Nom antic de la vila i municipi de la Tor de França.
Triniac, torre de *
Deixa un comentari
Arxiu de la categoria: Història
Trilla -Baix Camp-
Antic terme.
Tricàrico, comtat de
(Nàpols, Itàlia, segle XVIII – )
Títol concedit el 1745 a Nicolau Hipòlit de Revertera i Pignatelli (mort el 1752), quart duc de La Salandra.
El 1912 passà als Maresca-Donnorso, ducs de Serracapriola.
Tresmals *
Veure> Santa Eugènia de Tresmals (antic lloc).
Trènor, comtat de
(País Valencià, segle XX – )
Títol atorgat el 1910 a l’advocat valencià Francesc Trènor i Palavicino (mort el 1935) per la seva participació amb el seu germà Tomàs, el primer marquès del Túria, en l’Exposició Regional de València del 1909.
Continua en la mateixa família.
Tremolar, marquesat del
(País Valencià, segle XIX – )
Títol atorgat el 1818 a l’oficial del ministeri de marina Manuel de Navarrete y Rezábal.
Ha passat als Zaforteza.
Trànsits, camí de
Antic camí de circumval·lació de la ciutat. Fou urbanitzat el 1912 com a segona ronda de la ciutat, paral·lela a la primera, formada per les avingudes sorgides de l’enderrocament de les antigues muralles, seguint un camí anterior que comunicava el nord i sud de l’Horta, tot evitant la ciutat. El projecte fou de Francesc Móra.
Inicialment es trobava fora del nucli urbà, amb gran amplària, vorejat de grans arbres i amb uns carrils de ferro per a la circulació de carros. El creixement urbà ha enclòs per complet el camí dins el nucli de la ciutat; l’antiga estructura ha desaparegut i s’ha convertit en grans avingudes modernes voltades d’edificis sense arbres ni carrils.
Tous, baronia de
(País Valencià, segle XIV – )
Jurisdicció senyorial que el segle XIV pertangué als Tous.
Passà després als Joan, als Castellví, comtes de Carlet, i als ducs d’Almodóvar.
Tossalet, el -Ribera Alta-
Antic lloc de moriscs (23 focs el 1609), que es despoblà amb l’expulsió del 1609.
Fou fundat de nou amb el nom del Tossalnou.
Torreta de Canals, la
(o la Torre Canals) Antiga baronia, actualment incorporada al municipi. El 1249 Jaume I el Conqueridor canvià Veo i Aín, que el 1245 havia atorgat al comte Dionís d’Hongria, per unes cases a Xàtiva i els llocs de Crespins i Canals. El 1287 llurs béns foren confiscats per Alfons II el Franc.
En ésser-los restituïts el 1288, els hereus vengueren tot Canals al vescomte Jaspert V de Castellnou. El 1350 el rei Pere III el Cerimoniós en confiscà els béns, i lliurà Canals i l’Alcúdia a Ramon de Riu-sec, el qual dos anys després la vengué a la ciutat de Xàtiva, i el 1432 la comprà Eduard Escrivà.
Dades dels Països Catalans 