(Santa Cristina d’Aro, Baix Empordà)
Poble disseminat, situat a la dreta del Ridaura, uns 2 km a ponent de Santa Cristina. Prop seu, en una elevació, s’aixequen les ruïnes de l’antic castell de Solius.
El lloc ja és esmentat al segle X; l’església parroquial de Santa Agnès, i posteriorment el castell, foren de la jurisdicció del monestir de Sant Feliu de Guíxols.
El 1967 s’establí a la parròquia el monestir de Solius.
(Alt Urgell)
Nom oficial del municipi de les Valls d’Aguilar, després de l’agregació (1969) dels de Taús, la Guàrdia d’Ares i Castellàs.
(Vilanova i la Geltrú, Garraf)
Masia i antiga quadra, a l’est de la ciutat, al límit amb el municipi de Sant Pere de Ribes, dins l’antic terme de la Geltrú. La casa és adjunta a l’antiga torre de Solicrup, aturonada, que defensava la costa.
És esmentada des del segle XIII. A mitjan segle XVII fou adquirida pels mercaders, que hi restaren fins al 1835. El 1849 fou adquirida per Joan Samà; des del 1939 és dels Bertran i Güell.
(Navès, Solsonès)
Església i masia (1.033 m alt), que formà, juntament amb Grifé, la quadra del Soler i Grifé.
És situat damunt la serra que domina per ponent el poble de la Vall d’Ora.
Prop seu hi ha l’església romànica de Sant Miquel (segle XII).
(Bolvir, Baixa Cerdanya)
Despoblat, dins l’antic terme de Talltorta, a l’esquerra del riu d’Aravó, a l’indret de l’actual mas d’Aravó. La seva església és dedicada a Sant Climent de Soler.
El pont de Soler, damunt el Segre, és poc abans de la confluència amb el riu d’Aravó.
(Montferrer i Castellbó, Alt Urgell)
Llogaret, dins l’antic terme de Guils de Cantó. És situat a l’esquerra del riu de Solans, afluent, per la dreta, del riu de Guils, que neix al vessant meridional del coll del Cantó.
Aigua amunt del nucli hi ha l’església de Sant Miquel.
Antiga masia de la parròquia de Sant Martí de Puigbò.
Els seus propietaris, els cavallers Solanllong, depenien dels senyors del castell de Mataplana, però a la vegada eren amos de la veïna quadra de Grats. El 1376 Berenguera de Solanllong vengué la cavalleria de Solanllong a l’abat de Sant Joan de les Abadesses, i el lloc restà unit així a la baronia de Mataplana, del dit monestir.
Té a frec del mas la capella romànica de Santa Magdalena, abans de Sant Esteve de Solanllong, d’on procedeix un frontal romànic avui en poder d’un col·leccionista basc.
(Caldes de Montbui / Sant Feliu de Codines, Vallès Oriental)
Cim (708 m alt) de la Serralada Pre-litoral, termenal dels dos municipis, contrafort nord del Montmajor, del qual massís és separat pels curs de la riera de Caldes, que forma ací l’estret de les Elies.
(la Llacuna, Anoia)
Masia, al sud del terme, al vessant meridional de la serra de les Solanes (914 m alt), que separa les valls de la Llacuna i del riu de Foix (terme de Pontons, a l’Alt Penedès).
Havia estat granja del monestir de Santes Creus.
(els Prats de Rei, Anoia)
Poble i antic terme, fusionat el 1788 al municipi.
És centrat, al sector nord del terme, a 765 m alt, per l’església de Sant Gil, existent ja el 1139 i que fou sufragània de Sant Pere Sallavinera, entre els segles XV i XIX, i després dels Prats de Rei. El seu domini pertanyia a l’abadessa de Valldaura (Berguedà), i el 1320 el rei Joan I vengué la seva jurisdicció al baró de Segur.
Entre el 1788 i el 1840 formà, amb Puigdemàger, Seguers i la quadra de Galí, una batllia pròpia, tot i dependre dels Prats de Rei, fins que el 1840 passà a dependre del batlle de la vila. La sufragània fou suprimida i fusionada amb la parròquia dels Prats de Rei.
