(Alt Penedès / Baix Penedès / Garraf)
Regió natural i històrica, dividida entre les tres comarques, superfície: 1.940,5 km2.
En la divisió provincial, l’Alt Penedès i Garraf pertanyen a la de Barcelona, i el Baix Penedès a la de Tarragona.
Comprèn la depressió del Penedès, sector de la Depressió Prelitoral entre la vall del Llobregat i del Gaià, i el massís de Garraf.
El mercat regional és Vilafranca del Penedès.
(Llagostera, Gironès)
Veïnat, al nord-est del terme, a la capçalera de la riera de Banyaloques.
L’antiga parròquia de Sant Hipòlit esdevingué sufragània de la de Llagostera.
Hi ha fonts d’aigües medicinals (aigua de Penedes, bicarbonatada, càlcica i ferromanganosa).
Entre les diverses masies destaca can Llambí, que posseeix un dels principals patrimonis surers de la comarca.
(Bellver de Cerdanya, Baixa Cerdanya / Guardiola de Berguedà, Berguedà)
Depressió (1.786 m alt) de la serralada que separa les dues comarques, entre la serra de la Moixa, a ponent, i la del Moixeró, a llevant.
Cim (1.023 m alt) dels Motllats, a l’extrem septentrional de l’altiplà, limitat en bona part per una cinglera que domina la vall del riu Brugent.
El seu color és format pels líquens que la poblen, i quant és il·luminada pels darrers raigs del sol encara l’envermelleixen més.
(Vimbodí, Conca de Barberà)
Antiga granja de Poblet (882 m alt), actualment és casa forestal (xalet de la Pena), situada al bosc de Poblet, als vessants septentrionals de les muntanyes de Prades, al capdamunt de la vall de la Pena.
La capella de la granja era dedicada a santa Magdalena.
Colònia tèxtil de filats de cotó, de la societat Imbert, situada a la dreta del Ter, enfront de Sant Pere de Torelló. El 1859 hom hi establí una adoberia, convertida després en filatura.
Passà a mans de diversos propietaris; el darrer, Calvet, renovà edificis i habitatges i construí un nou pont sobre el Ter.
(Bellver de Cerdanya, Baixa Cerdanya)
Cim (2.235 m alt) de la serra que separa les valls de la Llosa (a l’oest), de la Quera (a l’est) i de Bellver de Cerdanya (al sud), dins l’antic municipi de Talltendre.
(Reus, Baix Camp)
Barri perifèric, a l’oest del centre urbà, format per cases petites habitades principalment per població immigrant.
Manca dels principals equipaments d’infraestructures i serveis.
(Priorat)
Curs d’aigua del Montsant, molt engorjat, el qual neix al vessant occidental de la roca Corbatera i aflueix al riu de Montsant, per l’esquerra, al congost de Fraguerau.
Poble (411 m alt) de l’antic municipi de les Pallargues, al sud del terme, a l’esquerra del Sió.
De la seva església parroquial (Sant Esteve) depenen Sisteró, Golonor i Queralt de Meca.
El segle XIX formà el municipi de Pelagalls i Sisteró.
