(la Vall de Gallinera, Marina Alta)
Poble, a la dreta de la rambla de Gallinera; és el nucli de població més baix de la vall, prop del castell de Gallinera.
Lloc de moriscs (el 1602 tenia 13 focs), fou repoblat després de l’expulsió.
L’església parroquial de Sant Cristòfor, de la qual depenien els llogarets de l’Alcúdia de Gallinera i de Benimarzoc, actualment despoblats, fou reconstruïda el 1790.
Despoblat, a l’oest del poble, prop del límit amb el terme de Benifato.
Lloc de moriscs, el 1602 tenia 5 focs, fou agregat a Beniardà en erigir-se aquest lloc en rectoria de moriscs.
(o Beniprí) Despoblat, a l’est de la vila, vora el barranc de la Mata.
El seu nom és el d’una partida del terme.
Poble (25 m alt) i antic municipi, incorporat a l’actual el 1962, del qual és un suburbi.
Antiga alqueria islàmica, fou de la jurisdicció del duc de Gandia. Lloc de moriscs, el 1609 era habitat per 90 famílies.
L’església parroquial de Sant Cristòfor depengué de la del Real de Gandia i de la de Benirredrà.
(o Beniboquer) Despoblat, al peu de la serra de Corbera.
Lloc de moriscs, el 1602 tenia 12 focs.
Barri i antic municipi: 1,24 km2, 19 m alt. Incorporat a l’actual el 1965.
Fou lloc de moriscs. El 1609 era habitat, juntament amb Benicanena, per 136 famílies. Pertangué al ducat de Gandia des del segle XIV. El 1535 fou erigit en rectoria de moriscs, i més tard en parròquia independent (Santa Magdalena), amb l’annex d’Alcodar.
L’església actual fou construïda entre el 1804 i el 1837.
Despoblat. Al peu de la serra de Corbera.
Antic lloc de moriscs, tenia 18 focs el 1602.
Municipi del Conflent (Catalunya Nord): 37 km2, 750 m alt, 160 hab (2012)
Situat a la riba esquerra del Mentet, afluent de la Tet, el terme és drenat pel riu de Nyer, que fins al poble s’obre pas a través de les gorges de Nyer. Bona part del terme, especialment al sud i a l’oest és boscat.
Les terres conreades s’estenen a la part septentrional del municipi i aprofiten, en part, l’aigua de la riera de Mentet a través del canal de Nyer; s’hi cultiva arbres fruiters, vinya, hortalisses, cereals i farratge. La ramaderia és pràcticament inexistent. Les mines de ferro d’Escoms, ubicades al municipi, van ser explotades fins al 1962.
El poble està situat al voltant de l’església parroquial i prop del castell de Nyer, restaurat al començament del segle XX, propietat d’una de les famílies que protagonitzaren les famoses bandositat entre nyerros i cadells.
Dins el terme hi ha, a més, els pobles de Porcinyans i En, els importants banys de Toès i la Roca de Nyer.
Municipi de la Plana Baixa (País Valencià): 50,53 km2, 13 m alt, 13.456 hab (2014)
(o Nul·les) Situat a la Plana Central, al sud-est de Castelló de la Plana, vora la costa mediterrània. Vers l’interior el terme és accidentat (Font de Cabres, 631 m).
Les sèquies derivades del Millars fan possible l’agricultura de regadiu, a la qual és dedicada la major part de l’extensió total: hi predominen les taronges i les hortalisses; el conreu de l’arròs, pràcticament abandonat, fou substituït per les hortalisses i els fruiters. Al secà hi ha conreus de garrofers i oliveres. La principal indústria és la fabricació de materials per a la construcció (maons, rajoleria, ceràmica), seguida de la mecànica, l’alimentària i el turisme. Àrea comercial de Castelló de la Plana.
El principal augment demogràfic del segle XX ha estat experimentat a partir de la dècada de 1940.
L’església parroquial de la vila és dedicada a sant Bartomeu i conserva un calze del segle XVI i una veracreu del 1714. Hi ha també el santuari de la Mare de Déu de la Soledat, patrona de la vila, i les esglésies de dos antics convents (Sant Blai i de la Sang). S’han trobat inscripcions i restes d’una vil·la romana prop del barranc de la Fontfreda. Fou centre de la baronia i del marquesat de Nules.
El terme comprèn, a més, la vila de Mascarell, el raval i la colònia d’estiu de la platja o del Grau de Nules, la caseria de Benicató i les partides de Pinet i de la Goleta.
Enllaç web: Ajuntament
Municipi de la Marina Baixa (País Valencià): 21,32 km2, 226 m alt, 20.029 hab (2014)
(cast: la Nucía) Situat a la vall de Callosa, a la dreta del riu Guadalest, entre els últims estreps de la serra d’Aitana i la costa mediterrània. Les pastures ocupen una tercera part del terme.
Hi predominen els cultius de secà, que es dediquen als cereals, als garrofers, als ametllers i a l’olivera. El Rec Major de l’Alfàs, amb aigües procedents de deus, rega 233 ha i fa possibles conreus de regadiu (sobretot cítrics). Indústria alimentària, de la construcció i hotelera. El turisme del litoral proper ha fet construir nombrosos xalets i apartaments. Àrea comercial d’Alacant.
A la vila destaca l’església parroquial, dedicada a santa Maria (segle XVIII, refeta el XIX).
El terme comprèn el llogaret dels Captivadors, en part a l’Alfàs.
