Veïnat, centrat per les ruïnes del castell de Mont-roig, situat al vessant occidental del Mont-roig (301 m alt), a l’interfluvi del Ricardell i el Llobregat d’Empordà.
El castell, esmentat ja el 1070 dins el comtat de Besalú, pertangué a la baronia, després comtat, de Darnius.
Prop seu hi tingué lloc, el 1794, la batalla de Mont-roig.
(les Avellanes i Santa Linya, Noguera)
Antic terme, a la dreta de la Noguera Pallaresa, entre el riu i el cim de la serra de Mont-roig (951 m alt), situada al peu del Montsec.
S’estén entre l’embassament de Camarasa i el de Llorenç de Montgai, i és limitada pel vessant nord-oriental per la confluència del Segre amb la Noguera Pallaresa.
Enclavament (1,12 km2), dins el terme de Taradell, al voltant de l’antic casal de Mont-rodon, casa forta de l’antic terme del castell de Taradell esmentada ja el 1076 i origen del llinatge Mont-rodon.
El casal esdevingué cap d’una petita quadra (1445) autònoma, sotmesa al veguer de Vic, que el 1840 fou annexada al municipi de Tona.
L’edifici, gòtic, fou bastit el 1445 sobre les restes d’un casal romànic.
(Sant Esteve de la Sarga, Pallars Jussà)
(o Mont-rebeig) Llogaret, a l’esquerra de la Noguera Ribagorçana, a la seva confluència amb el barranc de la Clua, 2 km aigua amunt de l’inici de l’estret de Mont-rebei.
La seva església depenia de la parròquia de Girbeta (Ribagorça).
(Lladurs, Solsonès)
(o Montpolt) Poble (838 m alt), en una vall tributària de la ribera Salada per la dreta, prop del límit amb el terme d’Odèn.
La seva església parroquial és dedicada a sant Miquel.
El lloc és esmentat ja el 839, a l’acta de consagració de la catedral d’Urgell.
(Sant Fruitós de Bages, Bages)
(o puig de Sant Valentí) Turó del vessant meridional de la serra de les Brucardes, a la dreta del Llobregat, damunt del qual s’aixeca l’església de Sant Valentí de Montpeità, d’un gòtic tardà, que fou possessió del monestir de Sant Benet de Bages.
El topònim és esmentat ja a mitjan segle X.
(o muntanya de Sant Antoni) Contrafort (304 m alt) oriental del massís de Garraf, termenal dels municipis de Torrelles de Llobregat, Sant Vicenç dels Horts i Santa Coloma de Cervelló, on es trobava el castell nou de Cervelló, damunt les ruïnes del qual fou bastida l’ermita de Sant Antoni.
Santa Coloma de Cervelló havia estat anomenada Santa Coloma de Montpedrós.
Poble (667 m alt), al vessant septentrional de l’altiplà que separa les riberes del Sió i de Cervera, a la capçalera de la riera de Vergós.
De la seva església parroquial (Sant Jaume) depèn la capella de Sant Miquel.
Antic volcà (541 m alt), situat al sud-oest de la ciutat. El 1835 hi fou bastida una torre de defensa.
Modernament els seus vessants han estat urbanitzats; s’hi troba el nou barri de Montolivet (o de Sant Pere Màrtir), amb capacitat per a unes 300 famílies, de tipus residencial (cases d’una sola planta).
Vall tributària de l’Unyòla per l’esquerra, la qual es forma al vessant meridional del port d’Usets (2.512 m alt), obert entre el tuc de Mauberme i el tuc de Montoliu (2.689 m alt), a la línia de crestes que separa la conca de la Garona de les de Coserans i de la Noguera Pallaresa.
A la capçalera, a 2.360 m alt, hi ha l’estany de Montoliu.
