(Montferrer i Castellbó, Alt Urgell)
Poble (2.009 m alt), de l’antic municipi d’Aravell, antigament del de la Vall de Castellbó, al nord de la vila de Castellbó, sota l’església parroquial, al vessant meridional del pic de Solanell, un dels cims de la serra que separa les valls de Castellbó i de la Ribalera.
El lloc és esmentat el 839.
(Olot, Garrotxa)
Casa, situada al Firal de la ciutat, de la família Solà-Morales.
Guarda mostres interessants de decoració d’interiors dels segles XVIII i XIX, com l’oratori i el seu retaule, del 1789, la cambra de respecte i la galeria d’accés a l’oratori (del començament del segle XIX).
La façana fou restaurada entre 1912-16 per Lluís Domènech i Montaner amb la col·laboració de l’escultor Eusebi Arnau, i és una mostra important de l’art modernista a Olot.
Ha estat declarada d’interès històrico-artístic.
(Roda de Ter, Osona)
Santuari marià de la vila, situat al capdavall del pont.
A l’origen era una capella dita de Santa Maria del Pont (1177), que el 1332 es transformà en església parroquial de Sant Pere de Roda, després de la destrucció de l’antiga església de l’Esquerda (1314); aleshores es féu una nova capella a Santa Maria al sòl del pont, que es reedificà entre el 1719 i el 1783.
El 1936 fou profanada l’església i destruïda la imatge mariana d’alabastre del segle XIV, que fou restaurada el 1941.
Masia i antiga quadra de Terrassola, a l’extrem oriental del terme. Existia el 1230 i fou sempre una gran pairalia.
Prop del mas s’edificà vers el 1925 una torre per als amos, els Soler de Terrades, obra de Josep Puig i Cadafalch.
(Torroella de Montgrí, Baix Empordà)
Poble, a l’extrem septentrional del terme, al peu del massís de Montgrí, prop de l’antic estany de Bellcaire.
Eclesiàsticament depèn de la parròquia de Bellcaire d’Empordà.
(Osona)
Alineació muntanyosa de la comarca, que limita la plana de Vic (termes d’Orís i de les Masies de Voltegrà) amb el Lluçanès (Sobremunt i Sant Boi de Lluçanès) i separa les aigües de les rieres de Talamanca i Sorreigs.
Al seu cim culminant (950 m alt) hi ha l’església de Santa Llúcia de Sobremunt. En un contrafort meridional s’alça el castell de Voltregà (855 m alt).
(Espot, Pallars Sobirà / la Torre de Capdella, Pallars Jussà)
Serra de la zona axial pirinenca, contrafort occidental del pic de Peguera, que separa la coma de Monestero, al nord (a la vall d’Espot), de la capçalera de la vall Fosca.
Culmina al pic de Mar (2.845 m alt).
(Gallifa, Vallès Occidental)
Masia i església construïda en un planell graonat de la muntanya de Sant Sadurní.
Les primeres notícies que hom en té són del 1200. El casal fou transformat al segle XIX amb caire més de caserna que de masia.
Els seus amos es cognomenaren Comalrean de Sobregrau.
(Sant Jordi Desvalls, Gironès)
Poble, al sector meridional del terme, a l’esquerra del Ter.
El lloc pertangué al capítol de la seu de Girona.
Masia de l’antiga quadra de Sorerols.
Es troba a poca distància de l’església de Sant Miquel de Sorerols, coneguda també per Sant Miquel de Sobiranes, i de les ruïnes de l’antic castell de Sorerols, dit també castell de Sobiranes.
És esmentat des del 1112 amb el nom de Cases Sobiranes.
