(Albinyana, Baix Penedès)
Masia i antic lloc, situat a l’extrem oriental del terme, prop del límit amb el de Santa Oliva, vora la riera de la Bisbal o riera de Tomoví.
El castell de Tomoví és esmentat ja el 938 com a possessió de Sant Cugat del Vallès. El 1202 consta com a castell termenal, encara que el 1207 apareix com un lloc del castell d’Albinyana.
(el Pont de Bar, Alt Urgell)
Poble (1.240 m alt), enlairat damunt el Segre. L’església de Sant Jaume, esmentada ja el 839, depèn de la de Bar. Al segle XVIII era de la senyoria dels marquesos de Vilana.
Fou municipi independent fins el 1970 que, juntament amb el d’Aristot, fou annexat al del Pont de Bar. L’antic municipi comprenia, a més del Pont de Bar, actual capital, el poble de Bar, els antics pobles de Barguja i Soveix i la masia dels Arenys.
(Gavet de la Conca, Pallars Jussà)
Llogaret, fins al 1970 del terme de Sant Salvador de Toló, a la vall de capçalera del riu de Conques, damunt la serra de Campanetes. L’antiga església parroquial (Sant Vicenç de Toló) depèn de la de Sant Salvador de Toló, antiga sufragània.
L’antic castell de Toló fou donat el 1071 per Arnau Mir de Tost a la seva filla Valença i al seu nét Arnau.
(Sabadell, Vallès Occidental)
(ant: Togores Jussanes) Caseria, santuari i antiga quadra, al nord-est del terme, a la vall del riu Tort, dins la parròquia de Jonqueres.
El lloc és esmentat ja el 986; el llinatge de Togores, des del 1159. La casa i santuari de Togores es troben a la dreta del riu; la capella, dedicada a santa Maria i a sant Abdó i sant Senén, és esmentada ja el 1323.
Fou residència, durant un quant temps, al començament del segle XV, de donades; en aquells anys la jurisdicció de la quadra pertanyia al monestir de Sant Llorenç del Munt.
(Arenys de Mar, Maresme)
(o termes de Caldetes) Balneari, tocant al nucli de Caldetes, sota la torre dels Encantats.
Les aigües, clorurades sòdiques, sorgeixen a 39ºC.
L’establiment balneari (actualment hotel) fou bastit durant el primer quart del segle XIX.
(Lladurs, Solsonès)
Poble (924 m alt), al cim d’un serrat, que domina la ribera de Canalda, al nord, i la vall del torrent de Rialb, al sud.
El lloc és esmentat ja el 839. L’església parroquial (Santa Eulàlia) fou donada el 1131 pel bisbe d’Urgell a l’església de Solsona; hi té agregada la de Terrassola.
(Barcelona, Barcelonès)
Cim (512 m alt) culminant de la serra de Collserola.
Urbanitzat en part des de començament del segle XIX, alberga diverses instal·lacions com ara un parc d’atraccions, el temple del Sagrat Cor, l’Observatori Fabra, etc.
El 1992 s’hi construí (l’arquitecte fou N. Foster) la torre de Collserola de 268 m d’alçària.
Està comunicada amb la ciutat per un funicular i un tramvia.
(Santa Maria de Corcó, Osona)
Veïnat, a la dreta del torrent de Sant Martí, al sector meridional del terme. Li donà origen una antiga teuleria.
Prop seu hi ha una moderna urbanització. Pertany a la parròquia de Sant Martí Sescorts.
(Pla de l’Estany / Gironès)
(ant: l’Esterri) Riu, afluent per l’esquerra del Ter, s’origina per fusió de les 4 sèquies que, amb un total aproximat de 53.000 m3 d’aigua diaris, surten de l’estany de Banyoles.
S’estén seguint el segon nivell del llac, recorre el Pla de l’Estany en direcció nord-oest – sud-est, i a Borgonyà rep, per la dreta, la riera de Matamors. Prop de Cornellà del Terri rep, per l’esquerra, la riera de Garrumbert, i a Sords, per la dreta, el Revardit.
A partir d’aquest sector, el riu descriu pintorescs meandres. Rep encara, aigua avall de Sant Andreu del Terri, per la dreta, les rieres de Marimanya i de Riudellots, i desguassa al seu col·lector prop de Medinyà.
S’aprofita en part per als regatges al llarg del seu curs.
Nom donat al municipi que es formà el 1920 per la unió dels termes de Terrassola del Penedès i de Lavit, i que oficialment és coneix pel nom actual de Torrelavit.
