(el Brull, Osona)
Masia, situada a poca distància, vers l’est, del coll Formic, on el Centre Excursionista de Catalunya fundà, a la fi del segle XIX, un dels primers refugis de muntanya.
Malgrat el seu nom, no hi ha memòria que hagi tingut mai cap capella.
(Fonollosa, Bages)
Capella, al nord-est del poble, al límit amb el de Sant Mateu de Bages (dins el qual es troba la masia de Comallonga), al vessant meridional de la serra de Castelltallat, damunt la vall del Puig.
(Montferrer i Castellbó, Alt Urgell)
(o Sant Andreu de la Vall de Castellbó) Poble (1.325 m alt), fins al 1970 del terme de Castellbó, al vessant occidental de la vall, al nord-oest de la vila.
(Vilanova de Sau, Osona)
Parròquia, enfilada al vessant de ponent de la muntanya de la Gavarra, a les Guilleries.
Consta des del 1101. Dels segles XVI al XVIII tenia uns 12 masos; el 1855 arribà a un màxim de 36 famílies i 185 persones. Ara té només 5 masos habitats.
La seva església, amb culte, és romànica del segle XI i fou modificada amb dues capelles laterals el 1624.
A l’extrem de la seva demarcació, a Vallclara, s’hi ha construït una moderna urbanització i un hotel.
(Santa Maria de Merlès, Berguedà)
Església i antiga parròquia, al sud del terme, a la dreta de la riera de Pedrós (afluent de la riera de Relat).
La parròquia de Sant Amanç consta des del 982, i formà part del terme del castell d’Oristà; al segle XIV s’uní com a sufragània a la de Santa Maria de Gaià, i a partir del 1878 a la de Sant Pau de Pinós. No té culte des del 1936.
És un petit edifici romànic del segle XII.
Contrafort meridional del Taga, que culmina a 1.854 m alt al puig de Sant Amanç, entre el coll de Jou i el coll del Vell, al nord del Ter; limita a l’oest amb el Freser i a l’est enllaça amb la serra Cavallera. És un anticlinal, d’estructura juràssica regular, que s’estén en direcció est-oest.
El pla de Pena, a ponent del puig, recorda el nom del castell de Pena (segles XI-XIV); és possible que el nom de Sant Amanç corresponguí al titular de la seva església.
Segons una llegenda, en aquest indret hi hauria hagut un convent de monges molt visitat pel Comte Arnau. Només hi ha un clap de rocs, sense restes visibles del castell ni de l’església.
(Sant Feliu de Guíxols, Baix Empordà)
Veïnat i antiga església, situat a la capçalera de la vall i riera de Sant Amanç, als contraforts orientals de la serra de Sant Grau, la qual s’uneix, a la vila de Sant Feliu, amb la riera de les Comes.
(Anglès, Selva)
Poble, al sud de la vila, centrat per l’església de Sant Amanç, sufragània de la parròquia de Sant Martí Sapresa.
Formava part del vescomtat de Cabrera, dins la batllia d’Anglès (juntament amb Sant Martí Sapresa).
(Rajadell, Bages)
Poble, a la dreta de la riera de Rajadell, aigua amunt i a ponent del cap del municipi.
L’església (1637), amb vestigis d’una construcció romànica, és sufragània de la parròquia de Rajadell.
Comprèn en el seu territori l’antiga parròquia de Sant Simeó, documentada al segle XII.
Poble (843 m alt) de l’antic municipi de Gurp de la Conca, al sud del municipi.
La seva església (Sant Llorenç) era parroquial.
El 1831 pertanyia al baró d’Eroles.
