Arxiu de la categoria: Història

Navata, baronia de

(Catalunya, segle XI – segle XVII)

Jurisdicció senyorial, centrada en el castell homònim i la parròquia de Sant Pere de Navata, al comtat de Besalú, que pertanyia al llinatge de comdors del mateix nom ja al segle XI.

Pel matrimoni (1249) de la pubilla Ermessenda de Navata, baronessa de Navata i senyora de Peralada, amb el vescomte Dalmau de Rocabertí, passà a aquest llinatge.

El 1645 fou concedit el marquesat de Navata al vescomte de Rocabertí, però pocs dies després el despatx reial fou lliurat amb la denominació de marquesat d’Anglesola.

El 1698 Navata era també centre de la batllia de Navata, que comprenia, a més, Ordis, Espinavessa i la Palma.

Navas de Tolosa, batalla de Las

(La Carolina, Andalusia, 16 juliol 1212)

Batalla entre musulmans i cristians, a la qual el papa Innocent III atorga el caràcter de croada.

Les hosts del califa almohade Muhammad al-Nasir van resultar derrotades per la coalició de reis cristians (entre els quals, Pere I de Catalunya-Aragó). Acabada la batalla les forces catalanes van ocupar Úbeda, la qual cosa els va reportar un gran prestigi.

Aquesta victòria tingué com a conseqüència que la vall del Guadalquivir quedés oberta a la Reconquesta i que fos allunyada qualsevol nova amenaça africana sobre la península.

Natzaret -Barcelona-

(Barcelona, Barcelonès, segle XIV – segle XVII)

Priorat de monjos cistercencs (Santa Maria de Natzaret), filial de Poblet, establert prop del portal de Sant Antoni de la ciutat.

Fou fundat (1311-12) al mas Moneder, cedit per Sibil·la de Saga. El bisbe Ponç de Gualba l’afavorí i en volgué fer un centre de pietat especialitzat en la predicació i les confessions.

Constava normalment d’un prior i de quatre monjos.

Subsistí fins el 1660.

Músser i Arànser

(Lles, Baixa Cerdanya)

Antic municipi, al Baridà, al límit amb l’Alt Urgell i amb Andorra, annexat a l’actual el 1966.

El poble d’Arànser havia estat el cap del municipi, que comprenia, a més, el poble de Músser, el castell de Queralt i el balneari de Caldes de Músser.

Muret, batalla de -1213-

(Muret, Llenguadoc, 12 setembre 1213)

Batalla entre Pere I el Catòlic i els croats francesos.

Simó de Montfort, cap de la croada contra els albigesos, tenia Tolosa com a objectiu i estava assetjat dins la plaça forta de la vila de Muret per les tropes de Pere I, aliat amb els comtes de Tolosa, Foix i Comenge.

Tot i que el legat papal propugnà la pau, Pere I la refusà i es va preparar per a la batalla, malgrat les desavinences amb el comte de Tolosa, que no era partidari de l’enfrontament a camp obert. Aquest fet debilità el camp aliat, i encara més la fugida dels tolosans, que va provocar la intervenció de Pere I per evitar el desastre.

En una acció que mai no ha pogut ésser explicada satisfactòriament, els croats es llançaren a l’encontre del monarca català i aconseguiren de donar-li mort. Aquesta decisió els aportà la victòria, car l’exèrcit catalano-occità, en assabentar-se de la mort del rei, es lliurà a la fuga i fou víctima d’un terrible carnatge.

S’ha parlat molt de la temeritat i de l’arrauxament del rei Pere, que, ultra desatendre els consells dels altres participants, s’exposà imprudentment a l’avantguarda del seu exèrcit. Pere III el Cerimoniós digué d’ell en la Crònica que “per sa follia fou mort a Morell”.

Amb aquesta desfeta acabà la influència política catalana en les terres llenguadocianes i Occitània anà definitivament vers l’absorció i l’anihilació en mans de la corona francesa.

