Arxiu de la categoria: Història

Santa Magdalena de Montpeller

(Xàtiva, Costera)

Antic monestir de donades i després de cistercenques, construït sobre l’antiga aljama jueva de la ciutat el 1320.

El monestir fou fundat inicialment a Alzira (Ribera Alta) el 1273, amb la protecció de Jaume I el Conqueridor, amb monges vingudes del Montsant, sota el nom de Santa Magdalena de Montpeller. Les monges, inicialment donades, es transformaren aviat en cistercenques sota la protecció de l’abat de Valldigna.

El 1320, ja cistercenques, es traslladaren a l’antiga aljama de Xàtiva, on continuaren amb el mateix nom sota el règim d’una abadessa. La comunitat era formada per 13 monges. A la fi del segle XVI hi hagué oposicions i tibantors perquè les monges es negaven a acceptar la clausura disposada pel concili tridentí, que acabaren amb la dissolució de la comunitat vers el 1575.

El 1580 el seu edifici fou ocupat pels monjos de Simat.

Santa Magdalena de Malosa

(Sant Jaume de Frontanyà, Berguedà)

Antiga església, esmentada el segle XV.

Santa Magdalena * -Gironès-

(Aiguaviva, Gironès)

Veure> el Temple de Santa Magdalena  (antiga casa templera).

Santa Lucia, marquesat de

(Sicília, Itàlia, segle XVII)

Títol concedit el 1700, per Carles III de Catalunya al regne de Sicília, al senador Ponç de Vallguarnera i de Santacoloma, nét del primer príncep de Vallgornera.

Santa Llúcia, castell de -Rosselló-

(Cànoes, Rosselló)

Antic castell, al voltant del qual es bastí el poble.

Santa Eulària, quartó de

(Eivissa, segle XIII – segle XIX)

Un dels quartons en què era dividida l’illa. En la conquesta correspongué, per sorteig, a Pere, infant de Portugal, i passà, per venda, a les rendes de la corona (i aixó explica el nom de quartó del Rei amb el qual també era conegut).

Corresponia, encara que no exactament, al terme de Xarc de l’Eivissa àrab. N’era el centre Santa Eulària des Riu.

Santa Eugènia de Tresmals

(Elna, Rosselló)

Antic lloc.

Santa Creu del Bosc

(Bigues i Riells del Fai, Vallès Oriental)

Antiga ermita, esmentada el segle XIV.

Santa Creu de Roteros *

(València, Horta)

Nom de l’antiga parròquia de Roteros.

Santa Creu de Lloriac

(es Mercadal, Menorca)

Antiga parròquia, al nord de la vila, a l’indret de les possessions de Santa Creu (i Santa Creveta) i Lloriac (Vell i Nou).

El seu terme, esmentat el segle XIII, corresponia a la des Mercadal, la qual, inicialment sufragània seva, adquirí la capitalitat al començament del segle XV.