(Aiguamúrcia, Alt Camp)
Masia, al límit amb el terme de Querol.
Al peu del turó on s’aixequen les ruïnes de l’antic castell de Ramonet, esmentat el 1229 com a propietat de Ramon Alemany de Cervelló; la seva vídua Gueraula el cedí al monestir de Santes Creus, del qual restà com a propietat.
(Fogars de la Selva, Selva)
Poble, a la capçalera de la riera de Ramió, que neix als vessants septentrionals de la Tordera i aflueix a aquest riu per la dreta aigua amunt de la seva confluència amb la riera d’Arbúcies.
De l’església parroquial de Sant Andreu depèn l’antic santuari de la Serra.
(Ripoll, Ripollès)
Veïnat, fins al 1970 pertanyia a l’antic municipi de la Parròquia de Ripoll, a la dreta del Ter, aigua amunt de la vila, al voltant de l’hostal de Rama i de la masia dita la torre de Rama.
(Malla, Osona)
Masia i antiga quadra, a la confluència del Gurri i del riu de Tona.
Esmentat ja el 1068, el 1201 fou venut pels senyors de Taradell al monestir de l’Estany; es redimí el 1363 i continuà com a quadra autònoma fins que el 1840 fou annexada a Malla.
En precedeix la dinastia d’escultors Real o Ral.
(Sant Pau de Seguries, Ripollès)
Poble, situat al sector nord del terme, a la dreta del Ter.
El lloc pertanyia a la batllia de la Rovira del monestir de Sant Joan de les Abadesses. Jaume I hi fundà el 1248 una vila reial, centre de la vegueria de la Ral, però la immediata creació de la vegueria de Camprodon dificultà la prosperitat de la nova vila, que restà, a més, molt afectada pel terratrèmol del 1425.
L’església de Santa Maria de la Gràcia (1388) fou refeta el 1609; és sufragània de la de Sant Pau de Seguries.
(Lleida, Segrià)
Poble, situat al nord-oest del cap del municipi, al vessant ponentí del serrat del Coscollar, al centre del pla de Raïmat. Regat pel canal d’Aragó i Catalunya.
Era un antic lloc (castell de Raïmat) que es despoblà durant la guerra dels Segadors. A partir del segle XIX i gràcies als nous regadius fou possible el repoblament.
Avui, l’empresa Raventós i Codorniu, amb vinyes importades de Califòrnia i amb una moderna tecnologia, elabora vins de qualitat.
Sector de la zona litoral del municipi, a llevant del cap de Salou, davant la platja del Racó, sorrenca, prolongada per la de la Pineda vers Tarragona.
Ha esdevingut un important nucli residencial i turístic (hotels, restaurants, xalets, apartaments).
(Cruïlles, Monells i Sant Sadurní de l’Heura, Baix Empordà)
Veïnat, dins l’antic terme de Cruïlles.
L’any 1632 formava part, juntament amb el lloc de Pastells, de la batllia reial de Cruïlles.
Avui el formen una dotzena de masos escampats, a la dreta del Daró, al sud de Cruïlles.
(les Masies de Voltregà, Osona)
Caseria i masia, al sector nord-oriental del terme.
És esmentada ja el 1116 i té prop seu una església vinculada, com el mas, a la llegenda dels sants màrtirs de Vic, Llucià i Marcià.
Ha estat adquirida modernament per una entitat bancària que té cura de la seva explotació i fa servir el casal per a la celebració de cursets i trobades de formació agrícola i professional en general.
(Reus, Baix Camp)
Barri residencial de la ciutat, als afores de la ciutat, prop de la carretera de Montblanc.
Es formà el primer terç del segle XX com a grup de xalets de famílies menestrals.
