Antic castell, que comprenia la demarcació de Maçanet de la Selva, amb el poble de Martorell de la Selva, propietat dels Cabrera, que des del segle XII formà el centre d’una batllia del vescomtat de Cabrera.
Desaparegué molt aviat de la documentació, i la defensa del lloc fou assegurada per la força de Cartellà, amb la qual no s’ha de confondre.
Es trobava prop de l’església de Sant Llorenç de Maçanet.
(Conca de Dalt, Pallars Jussà)
Poble (762 m alt), fins al 1969 del terme de Toralla i Serradell, al sud del terme.
L’església parroquial (Sant Martí) depèn de la de Toralla.
(Montagut i Oix, Garrotxa)
Poble, situat als vessants meridionals del Montpetit, centrat per l’església de Sant Martí, romànica, antiga parròquia actualment sufragània de la de Castellar de la Muntanya.
El lloc és esmentat ja el 977, i des de mitjan segle XI ho és el castell de Toralles, que hom ha identificat amb les ruïnes que hi ha al cim del Montpetit (les quals han estat també atribuïdes al castell de Castellar de la Muntanya), i que havia format part del comtat de Besalú i després del vescomtat de Bas. El lloc pertanyia al segle XVII al comtat de Montagut.
(Sant Joan de les Abadesses, Ripollès)
Masia i veïnat, a l’esquerra de la riera de Malatosa, prop del límit amb el terme d’Ogassa.
Vora la riera, poc més avall, hi ha l’estació terminal, dita estació de Toralles, del ferrocarril de Barcelona a Sant Joan de les Abadesses.
(Conca de Dalt, Pallars Jussà)
Poble (924 m alt), fins al 1969 de l’antic municipi de Toralla i Serradell, del qual n’era cap. És situat en un serrat, contrafort oriental de la serra de Sant Salvador, dominant, pel nord, la vall d’Erinyà i, pel sud, la vall del barranc de Mascarell.
De la seva església parroquial (Santa Maria) depenen la de Torallola i l’ermita de Sant Salvador. La jurisdicció era del comte de Pallars.
(el Pla de Sant Tirs, Alt Urgell)
Poble (1.014 m alt), de l’antic municipi de Tost, situat al vessant septentrional de la serra de Tost, dominant, per l’esquerra, la vall del riu de Tost, aigua amunt d’aquest poble, de la parròquia del qual depèn la seva església.
(Salardú / Viella, Vall d’Aran)
Pla de la vall de l’Unyola, a la capçalera, aigua avall de l’estany de Liat, situat al límit dels dos termes, a l’indret on el riu desapareix i ressorgeix al güell de Tor.
(Alins de Vallferrera, Pallars Sobirà)
Poble, en una vall afluent, per l’esquerra, a la vall Ferrera, que davalla de la línia de crestes que separa el Pallars d’Andorra, entre els pics de Sanfonts (2 888 m alt.) i de Llacs (2 691 m), drenada pel riu de Tor, que en el seu curs més baix, al sector de Norís, descriu uns pronunciats meandres i que s’uneix a la Noguera de Vallferrera aigua amunt d’Alins.
Per aquesta vall de Tor passa l’antic camí que comunica totes dues comarques, que guanya la carena pel port Vell (2475 m) i pel port Negre de Pallars (2519 m).
L’església parroquial de Tor és dedicada a sant Pere. Formà un municipi independent fins abans del 1930.
Poble, al sector oriental del terme. L’església de Santa Llúcia és sufragània de la parròquia de Siurana d’Empordà.
El lloc és esmentat ja el 1017 i formà part de la batllia reial de Siurana.
(Sant Antolí i Vilanova, Segarra)
(o mas Toni) Masia, de l’antic terme de Sant Pere dels Arquells, que havia estat seminari menor claretià del 1920 fins al 1936; hom hi bastí el 1929 la capella de la Providència.
Al començament de la guerra civil de 1936-39 hi foren afusellats nombrosos membres de la comunitat i dels estudiants.
