Arxiu de la categoria: Geografia

Lledó d’Algars (Matarranya)

Municipi de Matarranya (Franja de Ponent): 15,44 km2, 458 m alt, 169 hab (2014)

(of: Lledó)  Situat a la riba esquerra del riu d’Algars, afluent del Matarranya, que en forma el límit oriental, davant el terme d’Horta de Sant Joan (Terra Alta). La zona forestal està format principalment per pinedes.

L’economia es basa en l’agricultura de secà (conreus mediterranis: oliveres, vinya, ametllers i cereals); el regadiu es limita a unes 17 ha (hortalisses i llegums), que aprofita l’aigua del riu. Les activitats industrials es limiten a les derivades de l’agricultura. Àrea comercial de Tortosa.

La població ha disminuït durant tot el segle XX a causa de l’emigració, especialment cap a Barcelona.

El poble és prop del riu; hi destaca l’església parroquial dedicada a sant Jaume. Al sud-oest del poble hi ha l’ermita de Santa Rosa.

Llauró (Rosselló)

Municipi del Rosselló (Catalunya Nord): 8,34 km2, 320 m alt, 316 hab (2012)

(fr: Llauro) Situat al vessant nord del coll de Llauró, entre el Rosselló i el Vallespir, a la dreta de la riera de Mener. El terme és en bona part cobert de suredes.

Conreus de vinya. Lloc d’estiueig i segones residències. Àrea comercial de Tuïr.

Al poble destaca l’església parroquial romànica, la qual és esmerletada en un dels costats; al segle XI era del monestir d’Arles; passà, successivament, el 1139 al capítol d’Elna, el 1163 al monestir del Camp i el 1273 a la senyoria de l’infant Jaume.

Al nord del poble hi ha el dolmen anomenat la Cabana del Moro.

Llaurí (Ribera Baixa)

Municipi de la Ribera Baixa (País Valencià): 13,63 km2, 14 m alt, 1.274 hab (2014)

Estès des dels vessants del nord-est de la serra de Corbera fins a la sèquia de Llaurí, a la plana regada pel Xúquer, a l’est d’Alzira. L’àrea no conreada, al sud del terme, és ocupada per pinedes.

L’agricultura de regadiu és la principal activitat econòmica, i és possible gràcies a la sèquia del Cebollar, derivada del Xúquer, que rega el terme, els principals conreus són l’arròs, en regressió els darrers decennis, davant l’impuls dels tarongers. Hi ha un petit sector de secà a la zona muntanyosa. Àrea comercial d’Alzira. La població tendeix a disminuir.

El poble es troba entre la muntanya i la plana, dominat per l’església parroquial de Santa Maria, de la fi del segle XVII. Fou centre de la baronia de Llaurí, dita també de la Vall de Llaurí.

El terme comprèn els despoblats de Beniomer, Benioquer i l’enclavament de Matada.

Enllaç web: Ajuntament

Llanera de Ranes (Costera)

Municipi de la Costera (País Valencià): 9,22 km2, 139 m alt, 1.035 hab (2014)

Situat a l’esquerra de la vall del riu Cànyoles, afluent de l’Albaida, a l’oest de Xàtiva, al límit amb la Ribera Alta. El terme municipal inclou petits enclavament d’altres municipis adjacents, igual que el propi terme té diverses entitats de població a d’altres municipis.

L’agricultura de regadiu (tarongers i hortalisses) és possible gràcies als regatges derivats del riu Cànyoles i a l’aprofitament de diferents deus. Al secà es conreen oliveres i arbres fruiters. Incipient activitat industrial i de la construcció. Àrea comercial de Xàtiva.

El poble forma un sol nucli amb l’antic lloc i actual barri de Carbonell i amb els pobles de Torrella de la Costera i Cerdà. Església parroquial de Sant Joan Baptista del començament del segle XIX.

El terme comprèn també el llogaret de Torrent de Fenollet, l’enclavament de Xarrant i set petits enclavaments més a la Foia de Cerdà.

Enllaç web: Ajuntament

Lasquarri (Ribagorça)

Municipi de la Ribagorça (Franja de Ponent): 31,94 km2, 648 m alt, 136 hab (2014)

Situat a la riba esquerra de l’Isàvena i accidentat, al sud, entre la serra del castell de Llaguarres i l’Isàvena, afluent de l’Éssera. El terme és accidentat i cobert en bona part de boscs de roures i alzines.

Agricultura amb conreus de secà: cereals (ordi), oliveres, gira-sol i ametllers; petita superfície dedicada al regadiu (horta). Ramaderia de bestiar oví i porcí. Explotació forestal. L’activitat industrial és minsa. Pertany a l’àrea comercial de Graus. La població disminueix des de mitjan segle XIX.

La vila és a la vora d’un barranc afluent al de la Ribera; l’església parroquial de Santa Maria és obra de mitjan segle XVI, i el retaule major és barroc. És tradicional la fira anual de Sant Martí (11 novembre).

El municipi comprèn també el poble de les Segarres Altes, l’antigua quadra de l’Ametllera i les caseries de Marinyós, Tamarit, la Móra i Salanova.

Lançac (Fenolleda)

Municipi de la Fenolleda (Catalunya Nord): 5,19 km2, 280 m alt, 107 hab (2012)

(fr: Lansac) Situat al sector muntanyós que s’estén entre la vall de l’Aglí i la riera de Maurí. Drena el terme el torrent del Boixar, afluent de l’Aglí. La part oriental del terme és coberta de boscs (bosc de Calridó i dels Llobats).

