(Muro de Mallorca, Mallorca Pla)
Terreny, que l’any 1321 pertanyia al donzell Guillem de Torres.
Passà als Verdera, als Lloscos i als Safortesa, després comtes de Santa Maria de Formiguera, i als successors d’aquest títol.
(País Valencià, segle XVIII – )
Títol concedit el 1767 a Josep Vicent Ramon i Cascajares, regidor de València, comte consort de Ripalda.
Passà als Agulló i als Pascual de Quinto.
(Safor)
Antic nom del poble i municipi de Guardamar de la Safor.
Conjunt de fòssils d’homínids d’una antiguitat de 450.000 anys, trobats a la cova de l’Aragó (o home de l’Aragó), que han estat classificades dins el paleolític inferior.
(Illes Balears)
Civilització indígena de la darreria de l’edat del bronze.
El seu origen és poc clar, bé que hi ha certa continuïtat amb l’etapa balear anterior, i se suposa que contribuí a desenvolupar-la l’arribada de gent nova, com semblen demostrar les similituds dels talaiots amb els nurags sards, les torres de Còrsega i altres monuments cìclops dels pobles mediterranis.
La cultura talaiòtica tenia la base econòmica en l’agricultura i la pesca, el centre de la vida eren els diversos poblats, i en són coneguts monuments sepulcrals (com les navetes) i santuaris. Destaca, però, la no adopció del torn ceràmic, fet que contrasta amb la majoria d’altres pobles mediterranis.
Antiga torre de defensa de la costa, a l’indret de l’actual far de Santa Pola.
Antic terme, despoblat.
(Puigpunyent, Mallorca Tramuntana)
Antic poble, al límit amb el terme d’Esporles, al vessant meridional de la mola de Planícia.
Veure> Sandy Bay (nom anglès de la punta Prima).
(País Valencià, segle XVII – )
Títol concedit el 1663 a Ausiàs Crespí de Valldaura i Boïl de la Scala, senyor de l’Alcúdia de Crespins, del castell de Penya-roja o de Sumacàrcer i de la baronia de Sumacàrcer, que havia estat vinculada el 1321 pel seu avantpassat Jaume Crespí, jurat de València i senyor de Sumacàrcer i l’Alcúdia.
Continua en la mateixa família.
Dades dels Països Catalans 