carrer de l’Alboraia.
En la seva església, neogòtica, inaugurada el 1914, es venera una imatge gòtica de Sant Cristòfol, trobada segons una tradició el 1391, que fou antigament centre de devoció popular dels valencians.
Sant Cristòfol de Queralt *
Veure> Sant Jaume de Queralt (antiga parròquia).
Dades dels Països Catalans 