Llogaret, a l’esquerra del riu d’Alcoi, prop de la confluència amb el riu d’Agres.
El 1535 fou desmembrat de Cocentaina i passà a formar part de la nova parròquia de Muro; actualment l’església (la Mare de Déu de Gràcia) depèn d’Alcosser de Planes.
Barri popular, situat prop de la costa, a occident del nucli urbà, construït per una empresa privada (Societat dels Deu Amics) a partir del 1884, després de l’enderrocament de les muralles.
Durant la seva construcció foren trobades nombroses restes de la ciutat romana (segles I al V), especialment ceràmica, una necròpoli tardana i una inscripció amb el nom de Lucentum.
Els carrers foren traçats en quadrícula, i les primeres cases eren de planta baixa i un sol pis. El 1893 fou inaugurat el tramvia que l’unia al nucli d’Alacant.
L’església primitiva (Sant Joan Baptista) fou edificada a partir del 1889; el 1931 i el 1936 fou totalment destruïda, i l’actual és posterior al 1939. Fou erigida en parròquia el 1915.
Caseriu, a l’extrem nord-oest del terme, a 18 km de la vila i a la capçalera del riu Grande.
Pantà, situat en el curs mitjà del Túria. Començat el 1933, les obres foren interrompudes gairebé immediatament. La construcció definitiva fou iniciada el 1947, i s’acabà el 1953.
Ocupa 253 ha i és emplaçat en el lloc on hi havia l’antiga capital del municipi. Té una capacitat de 228 hm3, i un salt de presa (110 m alt), és capaç de produir 33 milions de kWh anuals.
Els seus objectius principals són els d’ampliar els regadius de l’Horta, proveir d’aigua potable i produir electricitat. Però no impedí la inundació de València el 1957, car les pluges torrencials s’esdevingueren aigües avall.
(o Bennàger) Despoblat de la comarca, a la dreta del Túria, que, juntament amb el de Faitanar, ha donat nom a la sèquia de Benàger i Faitanar, derivada de la sèquia de Quart, però organitzada autònomament.
Té un síndic al consell de les sèquies del Túria i al Tribunal de les Aigües de València, administrat per una comunitat de regants pròpia. Amb tot, en època d’estiatge, si cal atandar, aquest síndic no té veu ni vot.
(o de Maria Cristina) Pantà de la conca del Millars, al curs baix de la rambla de la Viuda. Projectat el 1901, fou iniciat el 1913 a càrrec de la Societat General de Regatges de Castelló, amb un 30% de capital estatal. Inaugurat el 1925, el 1947 passà a dependre únicament de l’estat.
Té una capacitat de 27,2 milions de m3. i una presa de 38 m d’altura màxima per 322 de longitud. Destinat a recollir les aigües de les crescudes temporals per tal de facilitar el regatge de 4.500 ha, les filtracions i l’acumulació de sediments no han permès que això fos aconseguit completament.
(Castelló de la Plana, Plana Alta)
Partida, a la vora esquerra de la rambla de la Viuda.
El 1788 Salvador Català, actiu comercial i industrial castellonenc, demanà l’establiment formal amb dret jurisdiccional i carta de poblament d’un petita caseria (dita modernament del Mercader), bastida el 1791 i actualment enrunada, que incloïa un molí, una fàbrica de terrissa, diverses cases i una capella.
Turó (106 m alt), situat damunt la vila vella de la ciutat. Al seu cim hi ha el castell de Santa Bàrbara. Hi han estat trobades restes d’un poblat de la cultura del bronze valencià i d’un posterior poblat ibèric.
L’Alacant islàmic era situat al peu sud-oest del turó, de cara a la badia, i coincidia aproximadament amb la vila vella; era defensat per un alcàsser, que fou pres pels castellans el 1248 i definitivament per Jaume I el Conqueridor el 1265.
Llogaret (1.600 m alt), situat en un coster del pic de Bena (contrafort meridional del Carlit), a la dreta del riu de Bena (tributari del riu de Brangolí per la dreta).
El coll de Bena comunica el sector oriental de la Solana de la Cerdanya amb la vall de Querol.
