Arxiu de la categoria: Geografia

Balbs, els * -Garrotxa-

(la Vall d’En Bas, Garrotxa)

Nom amb el qual també és conegut Sant Joan dels Balbs  (poble i antiga parròquia).

Balasc

(Isona i Conca de Dellà, Pallars Jussà)

Veïnat, situat prop del poble, a l’antic camí d’Artesa de Segre a Tremp pel coll de Comiols.

Balansat, cap de

(Sant Joan de Labritja, Eivissa)

(o la punta de sa Creu)  Promontori (231 m alt), situada a la parròquia de Sant Miquel de Balansat, a l’oest del port de Balansat o de Sant Miquel (es Port de Sant Miquel), un dels pocs refugis de la costa septentrional de l’illa.

Prop seu hi ha una important urbanització turística.

Balaig, vall de

(Conflent)

Capçalera de la ribera de Taurinyà, sota la pica del Canigó, al llarg de la qual passa la carretera forestal que condueix a l’avetar de Balaig i al refugi dels Cortalets, més amunt de l’estany de Balaig.

Balaguera, serra de la

(la Pobla Tornesa / Vilafamés, Plana Alta)

Serra, termenal dels dos municipis. En el límit meridional del pla de l’Arc.

Balaguer, Sant Martí de *

(Viver i Serrateix, Berguedà)

Veure> Sant Martí de Balaguer  (església i antiga quadra).

Balaguer, riera de -Conflent-

(Conflent)

Riu que neix al vessant septentrional del pic d’Eina i desemboca a la Tet, a l’indret del balneari i antic priorat de Sant Tomàs de Balaguer.

Balaguer, castell de -Conflent-

(Fontpedrosa, Conflent)

Antic castell enrunat, situat damunt el poble de Prats de Balaguer, a la dreta de la riera de Balaguer.

El gran portal del castell ha estat traslladat a Prats de Balaguer.

Canet lo Roig (Baix Maestrat)

Municipi del Baix Maestrat (País Valencià): 68,7 km2, 329 m alt, 760 hab (2014)

Situat entre la Tinença de Benifassà i la plana septentrional del Maestrat, al curs mitjà del riu Cérvol. Una part del terme és accidentada.

La vida econòmica del municipi es limita a l’agricultura, bàsicament de secà, amb cereals, oliveres i vinya. La manca d’altres recursos econòmics ha provocat un constant descens demogràfic durant tot el segle XX. Àrea comercial de Vinaròs.

La vila és al centre d’una vall limitada pel tossal de Canet (440 m alt); l’església parroquial, dedicada a Sant Miquel, conserva el retaule de la Missa de Sant Gregori, d’autor anònim del segle XVI, anomenat per aquesta obra el Mestre de Canet lo Roig.

Dins el terme hi ha nombroses masies, actualment en procés d’abandó.

Enllaç web: Ajuntament

Canet de Rosselló (Rosselló)

Municipi del Rosselló (Catalunya Nord): 22,39 km2, 10 m alt, 12.602 hab (2012)

Situat al litoral, entre prop de la desembocadura de la Tet i l’estany de Sant Nazari (dit també estany de Canet), a la Salanca.

La vida econòmica del municipi, basada tradicionalment en el monocultiu de la vinya (producció de vi dolç natural) i la pesca de la sardina, que fou un recurs considerable a meitat del segle XX, ha estat profundament transformada pel turisme, concentrat a l’anomenada i llarga platja de Canet, on hi ha el nucli de Platja de Canet, un port turístic i el famós Casino. Increment de població que a l’estiu fins pot arribar als 70.000 habitants.

La vila és a 2 km de la costa, prop de la riba dreta de la Tet; havia estat emmurallada i protegida pel castell de Canet, construït a l’entorn de l’església romànica de Sant Martí; l’actual església parroquial de Sant Jaume és del segle XVI. El port és el punt de partida de tres llargs cables submarins.

Dins el terme hi ha l’antic lloc de Vilarnau.

Des del 1322 fou centre del vescomtat de Canet.