Arxiu de la categoria: Geografia

Sant Ponç de Fontajau

5 Respostes

(Girona, Gironès)

(o Sant Ponç de Talaià)  Poble i actual barri de la ciutat, a l’antic terme de Sant Gregori, al sector pròxim a la ciutat, agregat al seu terme l’any 1974.

L’antiga parròquia de Sant Ponç, que havia estat possessió de la de Sant Feliu de Girona, es trobava prop de la confluència del Ter amb la riera de Fontajau, afluent seu per la dreta, al nord-oest de la ciutat.

Molt perjudicada pels aiguats o avingudes del riu, fou acabada d’enderrocar el 1809, durant la guerra del Francès; el lloc depengué des d’aleshores eclesiàsticament de Talaià.

Fins fa poc era un barri de població immigrada, amb greus dèficits d’infraestructura.

Sant Ponç d’Aulina

3 Respostes

(la Vall de Bianya, Garrotxa)

Església i antic poble, als vessants meridionals de la serra de Capsacosta, a la capçalera de la vall de Sant Ponç d’Aulina, un dels brancs que forma la vall de Bianya.

És drenada per la riera de Sant Ponç i rep per l’esquerra la petita vall de Sant Salvador de Bianya i per la dreta conjuntament les rieres del Farró i de Santa Llúcia de Puigmal.

L’església és d’origen romànic, molt modificada. Havia estat possessió del monestir de Sant Joan de les Abadesses.

Sant Ponç, pantà de

6 Respostes

(Clariana de Cardener, Solsonès)

Embassament del Cardener, situat entre el Bages i el riu Negre. Té 6 km de longitud i una capacitat per a 24,7 milions de m3.

Entrà en funcionament el 1954, i s’utilitza com a regulador del cabal per als regatges, i per a la producció d’energia elèctrica (la presa té 60 m. d’alçada).

Sant Pol de la Bisbal

3 Respostes

(la Bisbal d’Empordà, Baix Empordà)

Poble, situat al sud de la ciutat, a la dreta de la riera de Vilar.

L’església parroquial de Sant Pol havia estat de l’ardiaconat de Girona.

Sant Pol -Baix Empordà-

3 Respostes

(Sant Feliu de Guíxols, Baix Empordà)

Barri, a llevant del nucli antic de la vila, en part dins el terme de Castell d’Aro.

Dóna nom a la platja de Sant Pol, oberta entre la punta del Molar i el nucli de s’Agaró (Castell d’Aro).

És un sector eminentment turístic, amb nombrosos xalets i apartaments.

Sant Pesselaç

5 Respostes

(Calonge de Segarra, Anoia)

(o Sant Pere de l’Arç)  Poble, a l’est del terme, al peu de la carretera de Calaf a Pinós.

L’església parroquial fou cedida el 1040 a la canònica de Sant Vicenç de Cardona. Fou renovada i consagrada el 1148. Subsisteix l’edifici romànic, modificat i amb la volta refeta al segle XVIII. Guarda els antics retaules barrocs.

Prop de l’església hi ha un grupet de cases, la majoria tancades.

Sant Pere Sasserra

3 Respostes

(Biosca, Segarra)

Antic llogaret i masia (mas de Sant Pere), al nord de la vila, dins l’antic terme de Lloberola, vora el cim de la serra del mas de Sant Pere, que separa aquest terme del de Llanera de Solsonès (dins el qual hi ha l’església de Santa Maria Sasserra), a l’antic camí de Cervera a Solsona pel coll de Piteu.

Sant Pere Sacarrera

4 Respostes

(Mediona, Alt Penedès)

Poble (490 m alt), situat prop de la unió de les carreteres de la Llacuna i Mediona amb la d’Igualada a Vilafranca del Penedès.

La població es formà entorn de l’antiga capella de Sant Pere (1298), considerada filial de Mediona.

Entre l’antic nucli i la font del Bosc es construïren pels volts del 1925 moltes torres i casetes d’estiueig.

Sant Pere Sacama

2 Respostes

(Olesa de Montserrat, Baix Llobregat)

Església romànica (466 m alt), situada en una elevació, al nord-est del terme, prop del puig Ventós (594 m).

És l’antiga capella del castell de Sacama (o de Cama), conegut des del 963. El 970 fou cedit a Ripoll i més tard unit a la dotació de Santa Maria de Montserrat, que n’adquirí el domini total per compra el 1261.

Entorn seu es formà la quadra de Cama o de Sacama, fusionada al segle següent amb Olesa.

Prop de la capella, edifici del segle XI, hi ha la casa dels ermitans, avui en ruïnes, reedificada el 1637.

Sant Pere Molanta

5 Respostes

(Olèrdola, Alt Penedès)

Poble, situat al nord del terme, a la plana.

La seva església existia ja el 991, dins el terme de l’antiga civitas d’Olèrdola, fou ampliada i transformada el 1744.

El lloc és dit Palatio Moranta (996 i 1010) i més tard Palamoranta (1205), i simplement com Moranta des del segle XIV.