(Sant Celoni, Vallès Oriental)
Poble, estès a l’extrem nord-occidental del massís del Montnegre, des dels vessants del puig del Castell (395 m alt), on s’assenta el veïnat d’Olzinelles i la vall del torrent d’Olzinelles (afluent, per la dreta, de la Tordera, a Sant Celoni, que neix al Montllorer).
El lloc formà part del vescomtat de Cabrera. De la seva església parroquial (Sant Esteve), situada vora el torrent, depèn la de Vilardell, poble amb el qual formà un municipi fins abans del 1930.
Poble (1.089 m alt), fins al 1970 del municipi d’Enviny, en un coster, al vessant oriental del cap de Solati.
La seva església parroquial és dedicada a la Purificació (antigament de la Candelera).
Dividit tradicionalment en dos nuclis: la Força, a la part més elevada, i el poble amb l’església, a la zona més plana; darrerament s’ha afegit el barri de la Pleta.
(Barcelona, Barcelonès / Molins de Rei, Sant Feliu de Llobregat, Baix Llobregat)
Contrafort (435 m alt) occidental de la serra de Collserola, termenal dels tres municipis, damunt el llogaret de Santa Creu d’Olorda.
Les seves calcàries paleozoiques del Devonià són explotades com a materials de construcció o per a fabricar ciment.
(Isòvol, Baixa Cerdanya)
Poble (1.181 m alt), situat en un coll que comunica la vall Tova amb la plana cerdana, al nord del tossal d’Isòvol. Prop, al clot del castell, hi ha les restes d’una força.
A l’extrem meridional del coll, damunt el tossalet dels Castellar, hi ha l’església parroquial (Sant Pere), romànica, amb campanar de planta quadrada sobre l’absis i un notable portal decorat amb columnes i capitells esculpits.
El lloc és esmentat ja el 839.
(Bages / Osona)
Afluent esquerrà de la Gavarresa, entre les dues comarques.
Neix a l’altiplà del Moianès, al vessant septentrional del puig de Rodors, dins el terme de l’Estany.
Després de travessar un petit sector del municipi de Muntanyola, passa pels pobles de Sant Feliuet de Terrassola i de Santa Maria d’Oló i per sota del de Sant Joan d’Oló i desemboca al seu col·lector prop de Santa Maria d’Horta.
(Barberà de la Conca, Conca de Barberà)
Poble, a la dreta del riera de Vallverd, davant la confluència amb el riu d’Anguera.
La seva església parroquial (Santa Maria) depèn de la de Barberà.
El lloc és esmentat ja el segle XI. El castell d’Ollers, esmentat des del 1164, fou adquirit dins el mateix segle pels templers.
(Vilademuls, Pla de l’Estany)
Poble, a la capçalera del Remirol (afluent del Fluvià), al sector septentrional del terme.
L’església parroquial, de la qual depèn l’església de Santa Maria d’Espasens, és dedicada a sant Martí.
El lloc, esmentat el 1017, formava el 1698 una batllia amb Vilavenut, i era del comte de Peralada.
(Alt Urgell)
Canal de regatge que fou iniciat el 1818.
Pren l’aigua del Segre, per l’esquerra, a la Quera, dins l’antic municipi de Cerc, i rega unes 400 ha del terme d’Alàs, unes 1.000 del de la Seu d’Urgell i unes 400 del d’Arfa i finalitza al riu d’Estaó.
(Vilademuls, Pla de l’Estany)
Poble, a la capçalera de la riera de la Farga, al sud de Sant Esteve de Guialbes.
El 1197 fou erigit el priorat canonical de Santa Maria de les Olives, filial, sembla, de Vilabertran, amb el consentiment del bisbe Gaufred de Medinyà. El 1314 hi havia un prior i quatre canonges.
Fou secularitzat el 1592 i agregat a la canònica de la seu de Girona, que hi delegà un capellà al servei de l’església de Santa Maria, sufragània de la parròquia de Sant Esteve de Guialbes.
La imatge de la Mare de Déu és un notable exemplar d’alabastre del segle XIV; l’església esdevingué centre de romiatges i fou reedificada al segle XVIII.
(Garrigoles, Baix Empordà)
Poble i cap del municipi, a llevant de l’església parroquial de Sant Sadurní de Garrigoles.
Té una església dedicada a sant Vicenç.
Hi ha la notable masia de can Ros, que havia radicat al veïnat de Sant Mateu fins al segle XVII.
