(Roses, Alt Empordà)
Castell, les ruïnes del qual s’aixequen als vessants del puig Rom, dominant la costa (punta de la Poncella) al sud-est de la vila.
Era de petites dimensions, amb la planta en forma d’estrella, per a protegir la vila i la badia.
Construït posteriorment a la ciutadella, fou destruït pels francesos durant la Guerra del Francès.
Més tard hom hi bastí una bateria per a la defensa del port, abandonada aviat.
(Llessui, Pallars Sobirà / la Torre de Cabdella, Pallars Jussà)
Depressió (2.083 m alt), a la serralada que separa les valls Fosca i d’Àssua.
S’obre entre la serra d’Altars, al sud, i el tossal de Triador (2.156 m alt), al nord.
(Tavertet, Osona)
Important masia de la parròquia de Sant Bartomeu Sesgorgues. Existia ja el 1230.
Els seus propietaris vers el 1750 construïren prop del mas una capella de Santa Cecília (en record de l’abandonada de Santa Cecília de Sorerols, que era dins la seva propietat), on se celebra ara el culte setmanal, que abans es feia a l’església parroquial de Sant Bartomeu Sesgorgues.
(Barcelona, Barcelonès)
Barri residencial de la ciutat, dins l’antic terme de Sarrià, sorgit a la segona meitat del segle XIX, al sud-est de l’antic nucli del poble, entre la carretera de Barcelona a Sarrià i el ferrocarril. Fou conegut al segle XIX amb el nom de Gironella.
Entre les grans cases i torres del barri, algunes notables exemplars d’arquitectura romàntica, es destacava can Gironella, una important possessió del baró de Quatre Torres adquirida el 1883 pels jesuïtes.
Hom aplica sovint també el nom de les Tres Torres a l’eixample de Sarrià entre el carrer de Ganduxer (límit amb l’antic terme de Sant Gervasi de Cassoles), el passeig de la Bonanova i la via Augusta, que inclou l’antic cementiri de Sarrià i el Museu Clarà.
Inicialment era un barri de cases unifamiliars amb jardí, de caràcter burgès, amb alguns nuclis de cases vuitcentistes de caràcter menestral; unes i altres han estat substituïdes, en gran part, per cases de veïns de luxe.
(el Bruc, Anoia)
Indret al peu de la vella carretera de Manresa a can Maçana de Montserrat, famós per l’assassinat de vint-i-quatre veïns de Manresa, d’ideologia reialista, el 17 de novembre de 1822.
L’execució, ordenada pel general Rotten, tingué lloc a l’indret anomenat els terrers Roigs, pròxim al conegut pels Tres Roures, que ha esdevingut més popular.
(Alt Àneu, Pallars Sobirà)
Cim (2.689 m alt) de la línia de crestes de la zona axial pirinenca, que separa el Pallars Sobirà de Coserans, a l’antic terme de Gil, a l’est de coma Gireta, que limita amb la vall d’Aran.
(Tremp, Pallars Jussà)
Masia i antic terme, fins al 1970 del terme d’Espluga de Serra (Alta Ribagorça), situat al vessant meridional de la Tallada de Malpàs, a l’antic municipi i actual enclavament d’Enrens i Trepadús, situat a l’esquerra de la Noguera Ribagorçana, entre els termes de Pont de Suert, Sarroca de Bellera i Sant Orenç.
(Vilalba Sasserra, Vallès Oriental)
Poble i cap del municipi, al nord del terme, just al límit amb els de Vallgorguina i Llinars, al pas de Trentapasses, coll que separa les conques de la Tordera i el Besòs i per on passava la via romana. Hi neix la riera de Trentapasses, afluent, per la dreta, de la Tordera, que s’uneix al seu col·lector prop de Sant Celoni.
El lloc és esmentat ja l’any 1199; el seu creixement al llarg de la carretera de Girona féu que s’hi traslladés modernament la parròquia de Vilalba, de primer adaptant un petit edifici i, vers el 1930, bastint una nova església, neoromànica, obra de Josep M. Pericas.
(Pallars Jussà)
Subcomarca, que correspon a l’extrem llevantí de la Depressió Mitjana Intrapirinenca, constituïda per terrenys margosos i argilencs del cretaci superior i l’eocè, que formen una conca ovalada entre les serres Interiors (Boumort, Sant Gervàs) i les Exteriors (Montsec) del Prepirineu, limitada per conglomerats a l’est (serra de Comiols) i a l’oest (serres de Lleràs i de Montllobar).
Els materials tous del sinclinal han aparegut un cop exhumat el relleu de plegament i denudada la cobertora detrítica per l’erosió de la Noguera Pallaresa; aquest riu ha anat excavant la clotada, i ha produït glacis d’erosió de pendent suau, amb vessants erosionats pels torrents afluents i amb formacions de badlands. Les serres de Sant Corneli i de Carreu (convexitat d’una ondulació estructural que fa reaparèixer les calcàries) separen la conca de dalt de la de baix, amb les capitalitats de la Pobla de Segur i Tremp, respectivament.
La forma tancada d’aquesta unitat determina un contrast tèrmic, de tipus continental, amb escasses precipitacions; l’aspecte desolat de la vegetació en part és conseqüència de l’acció humana. L’agricultura és la principal activitat; també hi ha bestiar de llana. Industrialment, cal esmentar la producció d’energia elèctrica (pantà de Sant Antoni i de Terradets).
Les vies de comunicació procedents del Pallars Sobirà (a través del congost de Collegats), així com les de les valls Fosca, de Manyanet (afluent del Flamicell) i de l’Alta Ribagorça, s’orienten vers la conca, i fan de Tremp el principal centre econòmic del Pallars.
(les Valls d’Aguilar, Alt Urgell)
Poble de l’antic terme de la Guàrdia d’Ares, al vessant meridional del puig de Montcau, damunt la riba esquerra del riu de la Guàrdia. La seva església depèn de la parròquia de Castellàs.
El castell de Trejuvell fou adquirit el 1250 pel comte Roger IV de Foix, vescomte de Castellbó.