Múrcia, conquesta de -1265/66-

(Múrcia, novembre 1265 – febrer 1266)

Campanya militar de conquesta del regne musulmà de Múrcia per Jaume I de Catalunya.

Pel tractat de Tudellén (1151) la conquesta corresponia a la corona catalano-aragonesa, però Alfons I el Cast hi renuncià el 1179 a favor de Castella en canvi de certes compensacions. Castella havia sotmès Múrcia a vassallatge (1243), però només n’havia ocupat uns quants castells.

L’expansió d’Alfons X de Castella per terres andaluses i els seus projectes africans originaren, el 1264, una revolta sarraïna d’envergadura, ajudada per Granada i el Marroc, i Jaume I rebé aquell mateix any una urgent petició d’ajuda per part de la seva filla Violant, reina de Castella.

El rei aplegà consell a Osca, on demanà, sense èxit, col·laboració als aragonesos en l’empresa d’auxili a Castella, convocà els catalans a corts i aquests accediren al seu prec i, a més, li concediren l’exacció del bovatge; aplegà corts a Saragossa, amb un resultat de nou negatiu, el 1265 s’adreçà, finalment, a València per l’octubre d’aquell mateix any.

L’infant Pere, que tanmateix des del mes d’abril hostilitzava els sarraïns de Múrcia, ocupà Alacant i Oriola i arribà fins a les portes de la mateixa capital murciana. La campanya definitiva, amb assistència del rei i dels infants Pere i Jaume, començà a mitjan novembre: en una primera etapa aconseguí la reducció de Villena, Elda, Petrer, Elx i Crevillent.

Després d’una entrevista a Alcaraz amb el rei de Castella, Jaume I, partint de la seva base d’Oriola, anà a assetjar la ciutat de Múrcia. Aviat hi inicià converses, i la capitulació tingué lloc pel febrer de 1266; el dia 20 del mateix mes la ciutat ja fou ocupada definitivament.

El rei hi romangué fins el 4 de març, després estigué a Alacant fins el 2 d’abril i, havent lliurat tot el territori conquerit a Castella, tornà a València, però deixà a Alacant una guarnició catalano-aragonesa per tal d’assegurar-ne la defensa.

Com a conseqüència d’aquesta campanya tot el nord del regne de Múrcia, fins a Cartagena i la mateixa capital, fou poblat de catalans, la qual cosa facilità la incorporació de gran part d’aquella zona al Regne de València el 1296.

Mura, marquesat de

(Catalunya, segle XVIII – )

Títol concedit el 1707 pel rei-arxiduc Carles d’Àustria a Felicià de Cordelles i Ramanyer, en substitució del de comte, que li havia concedit el 1706.

Fou rehabilitat el 1930 per Ramon de Dalmases i Villavecchia, segon titular.

Mur, baronia de

(Pallars Jussà, segle XV – )

Jurisdicció senyorial creada el segle XV i centrada al castell de Mur, que originàriament comprenia els llocs i les parròquies de Mur, Guàrdia de Noguera, Vilamolat de Mur, Collmorter, Santa Llúcia de Mur, el Meüll, Puigcercós, Estorm, Moror, l’Alzina, Beniure, les Esplugues, l’Espona i Cellers.

Pertangué als Mur fins a la fi del segle XV, que passà als Carròs d’Arborea, barons de Terranova, i després als Maça de Liçana, senyors de Moixent.

Des del segle XVI, una part de la baronia passà successivament als Cascante, als Portugal i als Silva; l’altra part de l’indivís passà als Caçador, als Cellerès, als Oliver i als Fors.

Múnter, comtat de

(Osona, segle XVII – )

Títol, concedit per Carles II el 1698 a Miquel de Clariana-Seva i d’Ardena.

Aquesta denominació fou donada al comtat de Plegamans, concedit per decret del 1693.

El 1811 passà per successió als Sentmenat, marquesos de Sentmenat, que encara el tenen.

Moster, el *

(Baix Camp)

Antic nom del poble i municipi d’Almoster .