Arxiu de la categoria: Geografia

Peratallada

(Forallac, Baix Empordà)

Vila (43 m alt) i antic municipi. La vila, situada a la conca del Daró, assentada sobre la roca viva, ha estat declarada monument històrico-artístic pel seu conjunt medieval.

S’hi destaca el castell de Peratallada, d’origen romànic (esmentat ja el 1065) amb reformes i ampliacions gòtiques, antic centre de la baronia de Peratallada. Té una gran torre d’homenatge central, de planta rectangular, i hi són especialment rellevants els finestrals i les sales gòtiques.

Tot el conjunt de la vila conserva un aire medieval; hi destaca la plaça porticada i l’església romànica de Sant Esteve, de dues naus i amb campanar d’espadanya.

Fins al 1976 fou municipi independent. L’antic terme comprenia, a més, els pobles de Canapost, Sant Climent de Peralta, Santa Susanna de Peralta i l’antic lloc de la Bruguera.

Peranera

(el Pont de Suert, Alta Ribagorça)

Llogaret (1.321 m alt), fins el 1968 del municipi de Malpàs, situat a la dreta del barranc de Peranera, afluent, per la dreta, del barranc de Viu, que davalla del Corronco de Durro.

La serra de Peranera, contrafort meridional d’aquesta muntanya, separa les valls d’Erta i de Peranera.

L’església parroquial (Santa Eulàlia) depèn de la de Sas.

Peramea

(Gerri de la Sal, Pallars Sobirà)

Vila (916 m alt), situada al nord-est del pla de Corts, a ponent de la Noguera Pallaresa i del pui de Forques (931 m). L’església parroquial de Sant Cristòfol fou possessió del monestir de Gerri.

L’antic castell de Peramea, les restes del qual s’aixequen damunt la població, és esmentat ja a mitjan segle XI dins el comtat de Pallars i en tingué la jurisdicció el monestir de Gerri. Passà després als comtes de Pallars i posteriorment als comtes d’Erill.

Fou municipi independent fins el 1969. L’antic terme comprenia els pobles de Balestui, Pujol i Cortscastell, el llogaret de Canals, el despoblat del Comte, l’antic hostal de Morreres i el monestir de Perabella.

Peralta -Tarragonès-

(Renau, Tarragonès)

Llogaret (171 m alt), al sud-oest del poble.

La seva església (Santa Maria) depèn de la parròquia de Renau; el 1948 hi foren descobertes unes pintures murals del segle XIV, que foren traslladades al Museu Diocesà de Tarragona.

El 1477 fou donat per Joan Gabriel de Montoliu al monestir de Santes Creus.

Peracamps

(Llobera, Solsonès)

Poble (831 m alt), situat als altiplans que separen la comarca de la Segarra, damunt la riera de Lloberola de Sanaüja, al sud-oest del terme.

L’església de Santa Maria és sufragània de la de Torredenegó.

El 1837 i el 1840 hi tingueren lloc les accions de Peracamps, entre els carlins i els liberals.

Peracalç

(Gerri de la Sal, Pallars Sobirà)

Poble, dins l’antic terme de Montcortès de Pallars.

És situat al vessant meridional de la serra de Peracalç (1.478 m alt), sector de les serres interiors dels Pirineus (que forma una alineació amb la serra de Sant Gervàs, a l’oest, i la del Boumort, a l’est), entre els cursos del Flamicell i de la Noguera Pallaresa, a l’indret on aquests rius formen els congosts d’Erinyà i de Collegats.

L’església parroquial és dedicada a sant Llorenç.

Pera, estanys de la -Baixa Cerdanya-

(Lles, Baixa Cerdanya)

Grup d’estanys (estany Superior -2.360 m alt- i Inferior de la Pera -2.310 m-), al vessant meridional de la línia de crestes que separa Andorra de la Cerdanya (colls de Claror i de Perafita).

Llur emissari és el riu d’Arànser, que aflueix per la dreta al Segre, prop de Martinet.

Prop dels estanys hi ha el refugi dels estanys de la Pera, edificat el 1957.

Penya, la -Alt Empordà-

(Terrades, Alt Empordà)

Masia i petit veïnat, als vessants sud-orientals de la roca de la Penya (484 m alt), a la serralada que separa les conques de la Muga i del Manol, al límit amb els termes de Cistella, de Cabanelles i de Sant Llorenç de la Muga.

Penitents, els

(Barcelona, Barcelonès)

Barri de tipus ciutat-jardí, situat als contraforts del Tibidabo, entre la carretera de l’Arrebassada i l’avinguda del Doctor Andreu, damunt el passeig de la Vall d’Hebron.

Es formà sobretot al començament del segle XX, però la urbanització del sector s’inicià ja el 1866. El 1888 donava nom a un dels cinc districtes de l’antic municipi d’Horta.

Hi resideixen principalment famílies barcelonines de classe mitjana. El 1955 el FAD hi promogué la urbanització del Maduixer.

El nom dels Penitents prové d’uns ermitans que s’havien instal·lat en aquest sector al començament del segle XIX.

Pení, el

(Cadaqués, Alt Empordà)

Contrafort (613 m alt) oriental de la serra de Rodes, a la península del cap de Creus, que domina per llevant la vila i la badia de Cadaqués.

Als seus vessants hi ha les instal·lacions d’una estació de radar, establerta pels EUA després del 1953.