(Escorca, Mallorca Tramuntana)
Possessió, situada vora el monestir de Lluc.
Prop de la casa es troba l’ermita de Sant Pau de so n’Amer, anomenada ermita de so n’Amer, fundada el 1672 per iniciativa de Joan Mir i Vallès, renovador de l’eremitisme mallorquí. L’ermita de so n’Amer no estigué, tanmateix, massa temps habitada.
(Sant Llorenç des Cardassar, Mallorca Llevant)
Cap de la costa, és una petita península de 200 ha, entre les platges de sa Coma i Cala Millor.
Al seu damunt es troba l’antic castell de so n’Amer, construït a partir del 1617 sobre l’emplaçament d’una antiga fortalesa.
Nom donat al municipi dels Banys d’Arles per l’administració francesa, en honor a la reina Maria Amàlia de Borbó, muller del rei de França Lluís Felip.
Despoblat i antic castell, situats al sud de la vila, al vessant septentrional de la serra de Bodoix.
Despoblat amb l’expulsió dels moriscs, és actualment una masia.
Pic (1.793 m alt) de la serra del Cis, a la capçalera de la Valira de Cornudella.
És el cim més alt de la serralada que separa les conques de la Noguera Ribagorçana i de l’Isàvena, al sud de la muntanyeta de Denui.
Veure> la Font Amarga (enclavament).
Altre nom del riu de Sella.
Municipi i capital de la Ribera Alta (País Valencià): 110,46 km2, 14 m alt, 44.518 hab (2014)
(ant: Algesira) Situat al sud de València. El seu nom, que en àrab vol dir l’illa, deriva de l’emplaçament de la capital, que antigament es recloïa dins una colzada del Xúquer.
La reial sèquia del Xúquer rega el terme i hi fa possible l’agricultura de regadiu; l’increment del cultiu de la taronja data del segle XVIII i és actualment de gran importància. A les riberes del Xúquer cultiven arròs, així com altres productes de regadiu: cereals, llegums, hortalisses. Ramaderia avícola, pesca i apicultura. La indústria deriva de l’agricultura: conserves vegetals, preparació de la taronja per a l’exportació, molins arrossers i farineres, també hi ha indústria tèxtil, paperera i de mobles.
És molt probable que el poblament d’Alzira començés a l’edat del bronze; també hi ha diversos testimonis de l’existència d’un nucli de població en època romana, que no es consolidà, però, fins al període de domini musulmà.
Conquerida el 1243 per Jaume I, conservà part de la població sarraïna. Hi havia també una important colònia judaica, la qual emigrà després de les matances del 1391. Les pestes de principi del segle XV acabaren de reduir la població de forma considerable. Tingué una important indústria tèxtil que li donà una certa prosperitat.
El 1520 es declarà favorable als agermanats; hagué de capitular el 1522. Patí una ràpida decadència quan fou decretada l’expulsió dels moriscos. Durant la guerra de Successió es posà al costat de l’arxiduc Carles d’Àustria, per la qual cosa perdé, l’any 1707, els privilegis i els estatuts municipals.
L’Ajuntament (segles XVI-XVII) és un edifici de transició, gòtico-renaixentista.
Enllaç web: Ajuntament
(Tarerac, Conflent / Trevillac, Fenolleda)
Pas de la carretera de Vinçà a Sornià, situat al límit dels dos termes municipals, a la serra que separa les aigües de la Tet i de l’Aglí.
És el límit natural entre les dues comarques.
Cap de la costa meridional de l’illa, a 2,5 km a l’est del cap d’Artrutx.
