Església romànica.
(el Port de la Selva, Alt Empordà)
Veure> la Vall de Santa Creu (poble).
Llogaret, a poca distància al sud del nucli urbà de la vila.
Llogaret, als Aspres, a la vall de la riera de les Illes. L’antiga església parroquial, situada més amunt del petit nucli de cases, depèn de la parròquia de Queixàs.
Anomenat Giramonts el 963, prengué el nom de Montoriol de les Illes o d’Amunt, i també el de Santa Coloma de Montoriol de les Illes.
Poble (970 m alt), situat a la dreta de la Valira, uns 2 km aigua avall d’Andorra la Vella.
És famós per la seva església, esmentada ja el 839, en part pre-romànica, amb un absis quadrat amb volta de canó i arc de ferradura i fragments de pintures del segle XII; li fou també afegit el campanar cilíndric, de quatre pisos (17,76 m) que constitueix la seva característica més destacada.
La imatge de la Mare de Déu (segle XIII) que hi és venerada, acusa un cert parentiu amb la de la catedral de la Seu, tradicionalment designada amb el nom de la Mare de Déu d’Andorra.
Santuari, al nord del poble.
Barri de la ciutat, situat vora la mar a ponent de l’antiga zona murada. Format inicialment pes Jonquet, petit promontori sobre la badia, fou ocupat molt aviat per pescadors i moliners.
L’antic hospital dels orfes, del principi del segle XIV, amb l’església de Sant Magí, donà pas el 1867 a l’actual parròquia de la Immaculada; i l’hospital de pobres de Santa Catalina, fundat el 1343 per Bernat Salelles, donà nom a la barriada. Aquest edifici, que al segle XVI serví al gremi de corders i el 1607 passà a ésser convent de trinitaris, fou enderrocat cap al 1770 per motius estratègics.
Les servituds imposades per la murada afectaren també el creixement del barri, que no es consolidà fins que el 1865 el marquès de la Romana aconseguí l’aprovació del primer pla d’urbanisme. Aleshores fou lloc preferent de localització industrial, i s’afegí aquest nou caràcter a una població inicial de pescadors, mariners i menestrals, d’una personalitat molt acusada en el conjunt de la ciutat.
La configuració actual del barri és deguda al pla Calvet (1901), si bé molt modificada per una progressiva conversió en zona residencial.
Veure> la Costa de Santa Brígida (veïnat).
Fortalesa (160 m alt), situada damunt el cim del Benacantil dominant per llevant la ciutat. El seu aspecte actual respon a les reformes fetes al segle XIX; fou privat d’artilleria el 1893, i ha romàs a mans del ministeri de l’exèrcit fins a dates recents. Actualment la propietat de la fortalesa correspon a l’ajuntament de la ciutat. Fou declarat monument històric artístic el 1961.
Els precedents de l’actual castell són un establiment ibèric (segles IV-III aC) i un de romà republicà, dels quals han donat notícia les excavacions. Durant l’alt i el baix imperi hi hagué probablement una fortificació, reforçada a partir del segle VIII pels musulmans, amb la creació de l’actual ciutat al vessant de la muntanya. Entre el 1248 i el 1252 el castell passà a mans del príncep Alfons de Castella, i el 1296 fou definitivament incorporat a la corona catalano-aragonesa per Jaume II el Just.
En època dels Àustria les seves fortificacions foren reforçades i artillades, cosa que no impedí un bombardeig francès el 1689. En les lluites durant la guerra de Successió l’exèrcit borbònic féu esclatar una mina que l’enrunà, el 1709. Encara el 1873 rebé el bombardeig dels vaixells del cantó de Cartagena.
Actualment, llevat del recinte exterior, del segle XIX, l’interior és molt reconstruït i no hi queden gaires restes de les seves distintes etapes constructives; la major part de les construccions conservades són del segle XVIII, i una torre, molt restaurada, és de tradició gòtica.
Santa Bàrbara (l’Albera, Vallespir) Santuari (50 m alt), situat al nord de la vila, al cim de la muntanyeta de Santa Bàrbara, coberta de bosc.
Santa Bàrbara (Borriana, Plana Baixa) Partida i caseria, situada al nord de la ciutat, a la dreta del Millars; és centrada per l’església de Santa Bàrbara.
Santa Bàrbara (Carcaixent, Ribera Alta) Barri, al nord del nucli urbà, a la carretera d’Alzira.
Santa Bàrbara (Montcada de l’Horta, Horta) Santuari, construït el 1701 al lloc d’un d’anterior dedicat a Sant Ponç. És un dels més importants de la comarca.
Santa Bàrbara (Petrer, Vinalopó Mitjà) Caseria, al nord-oest de la vila, a l’esquerra del Vinalopó.
Santa Bàrbara * (Ulldemolins, Priorat) Veure> Sant Antoni i Santa Bàrbara (ermita).
Dades dels Països Catalans 