Arxiu de la categoria: Geografia

Aler

(Benavarri, Ribagorça)

Poble (669 m alt), a la part del terme situada a la conca de l’Éssera, al vessant occidental de la serra de Sant Salvador i prop de la carretera de Benavarri a Graus. Era un antic municipi (juntament amb l’actual despoblat de Puigverd) agregat al de Benavarri abans del 1930.

L’església parroquial de Santa Maria fou consagrada el 1105 pel bisbe Ramon de Roda. La senyoria pertanyia als marquesos d’Aitona.

El català d’Aler és un dialecte de transició amb els parlars aragonesos de la zona de Graus, amb menys trets aragonesos, tanmateix, que els de Jusseu i Torres del Bisbe.

Alenzell

(Vilafranca de Bonany, Mallorca Pla)

Possessió, situada al sud-oest de la vila, a la dreta del torrent de Boscana.

Era una alqueria que havia pertangut a la baronia de Sant Martí d’Alenzell.

Alenyà (Rosselló)

Municipi del Rosselló (Catalunya Nord): 5,34 km2, 5 m alt, 3.283 hab (2012)

Situat a la plana costanera pròxima a l’estany de Canet.

La base de l’economia local ha estat tradicionalment el conreu de la vinya i l’elaboració de vi, amb un dels índexs de producció més alts del Rosselló, si bé l’horticultura ha progressat molt els darrers anys gràcies a la instal·lació de nombrosos hivernacles.

La població, després d’alguns alts i baixos, ha experimentat últimament un fort creixement, a causa de la proximitat dels centres turístics de la Platja de Canet i la Platja de Sant Cebrià.

Al poble destaca l’església parroquial de Santa Eulàlia i Santa Júlia, amb retaules barrocs dels segles XVII-XVIII.

El terme comprèn també l’antic poble de Boaçà.

Alèdua, serra d’

(Serrans)

Alineacions muntanyoses terciàries de la comarca, que s’estenen des del límit entre la província castellana de Conca i la comarca de la Plana d’Utiel, fins a la Foia de Bunyol i la Ribera Alta; paral·leles al marge esquerre del Túria divideixen les aigües d’aquest riu de les del Magre, a la vegada que assenyalen les divisòries entre la Plana d’Utiel i els Serrans.

La major part de les elevacions són veritables moles (per damunt dels 1.100 m) i són les altures més considerables de la comarca.

Alèdua

(Llombai, Ribera Alta)

Despoblat i antic castell, situat davant mateix d’aquesta vila, a la vall dels Alcalans, a l’esquerra del riu Magre.

Era lloc de moriscs, habitat per 40 famílies el 1609, a l’època de llur expulsió. Pertanyia a la parròquia de Llombai, però el 1574 esdevingué independent.

Pertanyia al marquesat de Llombai, el titular del qual era el duc de Gandia, que el 1625 atorgà carta de població, però aquest lloc acabà per desaparèixer.

Alècua

(Xixona, Alacantí)

Districte rural, al peu de la serra de la Carrasqueta, damunt la ciutat.

Ale, l’

(Sollana, Ribera Baixa)

Caseriu, a prop de l’Albufera. Hi ha un baixador del ferrocarril de Silla a Cullera.

Aldosa de la Massana, l’

(la Massana, Andorra)

Llogaret. Emplaçat a l’esquerra i per damunt de la ribera d’Ordino, sobre antics dipòsits fluvioglacials.

A la dreta del riu d’Anyós, aigua avall dels costals d’Anyós, es troben els costals de l’Aldosa.

Aldosa de Canillo, l’

(Canillo, Andorra)

Llogaret, prop de Ransol. És un grup de cases i cortals situat a la dreta de la Valira.

Aldaia (Horta)

Municipi de l’Horta (País Valencià): 16,1 km2, 50 m alt, 31.000 hab (2014)

Situat al límit de la plana de regadiu amb el pla de Quart.

L’agricultura de secà comprèn tres quartes parts del terme; la resta és de regadiu, que aprofita aigua del Túria a través de la sèquia de Manises. Amb tot, la principal font de riquesa del municipi és la indústria, sobretot la de la fusta, les teuleries i rajoleries i la fabricació de joguines, activitat que ha provocat un fort creixement de la immigració durant els últims anys.

El poble, una antiga alqueria islàmica, es troba al límit del regadiu amb el secà. L’església parroquial de Santa Maria, d’estil gòtic, va ser restaurada al segle XVIII en estil xorigueresc; hi destaca la capella de Sant Esteve.

Enllaç web: Ajuntament