(Olot, Garrotxa)
Barri, a l’oest del nucli urbà, als vessants nord-orientals del Montolivet.
Ha sorgit modernament com a zona d’expansió de la ciutat, amb cases de poca alçada, carrers urbanitzats i ben pavimentats, i un fort pendent, puix que arriba pràcticament fins a la boca de l’antic cràter.
També ha estat creada la parròquia de Sant Pere Màrtir.
(la Vall de Bianya, Garrotxa)
(o Sant Pere Despuig) Poble (380 m alt), aturonat, al centre de l’altiplà que separa les rieres de Santa Llúcia i de Santa Margarida, a l’oest del terme.
Existia ja el 858 quan fou cedit al monestir de Ridaura. El 964 el bisbe de Girona Arnulf consagrà una nova església parroquial, que a vegades és dita Sant Pere de Bianya, que fou reedificada més d’una vegada en temps posteriors.
En la seva demarcació residia l’antiga família dels Bianya, a l’indret de l’actual torre de Sant Pere.
(Castellar del Vallès, Vallès Occidental)
Capella, al sud del terme. Romànica, d’una nau coberta amb volta de canó i tres absis semicirculars en forma de creu.
El 1980 hi foren descobertes unes pintures del segle XVIII, que potser en cobreixen de romàniques. A més, a l’absis aparegueren unes altres pintures, possiblement del romànic tardà.
(Arbúcies, Selva)
Antiga sufragania, situada al nord-oest del terme, al costat de can Ferrer, prop de l’antic camí de ferradura de Vic a Girona.
Consta des del 1163 com a sufragània d’Arbúcies i sotmesa al monestir de Sant Salvador de Breda.
És un edifici romànic de nau i absis mal restaurat el 1918. L’any 1983 foren descobertes casualment, mentre hom restaurava l’església, importants pintures pre-romàniques del segle IX.
Ara no té culte i serveix per a denominar el veral de masos veí de can Ferrer.
(Sant Antolí i Vilanova, Segarra)
Poble (528 m alt), situat a l’esquerra del riu d’Ondara, al voltant de l’església parroquial (Sant Pere), antic monestir de Sant Pere dels Arquells, el nucli antic fou construït en forma compacta al voltant de la plaça amb finalitat defensiva.
El lloc és esmentat ja el 1024. La senyoria pertangué fins al segle XIX al monestir de Montserrat.
Formà municipi independent fins el 1972. L’antic terme comprenia l’antic poble i castell de Timor, el mas de Toni (l’antic seminari claretià), el despoblat de Montpaó, el poble de Rubinat, l’antic poble de la Sisquella i el mas Ramon; al sud, el poble de Llindars i, separat del terme, el de Gramuntell.
(Sant Salvador de Guardiola, Bages)
Església pre-romànica de mitjan segle X, al costat del mas Brunet, prop de la carretera de Manresa a can Maçana.
Conserva l’absis trapezoidal, amb l’arc de ferradura que el separa de la nau, coberta amb volta de canó. Retaule gòtic del segle XV.
Capella, a l’oest del poble, al límit amb el terme de Fonollosa, al costat de la masia de Vilalta i vora la de Puigdellívol, al vessant meridional de la serra de Castelltallat.
(Alpens, Osona)
Església rural, sufragània d’Alpens, situada a la part occidental del terme, dalt una serra, prop del mas de Serrallonga.
Als seus orígens coneguts (938 i 982) era una parròquia independent dita Sant Pere de Vilallonga. Al segle XIV perdé la independència i l’antic nom i passà a ésser sufragània d’Alpens. Tenia 2 famílies el 1686.
És una església pre-romànica amb algunes reformes fetes els anys 1724 i 1837.
(Sallent de Llobregat, Bages)
Antiga església parroquial i quadra (Serraïma), situada al nord-est del municipi, al límit amb el d’Avinyó.
Existia ja el 1021, quan fou donada al monestir de Sant Benet de Bages.
Conserva sencer l’edifici romànic, del segle XI, amb la façana modificada. Tenia 9 masos al segle XIV, que es reduïren a 2 el 1553; ara sols en té un.
(Molins de Rei, Baix Llobregat)
(o de Romanies) Església, situat en un pujol prop de la població, al costat d’una torre militar de senyals.
Existia ja el 1001 i pertanyia a l’antiga parròquia de Santa Creu d’Olorda.
L’edificació es romànica (segle XII), modificada i restaurada en moltes ocasions, la darrera el 1956.
