Arxiu de la categoria: Geografia

Alfarrasí (Vall d’Albaida)

Deixa un comentari

Municipi de la Vall d’Albaida (País Valencià): 6,36 km2, 197 m alt, 1.252 hab (2014)

Situat al centre de la vall, a la dreta dels rius d’Albaida i Clariano, al sud de la serra Grossa, al sud-est de Xàtiva.

L’agricultura ha estat la base tradicional de l’economia del municipi, amb predomini del secà, en el qual destaca el conreu típic de la vall, el raïm de taula. La sèquia d’Alfarrasí, amb aigües procedents del riu d’Albaida, rega el terme i permet l’agricultura de regadiu (cereals i hortalisses). Els darrers anys, però, la indústria s’ha desenvolupat notablement, sobretot la tèxtil, que dóna feina a una gran part de la població i n’ha impulsat un fort creixement. Àrea comercial de Xàtiva.

Al poble, situat a l’esquerra del riu d’Albaida, destaca l’església parroquial de Santa Maria, construïda entre els anys 1763 i 1779.

Enllaç web: Ajuntament

Alfaro, serra d’

12 Respostes

(Comtat / Marina Alta)

(o del Faro o de Bitla) Alineació muntanyosa, dirigida de sud-oest a nord-est.

La seva meitat occidental separa els termes municipals de Fageca i de Famorca, al sud, del de Tollos, al nord (Comtat); la meitat oriental es troba dins el terme municipal de Castell de Castells, limitada al nord pel curs del barranc de Malafí.

El punt culminant (1.165 m alt) es troba dins el terme de Tollos.

Alfarb (Ribera Alta)

2 Respostes

Municipi de la Ribera Alta (País Valencià): 20,41 km2, 94 m alt, 1.553 hab (2014)

(cast: Alfarp) Situat a la vall dels Alcalans, a banda i banda del riu Magre, al sud-oest de València.

El territori, bàsicament agrícola, és dominat pel secà (garrofers, oliveres, ametllers, farratges i cereals). El regadiu, principalment tarongers, aprofita aigües de la sèquia d’Alfarb, de la d’Alèdua i del subsòl. La ramaderia porcina i l’avicultura completen les activitats econòmiques. Àrea comercial de València. Amb tot, l’emigració, sobretot a València i França, ha estat una constant tradicional del municipi.

Entre Alfarb i el terme veí de Catadau han estat trobades restes i inscripcions lapidàries d’època romana.

Enllaç web: Ajuntament

Alfara del Patriarca (Horta)

11 Respostes

Municipi de l’Horta (País Valencià): 1,98 km2, 35 m alt, 3.219 hab (2014)

(ant: Alfara de l’Horta, Alfara dels Rajolers o Alfara de Cruïlles) Situat a la dreta del barranc de Carraixet, al nord de la ciutat de València.

L’agricultura, totalment de regadiu, s’alimenta amb aigua de la sèquia de Montcada, que travessa el terme. La principal font de riquesa del municipi és, però, la indústria, sobretot teuleries i rajoleries.

El poble, pràcticament unit al nucli urbà de Montcada, era una antiga alqueria islàmica. L’església parroquial de Sant Bartomeu va ser edificada el 1732 al lloc del primitiu temple gòtic. Al poble hi ha també l’antic palau senyorial de Cruïlles i, cap al sud, l’antic convent franciscà de Sant Dídac, de finals del segle XVI, avui convertit en fàbrica de llumins.

Enllaç web: Ajuntament

Alfara de la Baronia (Camp de Morvedre)

5 Respostes

Municipi del Camp de Morvedre (País Valencià): 11,71 km2, 70 m alt, 545 hab (2014)

(o Alfara d’Algímia, o Alfara de Torres Torres) Al límit amb l’Alt Palància i amb la zona de llengua castellana del País Valencià.

Entre la part muntanyosa del terme, coberta de pinedes, i la plana, a la vall del riu Palància i on predomina el regadiu (tarongers i horta), amb aigua provinent de la sèquia major de Morvedre i de les fonts d’Àrguines, s’estén una amplia zona, la més extensa del terme, dedicada al secà (principalment garrofers, i unes quantes ha d’oliveres).

Amb tot, la manca de perspectives econòmiques ha afavorit els últims anys l’emigració de bona part de la població, sobretot cap a Sagunt.

El poble està situat al peu d’un petit turó, on es troba el santuari de la Mare de Déu dels Afligits.

Alfait, sèquia d’

Deixa un comentari

(Massalavés, Ribera Alta)

Sèquia, una de les que porta l’aigua de la sèquia reial del Xúquer.

Alfafara (Comtat)

3 Respostes

Municipi del Comtat (País Valencià): 19,78 km2, 582 m alt, 418 hab (2014)

Situat al sector occidental de la valleta d’Agres. El territori, en part pla, conté dos sectors muntanyosos: al sud, els vessants septentrionals de la serra de Mariola, i al nord, les serres de la Solana i de la Filosa; al nord-oest d’Alcoi. La terra no conreada ocupa una gran extensió (boscs de pinedes i pasturatges estacionals).

La base de l’economia local és l’agricultura, amb predomini del secà (oliveres, cereals i vinya) sobre el regadiu (cereals i hortalisses), que aprofita l’aigua de les fonts. Pedreres. La indústria tèxtil, modesta però tradicional al municipi, complementa l’activitat econòmica. Àrea comercial d’Alcoi.

El poble, un antic lloc islàmic, es troba assentat en un coster de la serra de Mariola. Es va separar del terme de Bocairent, del qual formava part, el 1632.

Enllaç web: Ajuntament

Alfafar (Horta)

15 Respostes

Municipi de l’Horta (País Valencià): 10,1 km2, 6 m alt, 21.305 hab (2014)

Situat al sud de la ciutat de València.

L’agricultura de regadiu (hortalisses i arròs) ocupa tot el terme i s’alimenta d’aigua de la sèquia de Favara. Les terres, molt repartides, són explotades majoritàriament pels mateixos propietaris. Hi ha ramaderia (bestiar oví, cabrum, boví i porcí). Tanmateix, la principal activitat econòmica del municipi és avui la indústria (mobles de fusta, begudes, productes químics), el desenvolupament de la qual ha provocat els darrers anys un fort creixement de la població. Àrea comercial de València.

El poble, una antiga alqueria islàmica, es troba a 5 km de la ciutat de València; hi destaca l’església parroquial de la Mare de Déu del Do, construïda el segle XVIII.

Dins el terme es troben els caserius o llogarets de l’Orba, del Tremolar i de Sant Jordi d’Alfafar i el despoblat de Ravissanxo.

Enllaç web: Ajuntament

Alfàbia, serra d’

12 Respostes

(Mallorca Tramuntana)

Sector de la serra de Tramuntana, entre Sóller (al nord) i Bunyola i Orient (al sud), es Teix (a l’oest) i l’Ofre (a l’est), amb una altitud màxima de 1.068 m. Geològicament, pertany a la segona sèrie tectònica de la serra de Tramuntana.

Hi són situades les estacions radiotelefòniques i de televisió de l’illa.

Alfàbia

2 Respostes

(Bunyola, Mallorca Tramuntana)

Possessió, al peu de la serra d’Alfàbia.

Hi ha els interessants jardins d’Alfàbia, declarats “jardins artístics” el 1954, que són un exemple de diferents estils -àrab, italià i anglès-, i se’n destaquen els jocs d’aigua.