Municipi de la Costera (País Valencià): 1,50 km2, 130 m alt, 876 hab (2014)
(ant: Enric Tallada) Situat a la dreta del Cànyoles, afluent de l’Albaida. El terme, poc extens, és constituït per una franja de terreny que s’estén des del riu Canyoles fins als estreps de la serra de Vernissa, està pràcticament englobat, excepte per l’oest, dins el terme de Xàtiva.
Gràcies als regatges derivats del riu Cànyoles és possible l’agricultura de regadiu, destinada sobretot al conreu de taronges i ametlles. Al secà hom conrea oliveres, garrofers i ametllers. Àrea comercial de Xàtiva.
El poble, d’origen islàmic, és al sud-oest de la ciutat de Xàtiva; l’església parroquial (erigida el 1534) és dedicada a la Mare de Déu del Roser.
El municipi comprèn, a més, dos petits enclavaments a l’horta de Xàtiva i el despoblat de Roca.
Municipi del Vinalopó Mitjà (País Valencià): 75,7 km2, 241 m alt, 26.292 hab (2014)
Està situat al sector sud-oriental de la comarca i a la riba dreta del Vinalopó. El sector nord-est del terme és accidentat pels estreps de la serra del Sit, i també ho és el sector occidental. Més d’una tercera part del terme municipal és ocupat per bosc (pins) i matoll.
Agricultura, amb conreus de secà (cereals, olivera) i regadiu (hortalisses). Un altre conreu important fou el de safrà, introduït a la comarca durant el primer terç del segle XIX (1825) i del qual Novelda arribà a produir el 80% del total espanyol; avui el conreu ha desaparegut, però la comarca continua essent un dels principals centres internacionals del comerç del safrà. Ramaderia (bestiar oví i cabrum) i avicultura. Explotació de pedreres de marès calcífer i de marbre, que donen lloc a unes petites indústries artesanals derivades. La riquesa industrial ha assolit més importància que l’agricultura, gràcies, principalment, al desenvolupament de la indústria del calçat. Altres indústries són l’alimentària (conserves vegetals, licors), tèxtil (cotó), química (perfums i colònies) i de la construcció. Àrea comercial d’Alacant.
La població s’havia mantingut estacionada, amb tendència a disminuir, durant la primera meitat del segle XX, però a partir dels anys 1960 i 1970 es va produir un important creixement, gràcies a l’afluència d’emigrants procedents de Múrcia i la Manxa.
La ciutat està situada a la dreta del Vinalopó i sota el castell de la Mola i del santuari de la Magdalena. L’església parroquial està dedicada a sant Pere.
El municipi comprèn, a més, el barri de l’Estació de Novelda, els llocs i caseries de les Cases de Sala, Cucuc, el Duaime, la Forna, Lèdua, Montagut, Moratxell i Beties i el balneari de les Salinetes.
Municipi de Matarranya (Franja de Ponent): 111,09 km2, 177 m alt, 1.016 h (2014)
(cast: Nonaspe) Situat entre el riu d’Algars i el Matarranya, a la seva confluència, els quals reguen el terme. El territori és suaument ondulat. Una bona part del terme és ocupada per boscs de pins, garriga i matollar.
L’agricultura predominant és de secà: cereals, vinya i oliveres. Hi ha una mica de regadiu (hortalisses), a través de diverses sèquies. Ramaderia ovina i de bestiar porcí i cabrum. Aviram i cunicultura. Indústria derivada de l’agricultura.
La vila és a la dreta del Matarranya i hi destaca l’església parroquial de Sant Bartomeu i el santuari de les Dosaigües; a l’esquerra del riu hi ha el barri de l’estació de Nonasp.
Municipi del Conflent (Catalunya Nord): 30,91 km2, 952 m alt, 65 hab (2012)
(fr: Nohèdes) Estès des del massís de Madres fins a la Tartera i el coll de Marçac, és comprès en l’alta vall de la riera de Noedes, afluent de la Tet per l’esquerra, emissària dels gorgs de Noedes, que forma a Conat, juntament amb la riera d’Orbanyà, la riera de Callau, afluent de la Tet per l’esquerra, al sud-oest d’Orbanyà.
Al sector meridional hi ha grans extensions de bosc (bosc Negre, bosc de Jújols) i la superfície agrícola és escassa, produeix patates, pomes i farratges. La ramaderia és també poc important i està integrada per bestiar boví, oví i cabrum. El terme és en procés de despoblament des de mitjan segle XIX (l’any 1861 tenia 295 h).
