(Sant Llorenç de la Muga, Alt Empordà)
Veïnat i santuari (Mare de Déu de Palau), situats a la dreta de la Muga, aigua avall d’Albanyà.
El santuari és un exemplar romànic, de pedra, amb volta apuntada.
Arxiu de la categoria: Geografia
Palamós -Segarra-
(Sant Guim de Freixenet, Segarra)
Masia i antiga quadra, de l’antic municipi de Freixenet de Segarra, situat a la ribera de Cervera, al peu de la serra de Montlleó.
El segle XIX formà un municipi amb el poble de la Rabassa, de la parròquia del qual depenia la seva església de Sant Joan.
Pertanyia a la jurisdicció del marquès de Benavent.
Palà, raval del
(Vacarisses, Vallès Occidental)
Raval, situat a l’antic camí de Terrassa a Monistrol de Montserrat, al sector occidental del terme, prop de l’antic mas de Palà i de l’hostal de Palà.
Modernament hom hi ha creat una urbanització.
Paitrossos
(l’Aldea, Baix Ebre)
Nucli (o Barri de l’Estació), sorgit a l’entroncament de les carreteres de Barcelona a València amb la de Barcelona a Tortosa, al voltant de l’Hostal Nou i de l’estació de l’Aldea del ferrocarril de Barcelona a València.
Junt amb el barri de l’Hostal dels Alls forma el poble de l’Aldea.
Oveix -Pallars Jussà-
(la Torre de Cabdella, Pallars Jussà)
(o Obeix) Poble (1.232 m alt), situat en un coster, en una vall afluent a la vall Fosca per la dreta.
L’església parroquial és dedicada a santa Maria. Prop del poble hi ha l’ermita romànica de Sant Cristau.
Ossera
(la Vansa i Fórnols, Alt Urgell)
Poble (1.250 m alt), aturonat al vessant septentrional del coll de Barnús, a la vall de la Vansa, dins el massís del Port de Comte.
La seva església de Sant Quirze depèn de la parròquia de la Vansa. L’antic castell d’Ossera, avui desaparegut, està documentat des del 1107.
Orrit
(Tremp, Pallars Jussà)
Poble (o el Pont d’Orrit), aturonat, a l’esquerra de la Noguera Ribagorçana, enfront d’Areny de Noguera.
El pagus d’Orrit, manat segurament per un vescomte, tingué gran importància als segles IX i X fins al restabliment de Montanyana com a punt fortificat de la marca o frontera. Passà als comtes de Pallars Jussà i fou incorporat a la corona el 1291.
El seu terme comprenia l’antic municipi de Sapeira, part o tot del de Sopeira i part del d’Espluga de Serra. A la seva demarcació hom fundà el monestir d’Alaó (806-14) del qual fou una cel·la o establiment monàstic l’església de Sant Climent de la vall d’Orrit.
El castell d’Orrit, citat des del 826, centrà l’antiga demarcació.
Es despoblà considerablement al segle XIX.
Orriols -Alt Empordà-
(Bàscara, Alt Empordà)
Poble, de poblament disseminat, situat a la capçalera del riu de Cinyana, sota el coll d’Orriols, a la divisòria d’aigües del Ter i del Fluvià, per on passa la carretera de Girona a Figueres.
El lloc és esmentat ja el 922; l’església parroquial de Sant Genís conserva l’absis romànic, però fou molt modificada posteriorment.
El castell d’Orriols, esmentat el 1265, pertangué a la família Orriols (que enllaçà amb la de Foixà); passà als Avellaneda i als Desbac. L’edifici és un notable casal de tipus renaixentista, refet al començament del segle XVII sobre l’antiga edificació.
Orri, coma de l’ -Setcases-
(Setcases, Ripollès)
Vall, a la vall de Camprodon.
Es forma als vessants orientals de la serralada que separa les conques del Freser i del Ter (massís del Gra de Fajol, 2.862 m alt; coll de coma de l’Orri; puig de Pastuira, 2.689 m) i aflueix al Ter aigua avall de l’estret de Morenç.
Oroners
(Camarasa, Noguera)
Poble, fins el 1970 del municipi de Fontllonga, situat a la dreta de la Noguera Pallaresa, davant Sant Oïsme de la Baronia.
Recentment despoblat, de la seva església parroquial (Sant Salvador) depenien els llocs de Sant Just i de l’Ametlla de Montsec (després Oroners passà a dependre de l’Ametlla).
