(Alt Empordà)
Riu de la comarca, afluent esquerrà del Llobregat d’Empordà.
Neix als vessants meridionals de l’Albera, dins els termes d’Espolla i de Rabós d’Empordà; aflueix al seu col·lector a la vila de Peralada després de rebre, per la dreta, la riera d’Anyet.
(Vall d’Aran)
Afluent esquerrà de la Noguera Ribagorçana.
Neix al vessant septentrional del Pietà, al límit entre la Vall d’Aran (Salardú) i la comarca occitana de Coserans, i aflueix al seu col·lector entre el riu de Parros i Montgarri.
(Vilademuls, Pla de l’Estany)
Poble, a la dreta del Fluvià, al sector septentrional del terme.
El lloc és esmentat el 968 i pertanyia a la baronia de Vilademuls.
L’església parroquial de Santa Maria és esmentada el 1155; l’edifici romànic fou substituït el 1771 per l’actual, neoclàssic.
(o les Ordres) Llogaret, al nord-est de Santes Creus, prop del Pont d’Armentera.
La seva església depèn de la parròquia de Montagut. És una petita agrupació de masies molt properes.
(Subirats, Alt Penedès)
Poble (373 m alt), format per la parròquia de Sant Esteve, el nucli antic de Rabella i el barri del Vidre, sorgit al llarg de la carretera de Barcelona a València.
És situat entre les anomenades serres d’Ordal, dins el massís de Garraf, cretàcies, formades per calcàries i dolomies resistents a l’erosió, que desmantellà els sediments oligocènics que les recobrien, originant-hi una depressió càrstica, un polje fossilitzat durant el Miocè. Els sòls originats així permeteren, aprofitats per feixes amb marjades, un illot de conreus (cereals, pomes i préssecs, vinya).
El poble viu principalment del comerç de trànsit, a la davallada del coll de la Creu d’Ordal (507 m alt.), entre el Baix Llobregat i la depressió del Penedès, al centre d’un massís calcari, entre el pont del Lledoner i el poble de l’Ordal, i entre el puig de les Agulles (632 m alt.) i el puig Bernat (606 m).
Hom explota pedreres i forns de calç.
(Isona i Conca de Dellà, Pallars Jussà)
Poble (753 m alt) i antic municipi. Annexat el 1970 a l’actual. Situat al peu de la serra de Sant Corneli.
Hi ha restes de l’antic castell d’Orcau, centre de la baronia d’Orcau, i de la seva església romànica (santuari de la Pietat).
L’església parroquial (Mare de Déu dels Àngels) fou bastida a mitjan segle XVI.
(Bages / Berguedà / Solsonès)
Riu pre-pirinenc, afluent esquerrà del Cardener.
Neix a la serra d’Ensija, al Berguedà, amb el nom d’Aigua de Llinars. Passat el congost de Graudescales, forma la vall d’Ora, i, pel Solsonès, entra al Bages, on desguassa aigua amunt de Cardona.
Té un cabal de 1 m3/s.
(Bages)
(o Ridor, o Riudor) Afluent dretà del Llobregat.
Neix als contraforts meridionals de la serra de Castelladral, prop de Castellnou de Bages, i després de travessar els termes de Santpedor i de Sant Fruitós de Bages, aflueix al seu col·lector aigua avall de Sant Benet de Bages.
(Selva / Gironès)
Riu, afluent dretà del Ter.
Neix a Brunyola, al vessant oriental de les Guilleries, i, dibuixant un semicercle, s’introdueix al Gironès, on s’escola en direcció nord, a l’extrem occidental de les Gavarres, fins a a Girona, on aboca les aigües al Ter, després d’haver separat la part vella de la ciutat de la nova.
La confluència del Ter, el Galligants, el Güel i el mateix Onyar, ha provocat històricament serioses inundacions a la ciutat de Girona.
(Segarra / Urgell)
(o de Cervera; ant: torrent Major o de Maret) Riu de la Depressió Central catalana a les comarques de Lleida, afluent esquerrà del Segre.
Neix dins el terme de Talavera (Segarra), sota Santa Fe de Montfred. La capçalera, que s’alimenta de les fonts del Bullidor i de Bordell, rep el nom de torrent de Civit.
A Ondara rep l’aigua de la font d’Ondara, rega les petites hortes de la ribera de Cervera, on gira vers l’oest, i s’introdueix a l’Urgell, on, després de passar per Tàrrega i rebre el Cercavins per l’esquerra, passa per Vilagrassa i Anglesola, es perd en els regadius del canal d’Urgell, bé que el seu curs natural es dirigia vers Vilanova de la Barca, al Segre.
A l’hivern se’n deriven regatges per als conreus, i a partir del març només se n’aprofiten les capes freàtiques.