El poble és a l’esquerra de la riera de Noedes; l’església parroquial és dedicada a sant Martí. El lloc és esmentat ja el 1181. Depengué de la baronia de Conat.
Municipi del Rosselló (Catalunya Nord): 8,80 km2, 8 m alt, 1.206 hab (2012)
(fr: Néfiach) Situat al sector occidental de la plana rossellonesa, al Riberal, a banda i banda de la Tet, al peu del coll de la Batalla. El sector septentrional és accidentat pels contraforts de la serra que separa les conques de la Tet i de l’Aglí.
L’economia és agrícola, amb conreus de regadiu (fruites i verdures) que són possible gràcies a l’aprofitament de les aigües d’origen muntanyenc i de les capes freàtiques; al secà s’obtenen oliveres i vinya, per a la producció de vi amb denominació d’origen i de qualitat. La ramaderia (ovins) hi té poca importància. Els darrers anys hom hi ha instal·lat una petita fàbrica d’embalatges i un càmping. Àrea comercial de Perpinyà. La població, que ha disminuït des del 1900, darrerament tendeix a recuperar-se.
Municipi del Canal de Navarrés (País Valencià): 47,04 km2, 275 m alt, 3.169 hab (2014)
Situat a la zona de parla castellana del País Valencià, al sector septentrional de la depressió coneguda amb el nom de canal de Navarrés, entre els vessants orientals del Carroig i el Montot, límit amb la Ribera Alta. És drenat pel riu d’Escalona i el seu afluent el torrent de Barcals.
Els principals conreus de secà són els cereals, les oliveres, els ametllers i la vinya. Entre els conreus de regadiu, els més importants són els tarongers, tabac, hortalisses i cacauets. El sector secundari (indústria) és la base de l’economia.
La vila és d’origen islàmic. Fou centre de la baronia, després marquesat, de Navarrés.
El terme comprèn els despoblats de l’Alcúdia de Navarrés i de la Torreta de Navarrés i el poblat prehistòric de La Ereta del Pedregal.
Municipi de l’Alt Palància (País Valencià): 7,88 km2, 383 m alt, 761 hab (2014)
(cast: Navajas) Situat a l’àrea de parla castellana del País Valencià, a la vall del Palància, el terme s’estén a banda i banda d’aquest riu, entre Sogorb i Xèrica.
L’agricultura es basa en els conreus de cereals, ametllers, oliveres i garrofers; al regadiu s’hi conreen llegums i fruiters. Deus d’aigües medicinals que permeten una activitat balneària que ha perdurat en l’estiueig de famílies de la ciutat de València (viu ja al començament del segle XX) i que és l’actual base econòmica del municipi. Població en descens.
El poble, a la dreta del Palància, és d’origen islàmic. L’església parroquial de Santa Maria conserva la imatge de la Mare de Déu de la Llum.
Municipi de l’Alta Cerdanya (Catalunya Nord): 5,60 km2, 1.350 m alt, 66 hab (2012)
(fr: Nahuja) Situat a la baga, als darrers contraforts septentrionals del Puigmal, des del pla del Lloser, a l’est, fins al pla de Medes, a l’oest. És drenat per les capçaleres del Rigat i de la riera de Medes, tributaris del Segre per l’esquerra. El terme és molt accidentat.
L’economia és basa en l’agricultura, la majoria del conreus són de prats i farratges, i menys de cereals (blat) i d’hortalisses. La ramaderia de bestiar boví té importància. En procés de despoblament des del 1866. El municipi no ha estat afectat pel boom turístic i de residència secundària de la Cerdanya.
Al poble destaca l’església parroquial de Sant Jaume, amb pintures al fresc del segle XVII.
Municipi del Camp de Túria (País Valencià): 38,71 km2, 242 m alt, 6.129 hab (2014)
Està situat als contraforts de la serra de la Calderona, que accidenta el sector septentrional del terme, drenat pel barranc de Nàquera, que neix al coll de la Vinya i aflueix per la dreta al de Carraixet aigua avall de Bétera, al límit amb l’Horta i el Camp de Morvedre.
Al regadiu es conreen tarongers però prepondera el secà amb conreus mediterranis (cereals, ametllers i vinya). Pedreres de basalt. Sobresurten la indústria alimentària i la fabricació de materials per a la construcció (rajoles). Àrea comercial de València. Lloc d’estiueig, amb nombroses urbanitzacions i apartaments, que ha motivat un augment moderat de la població.
Al poble destaca l’església parroquial de Santa Maria, bastida a mitjan segle XVIII.
Al puntal dels Moros hi ha una estació prehistòrica de la cultura del bronze.
