(Sant Guim de Freixenet, Segarra)
Poble, al sud del terme, damunt l’altiplà que separa les aigües de l’Anoia i del riu d’Ondara, al voltant de l’església parroquial de Sant Martí.
El castell de la Tallada és esmentat ja el 1193.
(la Secuita, Tarragonès)
Masia i antic terme, al nord del poble, prop de la caseria dels Masos de la Secuita.
El mas fou venut el 1232 per Pere de Tallada al monestir de Santes Creus; l’any següent Guillem d’Aguiló cedí als monjos els drets que hi tenia com a senyor directe. S’hi establiren ermitans.
(Osona)
(o de Montorro) Curs d’aigua, afluent dretà del Ter, que neix al vessant meridional del massís dels Munts i dels plans de Montorro, dins el municipi de Sant Boi de Lluçanès.
S’uneix al seu col·lector a la Farga d’Ordeig, dins el municipi de les Masies de Voltregà.
(Montagut i Oix, Garrotxa)
Poble, situat dins l’antic terme d’Oix, és centrat per l’església parroquial de Sant Martí, romànica d’origen i refeta modernament, situada al peu de l’encinglerada serra de Talaixà (1.252 m alt), contrafort meridional del puig de Comanegra, i damunt el coll de Talaixà, que comunica la vall de Beget amb la de Sant Aniol.
L’església és esmentada ja al segle X, i fou cedida al monestir de Sant Aniol d’Aguja, que hi establí una cel·la benedictina; passà després a dependre de Sant Llorenç del Munt.
(Girona, Gironès)
Poble, a l’esquerra del Ter, a l’antic terme de Sant Gregori, dins la zona d’expansió de la ciutat.
De l’església parroquial de Sant Narcís depengué, des del segle XIX, la de Sant Ponç.
El 1974, part de l’antic terme de Taialà se segregà del de Sant Gregori i, juntament amb els pobles de Domeny i Sant Ponç de Fontejau, s’incorporà al terme de Girona.
(Ogassa / Pardines / Ribes de Freser, Ripollès)
Massís (2.035 m alt) culminant de la zona migjornenca del Pirineu axial, el vèrtex del qual fa de partió entre els tres municipis. És el sector central de la serra de Conivella, d’orientació est-oest, segons l’estructura herciniana del Pirineu axial.
Convertit després en peneplà, el plegament pirinenc el rejovent, i hi destaquen les calcàries devonianes de les llicorelles silurianes, més antigues. El relleu baixa escalonadament cap al nord i l’oest; però el relleu torna a elevar-se cap a l’est, passada la portella d’Ogassa (1.709 m alt) i cap al sud (amb els sediments permo-triàsics del coll de Jou, a 1.630 m alt, comença el Subpirineu ripollès).
Aquest sector sud-oriental desguassa cap al Ter per la riera d’Ogassa, mentre que el nord i l’oest ho fan cap al Freser pel riu de Segadell, la riera de Bruguera i el torrent de la Corba.
Remats d’equins pasturaven a l’estiu als prats sostinguts per sòls àcids i de torba.
(Tremp, Pallars Jussà)
Poble (552 m alt), al peu de la serralada de Sant Corneli. Forma un petit nucli compacte de cases aturonades entorn de l’església parroquial dedicada a sant Serni.
El lloc havia format part de la baronia d’Orcau. Fou municipi independent fins el 1973, que hom agregà a l’actual.
(Susqueda, Selva)
Embassament sobre el Ter, que enllaça aigües amunt amb el de Sos, i curs avall amb el del Pasteral. És situat al massís de les Guilleries, encaixonat a les gorges que forma el riu en introduir-se al sector septentrional de la Selva.
Té capacitat per a 230 milions de m3 i la presa té 120 m d’alçada. S’utilitza per a la producció d’energia elèctrica, i té una potència de 90.000 kW.
(Ogassa, Ripollès)
(o Sant Martí de Surroca) Poble (1.236 m alt), centrat per la parròquia de Sant Martí, al vessant meridional de la serra Cavallera, a la capçalera de la riera de Malatosca; fou consagrada el 1104 i conserva una bona part de l’edificació romànica, amb algunes ampliacions posteriors.
És anomenat també Surroca de Dalt, en oposició al nucli de Surroca de Baix (o Surroca d’Ogassa), situat uns 3 km al sud, que es formà a partir del 1835 a causa de l’explotació de les mines de Surroca, d’hulla, i que comprèn els nuclis del Forn del Vidre i de Pratpinter (on fou bastida vers el 1889 l’església de Santa Bàrbara, sufragània de la de Sant Martí).
El ferrocarril de les mines, des de Sant Joan de les Abadesses, fou inaugurat el 1880, i arribava només fins a Torrelles, dins el terme de Sant Joan.
(Vall de Cardós, Pallars Sobirà)
Poble (1.007 m alt) del terme de la Ribera de Cardós, al peu de la serra d’Aurati, a mig km de la vila de Ribera.
De la seva església parroquial (Santa Coloma) depèn l’església de Sant Joan, arruïnada.
