(Vallès Occidental)
Un dels cims (1.053 m alt) principals del massís de Sant Llorenç del Munt, just al nord de la Mola (1.095 m alt), el cim culminant, amb el qual l’uneix la cresta anomenada la carena del Pagès.
Forma part de la divisòria d’aigües entre el pla de Bages i el Vallès.
(Santa Maria de Corcó / Pruit, Osona)
Petita plataforma tabular i acinglerada, termenal dels dos municipis.
Forma part de la Serralada Transversal Catalana (1.153 m alt), al sud dels cingles d’Aiats, dels quals és separat pel coll de Comajoan.
(Vall d’Aran)
Estany d’origen glacial del massís del Montardo, al circ de capçalera del riu Rencules, centrada en la bassa de Montcasau.
L’estany ha estat aprofitat per a la producció hidroelèctrica de la central d’Arties mitjançant un canal subterrani.
(Maçanet de Cabrenys, Alt Empordà / Sant Llorenç de Cerdans, Vallespir)
Cim (1.194 m alt) de la serralada que separa les dues comarques, entre els colls de Pedra Dreta i del Faig.
(Noves de Segre, Alt Urgell)
Muntanya (1.797 m alt) de l’antic municipi de la Guàrdia d’Ares, entre els rius de Castellàs i de la Guàrdia.
Als seus vessants hi ha els pobles de Trejuvell i Espaén.
(Guixers, Solsonès)
Poble (1.420 m alt), situat a la serra de Montcalb, contrafort meridional de la serra prepirinenca d’Ensija, separa les conques de l’aigua de Valls i de l’aigua d’Ora.
(Canet d’Adri, Gironès)
(ant: Montcald o Montcalt) Poble (177 m alt), situat a llevant del cap del municipi.
De la seva parròquia de Santa Cecília depèn l’església de Montbó.
Fou lloc reial.
(Barcelona, Barcelonès)
Carrer del barri de Ribera, que va de la plaça del mateix nom -tocant al passeig del Born- fins a la plaça de Marcús, on hi ha una capella romànica del segle XII, tocant al carrer de Corders.
Documentat des del segle XI, fou al segle XII que adquirí una veritable personalitat, tot i que no fou conegut amb el nom actual fins a la darreria del segle XIII. Trencà la seva unitat l’obertura del carrer de la Princesa (segle XIX), que el travessa.
Ric en palaus antics amb importants patis, fou revalorat des del 1930, i a la postguerra reeixí la idea de fer-ne centre cultural i museístic: el Palau Dalmases, obra mestra del barroc, que conté l’extraordinària capella flamígera (segle XV) dels Boixadors, és seu d’Òmnium Cultural i ho fou de l’Institut d’Estudis Catalans des del 1962 fins al 1982; el palau gòtic d’Aguilar -on foren trobades les importantíssimes pintures murals de la conquesta de Mallorca (segle XIII)- i el del baró de Castellet (segle XV-XVIII) -que conté una important sala neoclàssica- contenen el Museu Picasso (inaugurat el 1963); el palau gotico-renaixentista del marquès de Llió conté el Museu d’Indumentària Col·lecció Rocamora des del 1969.
El 1974 la casa Giudice, que havia estat propietat dels Cervelló i que té un magnífic pati i una façana del segle XVI, acollí la seu a Barcelona de les galeries d’art Maeght.
Partida de l’horta, al nord de la ciutat, al límit amb el terme d’Alpicat, que rebé aquest nom pel fet d’haver-hi rebut terres un membre del llinatge Montcada arran de la conquesta de Lleida per Ramon Berenguer IV de Barcelona, el 1149.
Els Montcada, senyors de bona part de les terres del baix Segre i del baix Cinca, tenien a Lleida un magnífic palau de Montcada, desaparegut i, a la catedral vella, la capella de Montcada, dedicada a sant Pere, per a la qual pintaren un retaule els deixebles de Ferrer Bassa i en la qual fou bastit, a la fi del segle XVI, el notable sepulcre renaixentista dels marquesos d’Aitona, Francesc de Montcada i de Cardona i Lucrècia Gralla i d’Hostalric.
(Cabrera de Mar / Cabrils, Maresme)
Contrafort (312 m alt) meridional de la Serralada Litoral, que es comunica amb el turó de Burriac pel coll de Burriac.
Al cim hi ha restes d’un poblat ibèric.
Els seus vessants han estat urbanitzats.
