Arxiu de la categoria: Geografia

Oliva (Safor)

Municipi de la Safor (País Valencià): 59,93 km2, 25 m alt, 26.782 hab (2014)

Situat al peu de les serres Gallinera i Mostalla, al sud-est de Gandia, s’estén fins a la costa mediterrània, que, en uns 11 km de longitud, és ocupada per marjals.

La plana, que ocupa el centre del terme entre la muntanya i la platja, és la zona de conreu de regadiu i la més rica. Els conreus de secà (garrofers, oliveres) ocupen els terrenys més accidentats, però hi prepondera l’agricultura de regadiu -la qual és possible gràcies als regatges per mitjà de pous i les derivacions de la sèquia de Rebollet i d’Oliva, amb aigües procedents del riu d’Alcoi-, que es destina al conreu dels tarongers i, en menys importància, d’hortalisses. Hi predomina la petita explotació. Avicultura, Té importància la fabricació de materials per a la construcció, seguida de les indústries derivades de l’agricultura (conserves vegetals) i de la fusta. Àrea comercial de Gandia.

La població s’ha més que duplicat des del 1900 (llavors, 7.956 hab), però ha oscil·lat durant tot el segle XX.

La ciutat és al sector de l’horta de Gandia, als peus de les restes de l’antic castell d’Oliva; l’església parroquial de Santa Maria és obra del segle XVIII; el palau dels comtes d’Oliva és un edifici gòtic del segle XV amb elements renaixentistes; l’església parroquial de Sant Roc fou erigida el 1532 al Raval d’Oliva; hi ha moltes restes d’època romana: resta l’església del convent franciscà erigit el segle XV, on és venera la imatge de la Mare de Déu de Rebollet.

El municipi comprèn, a més, el barri de la Platja d’Oliva, les caseries o llogarets d’Elca, Santa Anna d’Oliva, les Hortes, la Bomba, Aigüesblanques, la posada de Sant Jaume i el despoblat de Rafalatar.

Enllaç web: Ajuntament

Oleta i Évol (Conflent)

Municipi del Conflent (Catalunya Nord): 28,95 km2, 613 m alt, 393 hab (2012)

(fr: Olette-Évol) Situat al Conflent mitjà, a les Garrotxes de Conflent, a la confluència dels rius Évol i Cabrils amb la Tet.

Vora el riu Tet s’estenen els conreus d’horta, que es destinen principalment als arbres fruiters (albercoquers, pomeres, pereres); a més, s’hi conreen cereals de secà, pastures i farratge. Bestiar boví i oví. La central d’Oleta és la més important fàbrica d’electricitat del Conflent, situada a la Tet, amb una potència instal·lada de 12 kW.

El poble s’estén al llarg de la carretera de Perpinyà a la Cerdanya, damunt la vora esquerra de la Tet.

El municipi comprèn, a més, els pobles d’Évol i de Tuïr d’Évol, el castell d’Évol i la bastida d’Oleta.

Benixuaip

(la Vall d’Ebo, Marina Alta)

(o Benissuai)  Un dels dos llocs o barris que formen el poble.

Benitatxell

(el Poblenou de Benitatxell, Marina Alta)

Partida. Amb aquest nom és designat també el poble i el municipi.

Benitandús

(l’Alcúdia de Veo, Plana Baixa)

Poble, situat a la dreta del riu de Veo, al peu dels contraforts de la serra d’Espadà. Hi ha unes imponents formacions rocoses anomenades els Òrguens de Benitandús.

Formà part de la baronia de Cirat.

Benitaia

(la Vall de Gallinera, Marina Alta)

Poble, a la dreta de la rambla de Gallinera, més amunt de Benialí.

Lloc de moriscs (el 1602 tenia 12 focs), el 1535 fou agregat a la nova parròquia d’Alpatró i, més tard, a la de Benissivà.

Benissuai *

(la Vall d’Ebo, Marina Alta)

Altre nom del barri de Benixuaip.

Benissivà

(la Vall de Gallinera, Marina Alta)

Poble, prop de Benitaia, a la dreta de la rambla de Gallinera, més amunt de Benialí.

Lloc de moriscs, el 1535 fou agregat a la nova parròquia d’Alpatró; al mateix segle XVI fou erigit en parròquia independent amb Benialí, el Rafalet, Benitaia, Benistrop i Bolcàssim com a annexos.

Fou repoblat amb mallorquins després de l’expulsió dels moriscs (1609), i el 1612 hi fou fundat el convent de Sant Andreu de Gallinera, de franciscans alcantarins. L’actual església parroquial de Sant Miquel, construïda en 1722-44, té com a annexos Benitaia i Benialí.

Benissili

(la Vall de Gallinera, Marina Alta)

Poble, a la capçalera de la rambla de Gallinera, sota el coll de Benissili (571 m alt) que comunica la Marina Alta amb el Comtat.

Lloc de moriscs (el 1602 tenia 20 focs), el 1535 fou agregat a la parròquia d’Alpatró.

Prop del poble, al coster de la penya Foradada, hi ha les restes de l’antic castell de Benissili.

Benirràs

(Sant Joan de Labritja, Eivissa)

(o Binarràs)  Vénda, a la parròquia de Sant Miquel de Balansat.

A la zona costanera, a l’est del port de Sant Miquel, hi ha la cala o port de Benirràs.