Agricultura, on destaca el conreu de vinya, amb denominació d’origen controlada i amb producció de vi de qualitat superior a base de garnatxa, macabeu, moscatell i carinyena. Hi ha una cooperativa vinícola. Explotació de jaciments de feldspat, un dels més grans centres productors de la vall de l’Aglí i que hom destina a la fabricació de vidre (Saint-Gobain), de porcellana (Llemotges) i de rajola. Àrea comercial de Perpinyà.

El poble es troba al peu de l’anomenat roc de Lançac (500 m alt), prop de les ruïnes de l’antiga torre de Lançac.

Jújols (Conflent)

Municipi del Conflent (Catalunya Nord): 10,11 km2, 975 m alt, 47 hab (2012)

Situat a l’esquerra de la vall de la Tet, al Conflent mitjà, al vessant sud del massís de Madres. El terreny, tot primari i azoic, ha donat el nom al de tota una àrea geològica (sèrie de Jújols). El bosc de Jújols, el d’Oleta i la pinosa de l’Airola cobreixen una bona part del sector septentrional. El terme és drenat pels còrrecs de Burguera i de Fontfreda.

Conreus de pastures i farratges, amb petites àrees de vinya i d’hortalisses. Ramaderia bovina. Tallers artesanals. Àrea comercial de Perpinyà. La població ha anat disminuint durant tot el segle XX fins arribar gairebé al despoblament, si bé darrerament s’ha estancat.

El poble és situat al sud del terme, dalt un serrat; destaca l’església parroquial de Sant Julià i Santa Basilissa (segle XI), que conté una marededéu de fusta del segle XIII.

Jóc (Conflent)

Municipi del Conflent (Catalunya Nord): 3,37 km2, 390 m alt, 246 hab (2012)

(fr: Joch) Situat entre les valls de Glorianes i de Vallestàvia, comprén una regió de terrenys primaris que representen els darrers contraforts del massís del Canigó, al sud de Vinçà. Drenen el terme els còrrecs dels Abeuradors, d’en Molins i d’en Pere Ferrer.

L’economia és bàsicament agrícola amb conreus a la vall del riu Tet de fruiters (presseguers, cirerers i albercoquers), vinya i hortalisses, principalment. El cens ramader és gairebé nul.

Al poble s’hi conserven restes de les muralles (construïdes al segle XVI) i del castell de Jóc (segle XII), aturonat, que fou el centre de la baronia de Jóc; l’església actual, de Sant Martí (segle XVIII), conserva el retaule de l’altar major atribuït a Josep Sunyer, i el de Sant Jacint, procedent del convent dels dominicans de Perpinyà, és probablement d’Honorat Rigau (pare).

Jana, la (Baix Maestrat)

Municipi del Baix Maestrat (País Valencià): 19,59 km2, 299 m alt, 733 hab (2014)

Situat entre els rius Cérvol i Sec, a les planes i als turons que s’estenen al sud de la serra del Solà i a l’oest de la Bassota.

Economia agrícola de secà, que cobreix gairebé el 90% de la superfície (oliveres i vinya, i, amb menys importància, cereals i ametllers). Hi ha avicultura. Àrea comercial de Vinaròs. La manca de desenvolupament industrial al poble ha determinat el descens de població, en part aturat per la proximitat de Benicarló i Vinaròs.

La vila és situada en el pla; església de Sant Bartomeu (fi del segle XVII). La Jana, des del moment de la conquesta cristiana, com la resta del Maestrat, pertangué a l’orde de l’Hospital, i posteriorment al de Montesa.

Dins el terme hi ha els santuaris de Sant Josep i de Santa Anna.

Enllaç web: Ajuntament

Inca (Mallorca Raiguer)

Municipi de Mallorca (Illes Balears): 58,65 km2, 120 m alt, 30.625 hab (2014)

Situat a es Raiguer, al sud de la serra de Tramuntana i al nord-est de Palma de Mallorca. Zones de pineda i alzinar.

Malgrat la sequedat del clima, les terres primes conserven bé la humitat i el pla és molt conreat. Fins a la invasió de la fil·loxera (1892) havia estat un important centre vitícola; actualment el conreu preponderant són els ametllers, en segon lloc hi ha cereals, i, a més, s’hi conreen garrofers i figueres. Al regadiu es destina una petita part de la zona conreada, regada per mitjà de pous. Ramaderia (bestiar porcí, oví, boví, cabrum i aviram). Però la indústria (del calçat, de la pell, de la fusta, alimentària, etc), el comerç i el turisme tenen més importància per a l’economia que les activitats primàries.

L’augment demogràfic constant des de mitjan segle XIX, s’accelerà des del 1960. Mercat setmanal cada dijous d’àmbit insular. És el centre d’una subàrea comercial.

La ciutat és a la plana; l’església arxiprestal de Santa Maria la Major, fundada al segle XIII i reformada al segle XVIII, conserva una taula (1373) amb la Verge i el Nen, deguda a Joan Daurer; altres edificis notables són: els antics convents de Sant Francesc (segle XIV) i de Sant Vicent Ferrer, dominicà (segle XVII), l’antiga posada de son Fuster, el santuari de Santa Magdalena del Puig, al puig d’Inca.

Enllaços web: Ajuntament – Turisme