(Cabó, Alt Urgell)
Bordes, antic terme i església, situats a la vall de Montellà, drenada pel barranc d’Inglada (afluent per la dreta del riu de Cabó), on hi ha la borda de Montellà, de Favà i de Senyús.
Arxiu de la categoria: Geografia
Monteixo, serra de
(Alins de Vallferrera, Pallars Sobirà)
Alineació muntanyosa de la zona axial pirinenca.
Separa les valls de la Noguera de Vallferrera i de la Noguera de Tor.
Culmina a 2.905 m alt al pic de Monteixo.
Monteia
(Sales de Llierca, Garrotxa)
(o Montella) Llogaret, situat damunt els cingles de Montella, al sector oriental de la serra que separa les valls de les rieres de Llierca i de Borró.
L’antiga parròquia de Sant Miquel de Monteia depèn actualment de la de Tortellà.
Montcortès de Segarra
Montcortès de Pallars
(Gerri de la Sal, Pallars Sobirà)
Poble (1.049 m alt) i antic municipi, situat al pla de Corts, a llevant de l’estany de Montcortès.
L’església parroquial de Sant Martí té com a sufragània la de Bretui.
El lloc havia format part del marquesat de Pallars.
Formà municipi independent fins el 1969. L’antic terme comprenia, a més, els pobles de Bretui, Mentui, Peracalç i Sellui, l’antic llogaret de Cabestany i el despoblat d’Ancs.
Montcorbison
(Vall d’Aran)
Massís muntanyós, que culmina als pics de Montcorbison (2 176 m alt.) i de Letassi (2 173 m alt.), que ocupa una bona part de l’antic terme de Gausac, a l’esquerra de la Garona.
És cobert d’espesos boscs: de la Varicauba, de Socascarro i de Beusa, al nord; de Sobèrado, a l’oest; de Suquero i de Piusa, a l’est.
Als seus vessants hi ha els oratoris de la Mare de Déu de les Neus (a Gèles), d’Et Sentet de Casau i d’Et Sentet d’Arròs.
Montcorbau
(Viella, Vall d’Aran)
Poble (1.222 m alt) de l’antic municipi de Betlan. És situat al vessant de la serra d’Es Cròdos, damunt la riba dreta de la Garona.
L’església parroquial (Sant Esteve), en part gòtica, conserva un baptisteri romànic i una notable creu processional d’argent del segle XVI.
Montclar -Urgell-
Poble (470 m alt), forma un enclavament (9,32 km2) entre els municipis de Foradada, Artesa de Segre i Preixens (tots de la Noguera), situat al cim de la serra de Montclar, alineació muntanyosa, de direcció est-oest, entre Claret i Cubells, que culmina a 538 m alt, al mas Vell, i és travessat per la foradada del canal d’Urgell.
De la seva església parroquial (Sant Jaume) depèn Marcovau.
Es conserva el Castell, l’antiga masia senyorial del segle XVII (el 1831 era del marquès de Palmerola). Formà part de l’antic terme de la Donzell d’Urgell.
Montclar * -Conca de Barberà-
Veure> Sant Miquel de Montclar (església romànica).
Montcaubo, el
(la Vall de Cardós / la Guingueta d’Àneu, Pallars Sobirà)
Cim (2.290 m alt) de la serra que separa les valls d’Àneu i de Cardós, al sud del coll de Campirme, entre els dos termes.
