(País Valencià, segle XVII – )
Títol concedit el 1683 a Sebastià de la Torre i Borràs, regidor perpetu d’Alcanyís, natural de Mont-roig de Tastavins (Matarranya), on tenia el palau familiar.
Passà als Oriol.
(o Santa Coloma de Quart) Antic lloc de moriscs, tenia 31 focs el 1609.
Repoblat, es confongué amb el nucli de Faura, molt pròxim, encara que no s’hi annexà fins el 1848, després d’haver format part uns quants anys del municipi dels Llogarets.
Antiga capella, que havia existit al vessant del turó que forma el cap de Biarra.
Antic santuari des Port de Sóller, existent ja el 1342 (fundat, segons la llegenda, per Ramon de Penyafort) i destruït en una incursió turca el 1542. Fou refet a la fi del segle XVI.
El 1930 hi fou construïda una escola al seu lloc, que el 1936 fou expropiada pels militars franquistes, juntament amb el port, i hi instal·laren una estació naval.
Probable cel·la monàstica d’origen visigòtic. Existia el 913 i el comte Miró II de Cerdanya li féu donacions els anys 915 i 917. Era regida per una comunitat de preveres sense regla definida.
El 973 fou incorporada al monestir d’Alaó, del qual fou en endavant una dependència.
(País Valencià, segle XVIII – )
Títol concedit el 1799 a Fèlix Joaquim Rodríguez de la Encina i Fernández de Mesa, capità de voluntaris honrats valencià.
Continua en la mateixa família.
Antic monestir de dominicans, al peu del vessant septentrional de la serra de la Covalta.
Fou fundat el 1538 pel segon comte d’Albaida Cristòfor Milà d’Aragó i perdurà fins a l’exclaustració del 1835.
(País Valencià, segle XIX)
Títol concedit el 1804 al noble Manuel Giner i Giner.
(Alaior / Maó, Menorca)
Poblat talaiòtic entre els dos municipis. Excavat en part (1958-67) per Maria Lluïsa Serra i Belabre.
Han aparegut cases circulars, amb un petit pati central delimitat per sis columnes monolítiques, amb les cambres al voltant, una de les quals conté la llar de foc, d’un tipus fins ara mal conegut de la cultura talaiòtica. Sembla que pertanyen a la fase tardana d’aquesta cultura.
El poblat continuà habitat durant l’època romana.
(Pollença, Mallorca Tramuntana)
Grup de coves prehistòriques artificials, funeràries, als voltants de la cala de Sant Vicent, corresponents a un tipus de l’edat del bronze (segon milenni aC), estès per la major part de l’illa, però que rarament es presenten en conjunts, com en aquest cas.
Començades a estudiar el 1856 (Martorell i Peña), foren publicades detalladament per l’arqueòleg britànic W.I. Hemp (1927), que n’identificà 13, que no conserven gairebé cap material.
Tenen un pati exterior a l’entrada, un corredor llarg i una cambra amb petits recambrons laterals.
Dades dels Països Catalans 