Arxiu de la categoria: Història

Ciuró

Antiga quadra on hi ha el castell enrunat de Castellciuró.

Citó, senyoria de

(Grècia, segle XIV)

Feu medieval català, centrat sobre l’actual Làmia (Zituni).

Assetjada la fortalesa el 1310 pel duc d’Atenes Gautier de Brienne amb l’ajuda de la Companyia Catalana, el 1319 fou ocupada per Lluís Frederic d’Aragó, comte de Salona (que hi tenia drets com a fill de Marula de Verona) i fou incorporada al comtat de Salona.

Cirera, la -Rajadell-

Deixa un comentari

(Rajadell, Bages)

(o Sacirera) Antiga quadra.

Cirat, comtat de

4 Respostes

(País Valencià, segle XVII – )

Títol senyorial, concedit el 1628 a Bernat de Vilarig, òlim Carròs de Vilaragut de Montcada i Pardo de la Casta, senyor de Cirat i batlle general de València.

Passà als Calataiud, als Català, als Villacís i als Martínez de Pisón.

Cervera, batllia de

3 Respostes

(Baix Maestrat, 1233 – ? )

Antiga comanda de l’orde de l’Hospital creada després de la conquesta catalana, la qual el 1317 passà a l’orde de Montesa.

Comprenia les viles de Cervera del Maestrat, Sant Mateu del Maestrat, Traiguera, Sant Jordi del Maestrat, Xert, Canet lo Roig, la Jana, el Carrascal, Rossell i Càlig, i fou governada per un lloctinent del mestre de Montesa, capità del Maestrat Vell de Montesa, que residia la palau que posseïa el mestre a Sant Mateu del Maestrat i que fou anomenat, per això, governador de Sant Mateu.

Cervelló, comtat de

13 Respostes

(País Valencià, segle XVII – )

Títol, concedit el 1649 a Guerau de Cervelló, òlim Mercader i de Montpalau, baró d’Orpesa i batlle general de València, sobre les seves possessions de la baronia d’Orpesa, que prengueren des d’aleshores la denominació d’aquest títol.

La grandesa d’Espanya li fou annexada per l’emperador Carles III el 1717 a Joan Basili de Castellví i Coloma, segon marquès de Vilatorques, com a marit de la quarta titular, Francesca Maria de Cervelló, òlim Mercader i Carròs, comtessa de Bunyol.

Passà als Osorio i als Falcó.