(Balsareny, Bages)
(o Sobirana de Ferrans) Caseria, en un petit serrat que domina la vall de Ferrans, a ponent del terme.
L’església de Sant Ramon, actualment desafectada, és una antiga parròquia, documentada a mitjan segle XII i dedicada potser aleshores a sant Joan; d’estil romànic tardà, forma un sol cos amb la masia de Sobirana.
(Osor, Selva)
Masia i important propietat (400 ha), dins el terme de Santa Creu d’Horta. Té una de les millors explotacions forestals de castanyers del país.
Existia ja el segle XII, i el seu llinatge es refongué el segle XIX amb els Planell de Tous.
El mas és un gran casal amb afegitons dels segles XVI al XX, amb una capella de Sant Bernat revestida de ceràmica del 1693, obra del mestre escudeller Miquel Lapuja. Sota el mas hi ha un modern hostal.
(Vidrà, Ripollès)
Poble, al vessant meridional de Santa Magdalena de Cambrils, a la capçalera del riu Ges.
Format per un conjunt de masos i per l’església de Santa Llúcia, antic oratori construït vers el 1754, que esdevingué parroquial el 1868, com a hereva de l’antiga parròquia de Santa Margarida de Cabagès, unida després a la de Vidrà.
(Cornudella de Montsant, Priorat)
Poble (737 m alt). L’església parroquial (Santa Maria) és un edifici romànic dels segles XII-XIII i s’hi venera la imatge de la Mare de Déu de l’Aigua, també romànica.
El seu terme comprenia des de Vimbodí i l’Espluga de Francolí, al nord, fins a Pradell de la Teixeta, Escornalbou i Mont-roig del Camp, al sud.
Quan Tortosa caigué en poder de Ramon Berenguer IV de Barcelona (1148), s’hi refugià un valí àrab, que resistí en aquelles serres de Prades fins al 1153, que fou conquerida per Bertran de Castellet, el qual fou el primer castlà i governador del castell de Siurana i de la marca de Siurana. Siurana es convertí així en el darrer territori del Principat de presència musulmana.
(Baix Camp / Priorat)
Curs d’aigua de la comarca, afluent esquerrà de l’Ebre.
Neix als vessants meridionals de les muntanyes de Prades, dins el terme de la Febró (Baix Camp); entra al Priorat pel de Cornudella, on s’encaixa sota la cinglera de Siurana, que li dóna nom, i on rep per la dreta la riera d’Argentera; en aquest indret ha estat bastit modernament el pantà de Siurana.
Travessa els termes de la Morera de Montsant, Poboleda, Torroja i Gratallops, sempre encaixat en les llicorelles paleozoiques, rep per l’esquerra el riu de Cortiella, fa de partió entre Gratallops i Falset i Bellmunt de Siurana i rep per la dreta el seu afluent més important, el riu de Montsant (que neix també a les muntanyes de Prades i corre en gran part paral·lelament a banda i banda del massís de Montsant).
Fa de termenal entre el Molar i el Masroig i entra al terme de Garcia, on rep per l’esquerra la riera dels Guiamets, procedent de les muntanyes de l’Argentera i de Llaberia, al baix Priorat, i on desemboca al seu col·lector després de recórrer uns 50 km.
(Cornudella de Montsant, Priorat)
Pantà, que embassa les aigües del riu de Siurana, a la seva confluència amb el barranc de l’Argentera.
Construït (1965-74) pels regants del pantà de Riudecanyes per nodrir-lo (aquests dos pantans són comunicats pel canal de Siurana, per sota de les muntanyes de la Garranxa i del coll de la Teixeta), té 12.300.000 m3.
La resclosa té 51 m d’altitud i 260 metres de llargada.
(Camprodon, Ripollès)
Important masia i església, al nord-est de l’antic terme de Freixenet de Camprodon, dins l’antiga demarcació de Creixenturri. Era una antiga vil·la rural (segle XI).
L’església de Sant Bartomeu és romànica, i s’hi venera també la Mare de Déu de Gràcia.
(Torrefeta i Florejacs, Segarra)
(o les Sitges de Florejacs) Llogaret, al nord del poble, centrat en l’església de Sant Pere (annexa de la parròquia de Florejacs) i en el castell de les Sitges, d’origen medieval, força ben conservat.
Formava part del comtat d’Urgell.
(Badalona, Barcelonès)
Barri residencial obrer, situat en el sector dit Carig, al nord del centre urbà, del qual és separat per l’autopista de Barcelona a Mataró.
Al començament del segle XX aquest antic veïnat era format per masies i algunes torres d’estiueig dels barcelonins.
(Llanars / Molló / Setcases, Ripollès)
Massís muntanyós (1.988 m alt) de la vall de Camprodon, contrafort meridional del pic de Costabona (del qual és separat per la collada Verda, 1.922 m alt), que separa les conques del Ter, del Ritort i és termenal dels tres municipis.
