Arxiu de la categoria: Geografia

Almacelles, clamor d’

4 Respostes

(Albelda, Llitera / Fraga, Baix Cinca)

Curs d’aigua entre els dos municipis. En part canalitzat per tal d’evitar la formació d’aiguamolls i aprofitar-lo per al regatge (especialment des de la construcció del canal d’Aragó i Catalunya, per tal com en recull l’aigua sobrant), format a poca distància de la Noguera Ribagorçana i del límit meridional de l’antic comtat de Ribagorça, al sud de Castellonroi.

Des d’aquest indret segueix vers el sud-est i desguassa al Cinca. Prop d’Almacelles, es troba la llacuna d’Almacelles.

El seu recorregut segueix, aproximadament, el límit occidental del Segrià i, en el seu curs final formà la demarcació entre el Principat de Catalunya i el Regne d’Aragó establerta el 1305 per Jaume II el Just.

Aquest curs d’aigua rep també, els nom de la clamor Salada, la clamor de Tamarit o simplement, la Clamor.

Allau, l’

2 Respostes

(el Tec, Vallespir)

Masia, situada a la vall de la Comalada, que aflueix al Tec per l’esquerra.

Sota la masia es troba la fàbrica d’electricitat de l’Allau.

Aljorf

2 Respostes

(Albaida, Vall d’Albaida)

Poble, a la dreta del riu d’Albaida, aigua avall i a molt poca distància d’aquesta ciutat.

Poblat de moriscs fins a l’expulsió decretada el 1609 (en aquest any era habitat per 63 famílies), fou repoblat i es mantingué jurisdiccionalment independent fins al 1888, any que fou annexat a Albaida.

La parròquia fou creada el segle XVI (fins aleshores havia depès d’Albaida). Formava part del marquesat d’Albaida.

Aljandar -Ferreries-

4 Respostes

(Ferreries, Menorca)

(ort ant: Algendar) Possessió. Actualment dividida en Aljandar i Aljandar Vell.

Es troba a l’esquerra del barranc o riu d’Aljandar, un dels cursos d’aigua més importants de l’illa, format als vessants meridionals de la muntanya de Santa Àgueda, que desemboca a la costa de migjorn, a la cala de Santagaldana; és, en gran part del seu curs, el límit entre els termes de Ferreries i Ciutadella.

Aljandar apareix en el folklore menorquí; és coneguda la cançó popular que té per títol La núvia d’Aljandar.

Aljandar -Maó-

Deixa un comentari

(Maó, Menorca)

(ort ant: Algendar) Possessió. Situada a occident de la ciutat, vora el límit amb el terme d’Alaior.

Alins d’Isàvena

1 Resposta

(les Paüls, Ribagorça)

Llogaret (1.380 m alt), situat a la dreta de l’Isàvena, a la part interior de la gran corba descrita pel riu abans de penetrar dins el congost d’Ovarra.

L’església romànica de Sant Pere és annexa de la de les Paüls.

Alins de Llitera

2 Respostes

(Sanui i Alins, Llitera)

Poble (664 m alt) i antic municipi (14,41 km2), des del 1969 de l’actual. El poble és situat al coster d’un turó, coronat per les restes d’una antiga fortificació. Una carretera l’uneix amb Sanui.

Situat al límit lingüístic amb el castellà, els seus habitants parlen un català de transició, similar al de Sanui i al de Calassanç, anomenat ribagorçà a la comarca.

Alins, mas d’

1 Resposta

(Sant Julià de Lòria, Andorra)

Masia i església romànica (Sant Esteve). Antic llogaret amb el nom d’Alins.

Es troba a 1.425 m alt, a l’extrem sud-occidental d’Andorra, sobre el límit amb l’Alt Urgell, a molt poca distància del poble d’Argolell.

Alguer, l’

76 Respostes

Ciutat de l’illa de Sardenya (Itàlia) i capital de districte de la província de Sàsser: 224,39 km2, 7 m alt, 43.831 hab (2009)

GEOGRAFIA.- Està emplaçat damunt un turonet pliocènic lleugerament endinsat en el mar i a recer de les emanacions palúdiques d’un estany, avui dessecat, a 3 o 4 km més al nord. El terme comprèn dos relleus tabulars de materials secundaris i terciaris; el sud i l’est formen part del massís del Logudor i són emmascarats, des de la sortida de la ciutat, per una cobertora de materials eruptius; el nord-oest, forma un planell peninsular, la Nurra, separat del Logudor per un istme d’al·luvions quaternaris. L’extrem sud d’aquesta plana era ocupat fins fa poc per l’Estany, una albufera on desembocaven el Serra i un altre riuet. La comunicació amb el mar era interrompuda, en èpoques de secada, per les sorres i les algues que donaren el nom a l’Alguer.

CLIMA.- És el del nord de Sardenya: temperatures mitjanes elevades (10ºC el gener i 24ºC el juliol), pluges escasses (menys de 600 mm), vents forts de component nord (mestral a l’hivern).

VEGETACIÓ.- Garriga espesa amb ullastres, llevat dels escassos sectors de sòl silícic on hi ha plantades sureres.

ECONOMIA.- L’agricultura és essencialment arbòria, amb oliveres i vinya. Tenen menys importància els conreus herbacis (cereals, algunes hortalisses). El bestiar més abundós és el de llana. L’altra activitat econòmica del sector primari és la pesca. El sector secundari, manufacturer, és en realitat artesà. Ha assolit una certa importància l’extracció de caolí. En el decenni 1962-72, comprovada l’eradicació de la malària (1948-50) i  la bonificació de terres, fou l’hora d’industrialitzar Sardenya. Pel que fa a l’Alguer hom edificà una part de l’horta i del secà de prop de la ciutat, alhora que molts agricultors i pescadors que vivien a la ciutat vella s’hi anaren. El turisme hi té una importància creixent.

HISTÒRIA.- Veure> influència catalana a l’Alguer.

Alguenya, l’ (Vinalopó Mitjà)

3 Respostes

Municipi del Vinalopó Mitjà (País Valencià): 18,41 km2, 534 m alt, 1.457 hab (2014)

(cast: Algueña)  Situat en un altiplà envoltat per muntanyes (a l’est i al sud per la serra d’Algaiat i a l’est i al nord per les serres del Coto i de la Solana), a la zona fronterera amb l’antic regne de Múrcia i a l’oest d’Alacant.

La base de l’economia local és l’agricultura de secà, dedicada principalment a la vinya, a més d’oliveres, ametllers, cereals i llegums. El regadiu, la ramaderia de llana, l’explotació d’algunes pedreres de marbre blanc i algunes indústries alimentàries fan de complement. Àrea comercial d’Alacant.

La vila és situada al peu de la serra del Coto. Fins al 1940 pertanyé al municipi del Pinós de Monòver.

Dins el terme municipal es troba el caseriu de la Solana de l’Alguenya o la Solaneta.

Enllaç web: Ajuntament