(Catalunya / Catalunya Nord)
Nom de les serralades adossades al Pirineu axial i que juntament amb la zona axial integren el sistema pirinenc.
Els Prepirineus meridionals consten de dues serralades. L’alineació interior és formada per relleus calcaris abruptes. L’exterior és d’altituts més moderades, però s’aixeca bruscament sobre la depressió de l’Ebre.
El Prepirineu septentrional forma una sola serralada, discontinua, però que s’estén fins al Mediterrani (Corberes).
(Cervera, Segarra)
Poble (499 m alt), situat en un coster a l’esquerra del Sió. L’església parroquial és dedicada a sant Miquel.
El lloc és esmentat ja el 1024; amb Malgrat, fou de jurisdicció eclesiàstica i passà a la del bisbat de Solsona. Al segle XIV intentà, també amb Malgrat, d’esdevenir carrer de Cervera.
Formà municipi independent fins l’any 1972. L’antic terme comprenia també els pobles de Malgrat, Castellnou d’Oluges, la Cardosa (en un enclavament), i les caseries de Tudela i Queràs.
(Molló, Ripollès / Prats de Molló, Vallespir)
Depressió (1.530 m alt) del massís de Costabona, entre els puigs de l’Artiga del Rei (1.636 m) i de la Clapa (1.652 m), a la línia de crestes que separa les dues comarques, per on passa el camí d’Espinavell a la Presta.
(Prats i Sansor, Baixa Cerdanya)
Poble i cap del municipi, situat al peu del vessant septentrional de la plataforma terciària de Urús.
És dividit en dos nuclis: Capdevila, amb l’església parroquial romànica de Sant Serni, aturonada a 1.124 m alt, abans emmurallat, que constituí, probablement, a l’edat mitjana una força o castell; i el Barri, a l’oest.
Caseria (1.490 m alt), fins el 1969 del terme de Montanissell.
És situada a la capçalera del Rialb (o riu de Puials), al fons d’una petita vall entre els contraforts meridionals de la serra del Boumort (roca de Senyús, 1.894 m alt) i l’alineació formada per les serres de Carreu i de Sant Joan (a través de la qual s’obre pas el Rialb pel forat dels Prats).
(la Coma i la Pedra, Solsonès)
Llogaret, a l’est de la Pedra, en una vall oberta entre el coll de Jovells i la serra de Pratformiu (1.670 m alt), que la separa de la vall del Cardener.
(la Molsosa, Solsonès)
Poble (799 m alt), assentat en un altiplà que domina les valls de Coaner i de Vallmanya, al nord-est del cap del municipi.
La seva església (Sant Abdó i Sant Senén) depèn de la parròquia de la Molsosa.
(Alt Camp / Baix Camp / Conca de Barberà / Priorat)
Conjunt orogràfic de la Serralada Prelitoral, que s’estén en direcció nord-est – sud-oest.
Als seus vessants neix el Francolí, al qual aflueixen les aigües de la banda oriental (riu Brugent); les de la part occidental (Montsant, Siurana) s’escolen cap a l’Ebre.
Són constituïdes per una cobertora de conglomerats, que cobreix el basament paleozoic corresponent al sòcol de la Depressió Central, elevat per intenses pressions; els materials antics del subsòl hi afloren a través de la calcàries mesozoiques a causa de l’erosió.
La massa forestal és escassa, a conseqüència de la duresa del rocam. Hi ha conreus mediterranis de secà: vinya, oliveres, ametllers, i també castanyers.
L’altitud màxima és de 1.201 m al tossal de la Baltasana.
Hi ha un projecte per declarar-ho Parc Natural.
Enllaç: Muntanyes de Prades
(Preixens, Noguera)
Poble (317 m alt) (o de la Baronia, o de la Baronessa), a la dreta del Sió, a la zona de regadiu del canal d’Urgell.
De la seva església parroquial (Santa Maria) depèn la de les Ventoses.
L’antic castell de Pradell és anterior al segle XV, molt reformat el 1738, que fou convertit en lloc de residència.
La jurisdicció pertanyia, en 1365-70, a Arnau de Riu-de-set; el 1381 n’era senyor Simó de Torres i, més endavant, la jurisdicció pertanyia als Montlleó i, finalment, als Margalef.
