Arxiu de la categoria: Geografia

Illa (Rosselló)

47 Respostes

Municipi del Rosselló (Catalunya Nord): 31,67 km2, 160 m alt, 5.354 hab (2012)

(o Illa del Riberal, fr: Ille-sur-Tét) Situat al Riberal, en una terrassa fluvial a la dreta de la Tet, al nord dels Aspres. El terme és força accidentat.

És un important centre de producció agrícola al fons de la vall, basada en l’agricultura de regadiu, hi tenen importància els arbres fruiters (albercoquers, cirerers, pomeres, pereres i presseguers) i les verdures primerenques; de secà s’hi conrea vinya. L’activitat industrial deriva en bona part de l’agricultura i de la construcció (extracció de graves).

La vila, enlairada a la dreta de la Tet, conserva el darrer cercle de muralles. Hi destaquen l’església romànica de Santa Maria de la Rodona, fortificada, l’antic hospital, amb l’església de Sant Jaume (1236) i alguns casals senyorials. L’església parroquial de Sant Esteve del Pedreguet va ésser bastida al segle XVII sobre l’antic temple del segle XI. El 1314 fou erigida en centre del vescomtat d’Illa.

El terme comprèn, a més, l’antic monestir de Sant Climent de Reglella, el santuari de Sant Maurici de Graulera i el despoblat de Casesnoves.

Iessa, la (Serrans)

6 Respostes

Municipi dels Serrans (País Valencià): 84,68 km2, 1.039 m alt, 259 hab (2014)

(cast. La Yesa) Situat al peu de la serra de Javalambre, al límit amb l’Aragó, en l’àrea de parla castellana del País Valencià. El terme és drenat pels torrents afluents del Tòixer. Boscos i pastures.

Els conreus, amb predomini del secà (conreus de cereals -blat i ordi- i vinya) i amb molt poc regadiu (hortalisses i blat), hi ocupen només el sector més pla. Té una certa importància el bestiar de llana. Àrea comercial de València. El descens de la població ha estat constant, sobretot a partir del 1960, en que ha perdut més de la meitat dels habitants.

La vila és d’origen islàmic. Església parroquial de Santa Maria, destruïda pels carlins (1840) i reconstruïda posteriorment.

El terme comprèn, a més, la caseria de La Cuevarruz Alta.

Ibi (Alcoià)

20 Respostes

Municipi de l’Alcoià (País Valencià): 62,52 km2, 816 m alt, 23.456 hab (2014)

Situat a la foia de Castalla, en un terreny força accidentat, al sector nord de la serralada subbètica valenciana, al peu de la serra de Biscoi, al sud-oest d’Alcoi. La rambla Gavarnera, o riu d’Ibi, drena un sector del terme, que rep el nom de vall d’Ibi. La meitat del terme correspon a terres incultes.

El principal recurs econòmic del municipi és la indústria de la joguina, de gran tradició (iniciada el 1906), complementada per l’agricultura de secà (cereals, oliveres, vinya i ametllers). Pertany a les àrees comercials d’Alcoi i d’Alacant. La població del terme va créixer espectacularment entre el 1960 i el 1980 a causa de la immigració.

La vila és als vessants meridionals dels tossals de Sant Miquel i de Santa Llúcia, que havien dominat dues fortificacions d’origen islàmic; hi destaca l’església parroquial de la Transfiguració, construïda a la fi del segle XVI i ampliada al començament del XIX.

El municipi comprèn, a més, les caseries de Ternoves i de l’Alfàs d’Ibi i el despoblat de Biscoi.

Enllaç web: Ajuntament

Iàtova (Foia de Bunyol)

10 Respostes

Municipi de la Foia de Bunyol (País Valencià): 120,24 km2, 420 m alt, 2.136 h ab (2014)

(cast: Yátova) Situat a la zona de parla castellana del País Valencià, a la vall mitjana del riu Magre, que el travessa, fortament encaixat, d’oest a est. El terme, molt extens i situat al sector més alt i accidentat de la comarca (serres de Malacara, al nord, i de Martés, al sud), és ocupat en tres quartes parts per vegetació espontània, molt boscat (pinedes i carrascars) i garrigar.

Agricultura amb predomini del secà, amb conreus de garrofers, ametllers, oliveres i cereals. Hi ha hortalisses al regadiu, on s’aprofita l’aigua de fonts. Àrea comercial de València. Hi ha un corrent emigratori vers València i Bunyol, on treballa una part de la població activa del municipi.

El poble està a l’extrem oriental del terme; l’església parroquial dels Sants Reis fou bastida en 1668-72.

El municipi comprèn, a més, la caseria de Millars (en part a Bunyol) i de Quinet i el despoblat de Montratón.

Herbers (Ports)

4 Respostes

Municipi dels Ports (País Valencià): 27,12 km2, 672 m alt, 54 hab (2014)

(ant: Herbers Jussans, cast: Herbés) Situat al peu de la serra de Sant Cristòfol, a l’extrem septentrional de la comarca, al límit amb la comarca de Matarranya, el terme és drenat pel riu Tastavins.

Agricultura de secà (cereals i patates) i molt poc de regadiu. Granges amb ramaderia estabulada. Àrea comercial de Morella. L’emigració és constant des de mitjans del segle XX.

El poble és a l’esquerra del barranc d’Escalona, al fons de la vall. Hi destaca l’església parroquial, dedicada a sant Bartomeu, i les restes del palau senyorial. Fou centre de la baronia d’Herbers i formà part del municipi de Morella entre el 1920 i el 1960.

Dins el terme hi ha el santuari del Sargar.

Enllaç web: Ajuntament

Barril, cala

2 Respostes

(es Mercadal, Menorca)

Cala de la costa septentrional, prop de l’illa de ses Bledes.

Hi ha una urbanització.

Barri Nou, el

1 Resposta

(Sant Vicenç de Castellet, Bages)

Colònia tèxtil, situada a l’esquerra del Llobregat, aigua avall del poble.

Barretó, el *

Deixa un comentari

(Ripoll, Ripollès)

Veure> Sant Jaume del Barretó  (església romànica del segle XII).

Barreres, les

Deixa un comentari

(Xàtiva, Costera)

Un dels quatre barris en què es divideix tradicionalment la ciutat de Xàtiva.

Guingueta d’Ix, la (Alta Cerdanya)

7 Respostes

Municipi de l’Alta Cerdanya (Catalunya Nord): 7,85 km2, 1.130 m alt, 1.233 hab (2013)

(fr: Bourg-Madame) Situat a la vall del Segre, al límit amb el terme de Puigcerdà (Baixa Cerdanya) i separat d’aquest pel Reür.

Hi ha abundància de prats i pasturatges, així com cereals i hortalisses. La ramaderia (bestiar boví per a la producció de llet) hi és molt desenvolupada i hi ha una cooperativa. Amb tot, les principals activitats econòmiques del municipi es recolzen en el comerç i en el turisme, com a conseqüència de la seva condició de població fronterera davant Puigcerdà.

El poble es troba a l’aiguabarreig del Reür amb el Segre i té l’origen en una guingueta que hi havia (1693) al camí que unia Ix amb Puigcerdà.

El 1815, va ésser traslladada la capitalitat del terme del poble d’Ix a la Guingueta, l’administració francesa donà al municipi el nom oficial de Bourg-Madame.

El 1973 li fou annexat l’antic terme de Càldegues.