(Peralada, Alt Empordà)
Llogaret, al nord del poble de Vilanova de la Muga, prop de l’estació del ferrocarril de Barcelona a Portbou.
Rep també el nom del Puig.
(Peralada, Alt Empordà)
Llogaret, al nord del poble de Vilanova de la Muga, prop de l’estació del ferrocarril de Barcelona a Portbou.
Rep també el nom del Puig.
(Soriguera, Pallars Sobirà)
Llogaret (1.113 m alt) (o Puigforniu), a l’oest del poble, a l’esquerra del riu del Cantó.
La seva església (Santa Cecília) depèn de la parròquia de Malmercat.
Poble, que forma un enclavament (3,12 km2) entre els d’Oliola, Donzell d’Urgell (al qual pertanyia fins al 1970) i Puigverd d’Agramunt (de la parròquia del qual depenia eclesiàsticament), a la ribera del Sió.
Té l’origen en el castell de les Puelles, que pertanyia als senyors de Puigverd.
(Esparreguera, Baix Llobregat)
Antic balneari, a l’esquerra del Llobregat, al congost del Cairat.
Hi ha cinc fonts, que brollen entre 25 i 35º, d’aigües sulfurado-sòdiques amb gas. Porten sulfur sòdic, sulfats i bicarbonats. S’empren en l’herpes, lupus, escrofulisme i afeccions reumàtiques.
És va tancar el 1958 i actualment és en estat ruïnós.
(l’Hospitalet de Llobregat, Barcelonès)
Barri, situat al nord del centre urbà, del qual queda separat per la línia del ferrocarril de Barcelona a Vilafranca del Penedès.
Es començà a formar de manera anàrquica el decenni dels cinquanta -amb l’onada immigratòria vers l’aglomeració barcelonina- damunt els terrenys del sector de muntanya de l’Hospitalet dedicats al conreu de secà i on hi havia, també, algunes bòbiles. Fins el 1973 no hi arribà el metropolità.
Forma un continu urbà amb el barri de Can Vidalet d’Esplugues de Llobregat, i amb el barri de Can Serra forma el districte administratiu V de la ciutat.
(Rupit i Pruit, Osona)
Poble (949 m alt) i antic municipi, annexat a l’actual el 1977.
El poble és centrat per l’església parroquial de Sant Andreu, esmentada el 1134, que conserva una nau romànica acabada amb un gran cos d’edificació i un campanar del segle XVIII.
El lloc, esmentat ja el 955, pertanyia als antics vescomtes d’Osona i sempre estigué unit al castell i jurisdicció de Rupit; en canvi, el poble i parròquia de Sant Llorenç Dosmunts, creada el 1154 i convertida en sufragània de Sant Andreu el segle XIV, era dels vescomtes de Cabrera.
(Sant Sadurní d’Anoia, Alt Penedès)
Poble, al nord de la vila, vora els límit amb els termes de Sant Llorenç d’Hortons i de Piera (Anoia), sota els alts del Portell, on neix el barranc de Monistrol.
(Barcelona, Barcelonès)
Barri de la ciutat, limitat per les importants vies de comunicació avinguda Meridiana, via Favència, via Júlia i passeig de Valldaura, al sector nord de Sant Andreu de Palomar.
El territori fou ocupat fins a la Primera Guerra Mundial per camps de conreu, algunes masies i torres de la burgesia i menestralia de Sant Andreu.
Afectat per les onades migratòries dels anys vint i quaranta del segle XX, fou iniciat, en aquest sector, un tipus de poblament barraquista i anàrquic.
La formulació d’un pla parcial d’ordenació urbana (1957) desencadenà un important procés de creixement d’aquest sector, amb l’edificació de cases de pisos i blocs, que no ha anat acompanyada, però, de la dotació dels equipaments urbans prevists en aquest pla.
(Alt Empordà / Vallespir)
Veure> coll de Panissars.
(Albanyà, Alt Empordà)
Antic terme i parròquia (Sant Vicenç de Principi) de l’antic terme de Bassegoda (Garrotxa), al vessant septentrional del puig de Bassegoda.
Resta la masia de can Principi de Ribelles, al nord de les ruïnes de l’església, separada del coll de Principi pel torrent de Principi, afluent del Llierca.